Els lletrats del Senat han conclòs que llei d’amnistia aprovada al congrés és una “reforma encoberta de la Constitució” i que, en conseqüència la norma és inconstitucional, segons un informe publicat aquest dilluns on critiquen la tramitació i el fons de la nova llei. En el text, els lletrats consideren que la nova llei “incorreria en motius d’inconstitucionalitat per vulnerar diversos principis, valors i drets fonamentals que es contenen en la Constitució”. A més, asseguren que el text “suposa una invasió del contingut essencial de diversos drets fonamentals i de la separació de poders, que són les dues notes característiques del concepte de constitució”.
Des del punt de vista material, els lletrats del Senat sostenen que l’Amnistia vulnera diversos principis, valors i drets fonamentals de la Constitució, com ara el valor superior de Justícia, la separació de poders, el principi d’igualtat, llibertat ideològica, de seguretat jurídica i de legalitat penal. De fet, els lletrats asseguren que la proposició de llei és incompatible amb els valors del Tractat de la Unió Europea ressaltant que els delictes de terrorisme, “d’una forma incorrecta, es remeten a una Directiva Europea que ja no resulta d’aplicació”, ja que ha estat “transposada i, per tant, està esgotada”.
Respecte a la malversació, els lletrats apunten que amb l’amnistia s’està “eliminant la seva consideració com a infracció penal, encara que sigui per a un àmbit temporal i personal limitat i concret”, infringint així la directiva europea. Així mateix, els lletrats descarten que la situació política actual respecte del ‘procés’ sigui comparable a altres situacions històriques en les quals les amnisties han estat aplicades per a superar un règim o canviar de cicle polític –com per exemple la del 1978-, i recorden que l’amnistia és una “figura excepcional que respon a un canvi d’ordre polític inspirat en nous valors”.
La llei s’ha de tramitar
Tot i aquest seguit de crítiques a la llei, els lletrats de la cambra alta espanyola consideren que la norma ha de continuar amb la tramitació obligatòriament. En aquest sentit, els lletrats expliquen que l’únic efecte que s’aconseguiria no admetent a tràmit la llei és que la llei quedaria “aprovada fins i tot abans del que es preveu” i es perdrien “dos debats polítics de màxima rellevància”.
És per això que la Mesa del Senat ja ha reiterat que admetrà la norma a tràmit, encara que la consideri inconstitucional insistint en el fet que “hauria de plantejar-se un desglossament de la iniciativa“; a més de “concretar el termini per a la tramitació”, sobre el que en aquests moments pesa “una greu indeterminació perquè està pendent de resolució i en fase d’al·legacions el recurs d’inconstitucional interposat contra la reforma del Reglament”.
Finalment, assenyalen que després de l’entrada de la iniciativa a la cambra alta “es podria plantejar un conflicte entre òrgans constitucionals” en dues fases: una “prèvia mitjançant la celebració d’un ple al Senat” per a demanar al Congrés la retirada de la proposició de llei i una posterior davant el TC, “amb petició de suspensió cautelar del procediment legislatiu” pel “perjudici irreversible que l’espera de la resolució de l’Alt Tribunal pogués provocar en les atribucions que la Constitució confereix a la cambra alta”.
