Nou ‘round’ del combat per fer oficial el català a la Unió Europea. Després del motí de diversos estats reticents -gràcies a les pressions del PP-, el govern de l’Estat espanyol ha encetat una nova ronda de contactes amb les capitals dels estats membres per fer desaparèixer aquestes reticències sobre l’oficialitat del català a Europa davant la imminent reunió dels estats per debatre la qüestió a les cambres -el pròxim divendres 18 de juliol-. Segons un memoràndum del ministeri d’Exteriors recollit per l’ACN, l’Estat espanyol proposa introduir un nou article per “esclarir encara més” el compromís del govern espanyol per pagar els costos que derivarien de l’oficialitat del català i la seva implementació a Europa per poder esvair els dubtes dels governs de centredreta afins al PP que van tombar l’última votació. De moment, però, un dels grans aliats del català a Europa és Dinamarca, estat membre que ha reiterat el seu suport a l’oficialitat i que s’ha mostrat predisposat a ajudar l’Estat espanyol per aconseguir els suports.
Segons el memoràndum presentat pel govern espanyol, l’oficialitat del català, el basc i el gallec no marca cap precedent i asseguren que “cap altra llengua compleix tots els requisits”. A més, l’executiu socialista assenyala que tampoc hi ha impediments legals o complicacions jurídiques davant de l’oficialitat del català a Europa, l’euskera i el gallec, ja que segons argumenten no s’han de reformar els tractats de la UE per permetre que les tres llengües siguin oficials al bloc europeu.
Dinamarca, l’aliat de Pedro Sánchez
El gran suport del català a Europa és Dinamarca, qui ha reiterat el suport a l’oficialitat a la UE i ha assegurat que “ajudarà” l’Estat espanyol i el seu executiu “en tot el que pugui” per poder convèncer els estats membres de la UE per poder tirar endavant l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec a les cambres europees. En declaracions recollides per l’ACN l’ambaixador danès a Espanya, Michael Braad, va expressar la voluntat del país escandinau per ajudar a l’executiu socialista per desencallar la situació. “Sé com és d’important per Espanya i Catalunya. El meu govern és conscient”, assenyala un Braad que assegura que hi ha “molts contactes a nivell ministerial” davant de la pròxima reunió de ministres d’Afers Europeus del pròxim 18 de juliol.
Dinamarca, però, no és l’únic aliat del català a Europa, ja que països com Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Eslovènia i Xipre van expressar obertament el seu suport a la mesura.
Convèncer els països reticents
Malgrat la bona voluntat de Dinamarca i la persistència de l’Estat espanyol la feina de convèncer els països reticents pot ser encara feixuga. Entre els països que més van mostrar els seus dubtes hi ha d’alguns amb un pes destacat dins la UE com Itàlia, Àustria o Alemanya, a més d’altres menys potents com Croàcia, Suècia, Txèquia i Finlàndia.
Els dubtes, però, no eren homogenis entre els països reticents, ja que Alemanya o Suècia van demanar al govern espanyol més claredat a l’Estat espanyol després que els serveis jurídics del Consell de la UE expressessin dubtes sobre l’ampliació del llistat de llengües oficials de la UE amb la presència del català, l’euskera i el gallec i que això comportés una reforma dels Tractats de la UE. De fet, Alemanya va ser el país més bel·ligerant respecte a l’oficialitat del català a la UE i va amenaçar en votar en contra de l’oficialitat de les tres llengües si l’Estat espanyol no retirava la proposta de la votació.
