Espanya ha remarcat la “voluntat” de Bèlgica, que ostentarà la pròxima presidència de torn del Consell de la Unió Europea, per continuar impulsant l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE. Així ho ha confirmat aquest dimarts el secretari d’Estat per a la Unió Europea del govern espanyol, Pascual Navarro, durant la roda de premsa posterior al Consell d’Afers Generals celebrat a Brussel·les. De fet, el secretari d’Estat ha assegurat que la proposta “continuarà a la taula del Consell per futures discussions” i que les delegacions seguiran treballant amb els equips de les institucions europees.
El dirigent espanyol ha manifestat que les converses entre els estats membres continuaran “fins a una aprovació final”, però ha evitat posar data a l’acord. En aquest sentit, ha indicat confia que els treballs avancin “ràpidament” per trobar una solució “jurídicament acceptable” que arribi “el més aviat possible”. El cas del català, el basc i el gallec “les converteix en llengües úniques a la UE”, ha remarcat, insistint un cop més que Espanya es farà càrrec dels costos de la mesura i subratllant que es tracta d’una reivindicació històrica.
En la seva intervenció, Navarro novament ha posat èmfasi en els “progressos” que s’han fet durant els últims mesos -el d’avui era el quart debat sobre l’oficialitat del català des del setembre passat-, mencionant l’informe preliminar de costos elaborat per la Comissió Europea i la proposta adaptada presentada pel ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, en la reunió d’octubre.
La Generalitat ha anunciat en les últimes setmanes que ja obert diferents canals de comunicació amb el govern de Bèlgica per intentar que l’oficialitat del català no caigui en l’oblit, però la implicació del govern espanyol serà clau pel seu estatus d’estat. De fet, el Govern ha reclamat a l’executiu espanyol que es posi “les piles”. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha dit aquest dimarts que encara que la presidència de la Moncloa del Consell de la UE acabi en breus, no ho fa pas el seu “compromís”. En aquest sentit, ha constatat que “toca seguir exigint” a Madrid que compleixi la seva paraula, i que esvaeixi tots els “dubtes” que encara hi ha: “Estem en temps de descompte”, ha reiterat.
Un debat ple d’entrebancs
La proposta espanyola per oficialitzar el català, el basc i el gallec portarà més temps del que la delegació havia previst per les fortes reticències que han mostrat alguns països. Letònia i Lituània van ser els primers a mostrar en públic els seus dubtes sobre la necessitat d’incorporar noves llengües de treball a la Unió Europea. També els països nòrdics han fet objeccions, sobretot pel que fa al cost de la mesura, que la Comissió Europea xifra en uns 132 milions, tot i que el govern espanyol s’ha compromès a sufragar les despeses.
