Hisenda repartirà “les majors bestretes de la seva història” el 2026 amb un import total de 156.990 milions d’euros a les comunitats autònomes de règim comú. D’aquests, Catalunya rebrà 30.062 milions, el que suposa un increment del 6,4%. Segons ha informat l’executiu espanyol en un comunicat, aquesta xifra “garanteix el compromís del govern de donar els recursos necessaris a les comunitats per oferir els serveis públics de qualitat”, mentre continua el debat sobre el finançament singular per a Catalunya i l’oposició de les comunitats de la resta de l’estat espanyol a aquest model.
Als més de 30.000 milions que rebrà el principat, també cal sumar-hi els 2.687 milions que s’aportaran per la liquidació de l’any 2024. A més, aquest dimecres Catalunya també ha rebut un pagament de 1.929 milions pels endarreriments per la no actualització de les bestretes de 2025 dels mesos de gener a juny.
Més certesa pressupostària
L’objectiu del Ministeri d’Hisenda amb aquesta ampliació de fins al 6,5% de les bestretes és “oferir certesa pressupostària” a les administracions, ja que aquestes dades serviran d’orientació als governs regionals per poder elaborar els seus comptes públics del 2026.
A més, des del Ministeri també s’ha volgut destacar que l’anunci d’aquestes bestretes ve amb retard tot i que des del govern es va aprovar un decret llei el desembre del 2024 per aportar més recursos a les comunitats autònomes, però que va ser rebutjat al gener en el Congrés dels Diputats amb els vots en contra del PP. Posteriorment, el Consell de Ministre va haver de tornar a aprovar un Reial decret llei al juny on s’actualitzaven les bestretes de 2025, que sí que van ser convalidades pel Congrés.
Catalunya rebrà aquesta bestreta mentre segueix a l’espera de veure com es desplega el nou model de finançament singular que negocia amb el govern espanyol. Des del Govern s’ha aprovat reforçar l’Agència Tributària de Catalunya per poder preparar-la per recaptar i gestionar tots els impostos que es generen.
Des d’altres comunitats autònomes, però, s’oposen a aquest model. De fet, el president d’Andalusia, Juanma Moreno Bonilla, va anunciar recentment que preveu formar una “aliança” amb els presidents de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, i d’Astúries, Adrián Barbón -tots dos del PSOE- contra el finançament singular català.
