El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat que, “si fa falta”, l’Estat espanyol està disposat a anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per aconseguir l’oficialitat del català a la UE. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Albares ha matisat que ara mateix “no hi ha obstacles reals” perquè el català, el basc i el gallec siguin oficials a la Unió Europea i ha denunciat que les reticències dels estats membres són de caràcter “polític” i que procedeixen majoritàriament de països governats pel PP europeu, sovint amb l’ajuda de l’extrema dreta.
L’oficialitat del català a la UE formava part de l’acord de Junts amb el PSOE per investir Pedro Sánchez i ha tornat a recuperar protagonisme després que l’aprovació dels pressupostos espanyols pengi d’un fil per la negativa del partit de Carles Puigdemont a aprovar el sostre de despesa. Amb la pressió de Junts, i també d’ERC, el govern espanyol ha tornat a recuperar la iniciativa. Albares ha explicat que mantenen converses amb els estats membres i que “negociarà políticament” perquè l’oficialitat del català es materialitzi. “Si la negociació és política, revisarem les qüestions on altres estats necessiten la nostra ajuda per dir-los que no es pot demanar la nostra ajuda quan no s’ajuda a Espanya en una cosa tan vital com és la nostra realitat nacional, que és plurilingüe”.
Els arguments de l’Estat espanyol
“Si nosaltres utilitzem aquestes llengües al Parlament, les tenim reconegudes a la Constitució estem disposats a afrontar el cost perquè a ningú li suposi un esforç econòmic, aquestes llengües han de ser oficials i han d’estar recollides als tractats de la Unió Europea”, ha defensat Albares. Durant la presidència de torn d’Espanya de la Unió Europea, que va acabar a finals de desembre del 2023, l’oficialitat del català i la resta de llengües cooficials va estar a l’ordre del dia del Consell General de la UE, però els dubtes i la falta d’informació clau com el cost i l’afectació del precedent sobre altres llengües van impossibilitar un acord. Des de llavors, la mesura ha decaigut.
Segons el ministre d’Exteriors, el govern espanyol reclamarà l’aplicació dels tractats que defensen que el multilingüisme és un “valor de la Unió” i que tenen com a principi “la defensa de la identitat nacional” dels estats membres. “El fet de disposar de traductors no és un problema, el cost tampoc, perquè Espanya està disposat a assumir, i tampoc crea un precedent perquè hem establert elements que només es compleixen a Espanya”, ha dit.
El català al Parlament Europeu, pendent de Metsola
El govern espanyol també ha enviat una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, perquè permeti l’ús del català a l’Eurocambra. Aquesta era una mesura pactada amb ERC i que a priori era més senzilla d’implementar perquè no requereix grans canvis normatius, sinó voluntat política. Albares ha reconegut que Metsola no ha contestat, però ha avançat que la intenció del govern espanyol és aconseguir que es faci una reunió, analitzar el repartiment de forces al Parlament Europeu i que Metsola “porti a un ordre del dia” l’ús del català a la cambra perquè es pugui votar.
El ministre d’Exteriors considera que la legislatura europea, que tot just ha començat ara després de les eleccions del juny, “no pot acabar sense que això es porti a la Mesa” de l’Eurocambra. Albares no ha volgut fixar cap data i ha insistit que el govern espanyol treballa perquè tiri endavant “amb la possibilitat que això sigui una realitat tan aviat com sigui possible” i que “tots els ambaixadors tenen instruccions per fer totes les gestions” per a l’oficialitat, ha conclòs.
