Espanya ha adjudicat 46 contractes a empreses i indústries militars israelianes per valor de 1.044 milions d’euros des de l’inici de la guerra a la Franja de Gaza el 7 d’octubre del 2023, segons afirma el Centre Delàs d’Estudis per la Pau d’acord amb la informació de la Plataforma de Contractació de l’Estat. L’entitat catalana ha fet públiques les dades com a avançament del seu informe sobre les relacions militars entre Espanya i Israel, que a escala política estan congelades per les operacions militars a Gaza iniciades arran de la massacre de Hamàs al sud del país ara fa un any i mig. D’aquests contractes, una desena no han estat formalitzats i sumen la majoria dels diners compromesos. Entre els contractes que no s’han executat hi ha un per comprar llançacoets SILAM per valor de 576,4 milions d’euros o un altre per adquirir míssils Spike per 237,5 milions.
La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha assegurat aquest divendres que l’estat espanyol també ha de rescindir els nou contractes amb empreses israelianes pendents de formalitzar i que sumen més de 800 milions d’euros. “L’acord del govern d’Espanya està vinculat a la no possibilitat de compra d’armament a Israel”, ha insistit, perquè és “un estat genocida” que “ha matat més de 50.000 persones, mata nens i nenes cada dia, i està asfixiant la Franja de Gaza”. Díaz ha defensat que la rescissió dels contractes està “emparada per la legalitat” i que comptaran amb tots els informes preceptius. També s’ha mostrat convençuda que no caldrà pagar indemnitzacions.
L’informe del Centre Delàs arriba en plena polèmica per un contracte licitat pel Ministeri de l’Interior per comprar munició a l’empresa israeliana IMI Systems per valor de 15 milions d’euros. El contracte es va licitar el 2 de febrer del 2024, gairebé quatre mesos després que el govern espanyol anunciés que “des del 7 d’octubre de 2023 Espanya ni compra ni ven armament a les empreses israelianes”. La publicació de l’acord ha obert una nova crisi interna al govern de coalició i finalment el president espanyol, Pedro Sánchez, ha intervingut i ha ordenat la rescissió del contracte per evitar més tensions amb Sumar. Interior va adjudicar el contracte el 21 d’octubre del 2024, un any després de la prohibició anunciada per la Moncloa, i uns dies després va intentar rescindir-lo, però va desistir perquè “l’anul·lació hauria suposat abonar el preu a l’empresa sense rebre el material contractat”, segons fonts del ministeri que comanda Grande-Marlaska.
Les relacions Espanya-Israel, tocades, però no enfonsades
El Centre Delàs assegura que les dades dels contractes adjudicats, malgrat que segurament molts es van licitar amb de l’octubre del 2023, demostren que el govern espanyol “ha mantingut la contractació de productes militars a empreses militars malgrat haver reiterat que això no ocorria en diverses ocasions”. En l’avançament del seu informe, l’entitat detalla que algunes de les adjudicacions corresponen a serveis de manteniment o modernització d’armes i sistema adquirits amb anterioritat, mentre que altres són nous i “podrien augmentar la dependència quant a aquest manteniment i modernització”. Això fa que es generi una “preocupant complicitat” entre les empreses d’armes espanyoles i israelianes. De fet, el Sistema Llançador d’Alta Mobilitat (SILAM), que està inclòs en un dels contractes no formalitzats, és un projecte conjunt de les empreses espanyoles Rheinmetall Expal Munitions i Escribano Mechanical & Engineering (EM&E) i la israeliana Elbit Systems que es va adjudicar el desembre del 2023.
L’entitat insisteix que l’anàlisi de les adjudicacions de contractes no s’ha de fer des del punt de vita econòmic i de les possibles penalitzacions de cancel·lar-los, sinó que s’ha de fer des d’un prisma polític, humanitari i ètic. Per això, el Centre Delàs ha exigit a l’estat espanyol que cancel·li tots els contractes ja formalitzats o que estiguin en execució que contribueixin a “mantenir, legitimar o impulsar el genocidi i els crims de guerra de les accions militars d’Israel sobre la població civil palestina de Gaza i Cisjordània”.
També ha criticat que el govern espanyol no hagués començat cap procediment administratiu per revocar el contracte de compra de munició israeliana per a la Guàrdia Civil fins que ha saltat la polèmica, sinó que es van limitar a analitzar si era possible fer-ho. I recorden que si l’estat espanyol hagués acordat un embargament integral d’armes a Israel que inclogués les importacions i la prohibició de contractar empreses israelianes, cap d’aquests contractes administratius s’hauria pogut fer. “Si el govern espanyol tingués voluntat política, podria imposar aquest embargament a través d’un decret llei en la pròxima reunió del Consell de Ministres”, denuncia.
