“Li agraeixo al meu excol·lega president de la Generalitat que m’hagi escoltat amb tanta cavallerositat, perquè hi ha alguns assumptes en què segur que no estem d’acord”. Així s’ha acomiadat Alberto Núñez Feijóo de José Montilla al final de l’esmorzar informatiu del Fòrum Europa Tribuna Catalunya, aquest dimecres a l’hotel Palace de Barcelona. Com a càrrec institucional més important present a la sala, l’expresident de la Generalitat era a la taula presidencial, a la dreta de Feijóo. A l’altra banda, el protagonista de l’acte tenia el president del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera. Seguidament, hi havia l’alcalde de Badalona, el popular Xavier García Albiol, i l’altre alcalde destacat del PP a Catalunya, el de Castelldefels, Manuel Reyes. L’eurodiputada popular Dolors Montserrat i el diputat al Congrés Nacho Martín Blanco eren a la mateixa taula. I, d’entre els convidats de fora del PP, destacava el president de Pimec, Antoni Cañete.
Alejandro Fernández, absent i condemnat per una frase del líder “nacional”
El gran absent era el cap de files del partit al Parlament de Catalunya i president del PPC, Alejandro Fernández. Havia acudit a saludar, però ha marxat de seguida amb l’argument que havia de fitxar a la cambra com a “diputat autonòmic” del grup mixt, perquè hi havia sessió de control al Govern català. El mateix Feijóo s’ha referit a aquesta absència i n’ha donat l’explicació. El cas és que Fernández haurà de llegir les cròniques –o demanar que l’hi expliquin– per saber com ha quedat gairebé sentenciat pel líder “nacional” del seu partit, que ha vingut a Barcelona a fer “la revolució de la veritat” i ha dit sense embuts que no està “satisfet” amb els tres diputats que tenen a Catalunya. En canvi, ha subratllat el resultat que va obtenir Albiol a Badalona en les municipals i el fet de tenir Reyes a l’alcaldia de Castelldefels.
Malgrat aquesta frase que condemnava Fernández, Feijóo s’ha negat a comentar els “rumors” sobre si hi ha la intenció de fer que Dolors Montserrat sigui la nova presidenta del PPC. Ha sigut l’única pregunta incòmoda que se li ha fet i ha provocat remor en la concurrència. “El congrés del partit a Catalunya el farem com els altres”, s’ha limitat en una sala plena de corbates i càrrecs del mateix PP –com ara l’exdelegada del govern espanyol Llanos de Luna i altres diputats– i representants de l’empresariat.
“El PSOE i el PP han fet coses junts”
De tot això, i de molt més, n’ha estat testimoni privilegiat i coprotagonista Montilla, un dels noms que Feijóo ha pronunciat més vegades. De fet, s’ha complagut a esmentar-lo al principi, al mig i al final de l’acte per acabar dient que “el PSOE i el PP han fet coses junts” en el passat i que “és un problema que la centralitat s’hagi perdut”. Es referia a les circumstàncies actuals de la negociació post 23-J de Pedro Sánchez, que intenta quedar-se a la Moncloa amb el suport d’ERC i Junts.
Per a Feijóo, tot plegat és una mentida de Sánchez, que abans de les eleccions menystenia Junts i ara hi vol pactar, de la mateixa manera que considera mentida que la independència sigui el que convé o el que vol Catalunya. “El que cal a Catalunya és la revolució de la veritat”, ha anunciat, i ha assegurat que ell venia “a dir la veritat”, a diferència de Sánchez. Per extremar la crítica al líder del PSOE, ha recorregut a una frase que la dreta atribueix a Lenin –”la mentida és una arma revolucionària”– per vincular-la a la manera de governar de Podem i el PSOE i presentar-se com l’alternativa. Encara que no hi hagi cap constància que Lenin va fer realment aquesta afirmació.
Puigdemont sí que diu la veritat
Encara ha subratllat molt la seva “discrepància” amb Junts, ha volgut ficar Carles Puigdemont en el paquet dels polítics que diuen la veritat i dels quals “se sap el que pensen”, cosa que “és un valor”. “Nosaltres vam parlar amb Junts perquè ells van voler. I no ens van mentir”, ha subratllat. Tot i que només necessitaven “l’abstenció de Junts” –el PSOE necessita el seu vot afirmatiu– perquè el seu líder fos president, van declinar pactar-hi perquè van considerar inacceptables les condicions. O això ha dit Feijóo.
No ha tingut cap inconvenient a intentar buscar la complicitat amb Montilla durant tota la sessió: “President, li agraeixo que vingui a escoltar-me, no és útil escoltar només els que pensen com un mateix”. Ha considerat aquest gest compatible amb criticar amb insistència el pacte del Tinell, que va ser el que va permetre a Montilla presidir el segon tripartit, cosa que se n’ha estat d’esmentar. I després ha lloat el PSC com un “partit intel·ligent, capaç de governar amb ERC i Junts més del que ells són capaços de governar entre ells”, en ajuntaments i diputacions.
Mentida o relliscada? Percentatge incorrecte de l’èxit electoral d’Albiol
Per tot això, Feijóo troba inconcebible que després d’haver ajudat el PSC a obtenir l’alcaldia de Barcelona “perquè no la tingués un independentista de Junts, ara resulti que per al govern espanyol Junts sigui de la majoria progressista”. En aquest discurs per buscar la cara més unionista del PSC, no era gratuït que Sirera –que va pactar amb Jaume Collboni per fer-lo alcalde en lloc de Xavier Trias però que institucionalment només és un regidor a l’oposició– estigués assegut just al seu costat. En canvi, s’havia desplaçat una cadira més enllà l’alcalde de la quarta ciutat de Catalunya, el que el fa sentir orgullós del seu “64% de vots” en les municipals. Llàstima que Feijóo hagi decidit començar la “revolució de la veritat” amb un percentatge incorrecte, perquè Albiol va obtenir el 55,73%. Potser la veritat és relativa.
