L’organització Human Rights Watch ha publicat aquest dijous l’informe anual sobre l’estat dels drets humans al món, que ha posat en evidència l’Estat espanyol. L’organització assenyala en el document fet públic aquest dijous que la política de retorns en calent d’Espanya va contribuir a la mort d’immigrants tant a les fronteres terrestres com a les marítimes. El text posa especialment el focus en el salt a la frontera de Melilla del passat 24 de juny on van morir com a mínim 23 persones. Human Rights Watch critica que les causes de la mort d’aquestes persones que formaven part de les 2.000 que van intentar saltar la tanca no s’hagin verificat definitivament i recorda que hi ha imatges d’aquell dia que mostren la policia marroquina colpejant aquestes persones i l’espanyola utilitzant gas lacrimogen per fer-los tornar a l’altra banda de la frontera.
“Les autoritats espanyoles van confirmar posteriorment que havien fet retorns en calent als migrants que venien del Marroc, però els periodistes d’investigació van publicar al novembre que un immigrant havia mort a territori espanyol i el seu cos no havia estat retornat a la família”, recull l’informe. També carrega contra Espanya per haver “ignorat” les preocupacions d’ACNUR sobre el risc de tortura d’aquests immigrants un cop retornats al Marroc i recorda el cas d’un sol·licitant d’asil algerià de 32 anys que havia estat condemnat per delictes penals a Algèria i que també va ser retornat en calent. A més, afegeix que el defensor dels drets humans va recordar a les autoritats espanyoles que les persones del Marroc tenien dret a buscar protecció internacional al Centre Temporal d’Estada per a Estrangers de Melilla, però de totes maneres Espanya els la va negar.
Critiquen les mesures “insuficients” després del Catalangate
L’informe també recull l’escàndol d’espionatge del Catalangate publicat per The Citizen Lab. L’informe d’aquests investigadors del Canadà va concloure que almenys 65 polítics independentistes i les seves famílies van ser espiats per l’estat espanyol i va assenyalar el Centre Nacional d’Intel·ligència com a responsables. La investigació del defensor dels drets humans sobre l’assumpte va concloure que les accions del CNI havien estat correctes amb la llei existent a la mà, però encoratjava una avaluació sobre la legislació en considerar que no és adequada. Aquesta revisió no s’ha produït. L’informe també lamenta que les mesures que es van adoptar després, com ara un canvi en la supervisió del CNI i en la llei oficial de secrets, no són suficients per abordar la qüestió.
4
