L’oficialitat es torna a debatre aquest divendres a la taula del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea, però la iniciativa segueix sense comptar amb la unanimitat dels 27 i no es preveu que se sotmeti a votació. Davant aquest escenari, Espanya ha acusat els països europeus reticents a l’oficialitat del català, el gallec i l’euskera a la UE de “segrestar” la iniciativa. Ho ha fet a través del secretari d’Estat per a la UE, Fernando Mariano Sampedro Marcos, que, abans d’entrar a la reunió, ha recriminat als països que encara s’oposen a la proposta que no hagin traslladat arguments “legals” o “econòmics” per “retardar” l’aprovació de la mesura. “Si hi ha qualsevol estat membre que necessiti qualsevol altra qüestió de la Comissió o el Consell, que ho demanin”, ha dit, demanant que no s’allargui aquest debat de manera “innecessària”.
De cara a la reunió d’avui, Sampedro Marcos espera que quedi “clar” que “s’han abordat tots els dubtes” dels estats reticents i que no hi ha cap raó perquè la mesura no pugui ser aprovada. Tot i això, el ministre d’Afers Europeus de Polònia, Adam Szlapka, ha avisat la petició planteja “molts dubtes”, especialment legals, entre els Estats membre. “Hi ha molts dubtes sobre aquest assumpte entre els estats membres i crec que hi ha certs dubtes legals”, ha indicat, i ha demanat “una mica més de temps” alhora que ha descartat que avui es pugui prendre una decisió. No és només Polònia, ha dit, sinó “la majoria dels Estats membre”, i ha reiterat que necessiten “més temps” per resoldre les qüestions pendents, especialment pel que fa a les “preocupacions legals”.
A banda del representant polonès, també han mostrat les seves reserves Luxemburg o Dinamarca. El ministre d’Afers Exteriors luxemburguès, Xavier Bettel, ha posat en dubte que l’oficialitat de les tres llengües s’acabi votant en la reunió d’avui: “Crec que el moment no és realment l’adequat”. Malgrat que Bettel “entén perfectament” les sensibilitats de l’Estat espanyol pel que fa al multilingüisme, ha insistit que el consens necessari per tirar endavant amb la mesura encara s’ha de consolidar. La ministra d’Afers Europeus danesa, Marie Bjerre, per la seva banda, ha dit que “facilitarà el debat” al voltant de la proposta espanyola, però ha advertit que existeixen “diversos dubtes” per part d’alguns estats membres, tant en aspectes vinculats a l’àmbit legal com en aspectes vinculats a l’àmbit pressupostari.
Gairebé dos anys de l’acord entre el PSOE i Junts
Des que el Govern va pactar amb Junts l’agost del 2023 defensar l’oficialitat del català a la UE com a condició per a la investidura de Pedro Sánchez, l‘assumpte s’ha inclòs a l’agenda de sis reunions del Consell d’Afers Generals de la UE –quatre sota la presidència de torn d’Espanya, quan el Govern fixava l’agenda i una altra sisena, al maig amb Polònia–. Aquest cop no es presenta com un “punt per adopció”, sinó com un mer punt de debat, cosa que a la pràctica suposa deixar marge al secretari d’Estat de la UE, Fernando Sampedro, per sol·licitar a l’últim moment una votació si així ho considera.
Al maig, l’executiu espanyol va presentar una proposta de reforma del reglament de llengües més completa que incloïa en la seva part de “considerant” el compromís d’assumir tot el seu cost i plantejava una implementació parcial a partir del 2027, ja que a partir d’aquesta data únicament es traduirien de tota la legislació comunitària els reglaments del Consell i del Parlament, cosa que en la darrera legislatura va suposar menys del 3% de tots els actes jurídics. Aquesta aplicació parcial derivaria d’una “derogació” immediata per la qual les institucions de la UE no estaran obligades a redactar tots els seus actes legislatius ni a publicar-los al Diari Oficial de la UE en les tres llengües, segons consta a la proposta traslladada a les capitals. Aquesta derogació seria revisada a tot tardar en un termini de quatre anys i podria ser revertida però, novament, mitjançant decisió per unanimitat dels 27.
