Junts pressiona Pedro Sánchez perquè aconsegueixi avenços tangibles per oficialitzar el català a la Unió Europea, una condició imprescindible perquè el partit de Carles Puigdemont s’avingui a negociar la investidura. Després de la reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea, que ha acabat sense acord i amb el primer rebuig a la proposta espanyola, Junts ha reclamat al govern espanyol que fixi una data concreta per aprovar l’oficialitat del català. Com a molt d’hora podria ser el pròxim 15 de novembre, última reunió del consell abans de la data límit per evitar una repetició electoral, però les converses informals amb els estats membres fan pensar que l’acord encara està lluny.
“Des de Junts per Catalunya constatem que s’han produït avenços, però el govern espanyol ha d’intensificar els esforços diplomàtics i ha de ser conscient que estem en temps de descompte”, avisa el partit en un breu comunicat. “Caldria anunciar una data per a l’aprovació definitiva de l’oficialitat del català a la UE. Des de Junts estarem amatents que es produeixin novetats en les pròximes setmanes”. Des de la Moncloa confien que podran convèncer els estats membres més reticents perquè donin llum verda a l’oficialitat del català, el basc i el gallec, però cada vegada sembla més complicat que es pugui aprovar aviat.
Preocupació als països bàltics per l’oficialitat del català a la UE
Les delegacions de Letònia i Lituània han expressat públicament el seu rebuig a la proposta espanyola perquè consideren que la Unió Europea té assumptes més importants que tractar, com les conseqüències de la guerra entre Israel i Hamas. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha tret ferro a les declaracions d’ambdós països abans de la reunió i ha assegurat que la trobada ha acabat sense vetos a la proposta. En les últimes setmanes, la diplomàtica espanyola ha multiplicat els contactes amb els 27 per aplanar el camí i la reunió del consell d’aquest dimarts ha servit per aclarir diversos dubtes que havien plantejat els estats membre.
Els dos grans esculls de l’oficialitat del català a la UE són el cost de les traduccions i el temor a un efecte contagi. Precisament, Letònia i Lituània tenen moltes reserves perquè als seus països hi ha minories russes que podrien intentar utilitzar el precedent català per generar divisió social. Albares ha assegurat que la proposta espanyola és el reflex del “cas únic” d’Espanya, amb tres llengües cooficials reconegudes a la Constitució que es poden fer servir al Congrés i al Senat i que, a més, han estat utilitzades amb regularitat per traduir tractats europeus.
