Galícia, com en l’any 2002, afronta una crisi mediambiental a les seves costes. I com va passar quan el vaixell petrolier Prestige va enfonsar-se, ara també amb el Partit Popular al capdavant de la Xunta de Galícia. El govern gallec i el govern espanyol, també liderat pel PP amb José María Aznar de president, van intentar treure ferro a un desastre sense precedents a la costa Atlàntica de l’estat espanyol i es va generar una gran polèmica. Ara, 22 anys després, Galícia s’enfronta a una nova crisi mediambiental, la dels pèl·lets, i ara amb unes eleccions a l’horitzó.
El 18 de febrer, d’aquí a un mes i una setmana, els gallecs acudiran a les urnes per decidir qui els governarà els pròxims quatre anys, si el Partit Popular o una coalició del BNG amb el PSOE, el pacte més probable si la dreta perd la majoria absoluta. De fet, les primeres enquestes seguirien donant una majoria absoluta al PP, però només per un escó.
Els sondejos publicats fins ara confirmen la posició de força del Bloque Nacionalista Galego (BNG) com a alternativa als populars, i Podemos i Sumar s’emporten una patacada política de grans dimensions. Només l’enquesta de La Voz de Galícia dona un escó als de Yolanda Díaz. Joaquim Ventura, columnista de la premsa gallega, destaca, en conversa amb El Món, que “Galícia és un món a part”. “El PP de Galícia no és el PP d’Espanya. Salvant les distàncies, té un paper social com el que tenia el pujolisme a Catalunya, la penetració social del PP a Galícia és molt forta”, explica.
Segons Ventura, aquesta crisi no causarà la caiguda del PP, malgrat que sí que el pot “erosionar”. I assenyala que “tot dependrà de si aquella part de l’esquerra gallega que no va anar a votar acudeix ara a les urnes i trenca l’equilibri de forces històric a Galícia”. El columnista, però, posa èmfasi en la importància del paper de l’esquerra gallega i adverteix que el govern de la Xunta és “feble” i que aquesta crisi li pot passar factura si “l’esquerra no fa l’idiota”.
Sobre l’impacte que pot tenir el nou desastre ecològic en les eleccions, Cristóbal López, d’Ecologistas en Acción, assenyala que “aquest desastre no és culpa de la Xunta, ni d’Espanya” però que, així i tot, els pot passar factura. “Si això perjudica el Partit Popular és per la gestió de l’abocament. Si en surten perjudicats és per culpa seva. Si el primer dia haguessin estat al cas del desastre i haguessin liderat la neteja, els hauria donat vots”, argumenta. Una valoració amb la qual coincideix Estíbaliz López-Samaniego, de l’Associació Espanyola de la Basura Marina, qui diu que “malauradament les reaccions als abocaments solen ser lentes i amb un greu desconeixement”. “Cal ser més àgils en abordar-ho”, alerta, i assegura que espera que aquest cas “passi factura al PP per la seva gestió del desastre”.
La Xunta de Galícia, assenyalada
El col·lectiu Noi Limpa ha elaborat un mapa on destaquen els albiraments de pèl·lets a la costa gallega. La importància d’aquest col·lectiu és màxima, ja que denuncia que les primeres informacions aparegudes sobre la presència de pèl·lets a les aigües gallegues es remunten al 12 i 13 de desembre. Des de l’associació destaquen que “pels volts dels dies 12 i 13 de desembre del 2023 van començar a trobar-se grans quantitats de pèl·lets de plàstic, en sacs de 25 quilos, dispersats a les ries baixes, especialment a la ria de Muros i Noia”.
Les dades del col·lectiu xoquen per complet amb l’acció política de la Xunta de Galícia, que va mantenir la fase 1 del pla anticontaminació Camgal fins que la pressió dels mateixos activistes gallecs, el govern espanyol i la comparació amb la comunitat veïna, Astúries, –que va activar la fase 2 del Pla per Contaminació Marina Accidental abans que els gallecs- van fer que l’administració que presideix el popular Alfonso Rueda acabés donant el seu braç a tòrcer i activés la fase 2.
Joaquim Ventura destaca que “les costes de Portugal [on van caure els contenidors de pèl·lets] no són com les de Galícia. Portugal és recta, llisa, i Galícia té roques, ries que tenen entrants, especialment a la zona del Cabo Sileiro“.
Molts usuaris de xarxes socials, indignats amb la resposta feta des de la Xunta de Galícia han comparat l’acció, o inacció, dels diversos governants respecte del desastre del Prestige amb l’actual crisi dels pèl·lets.
Joaquim Ventura, però, veu diferències entre el cas del Prestige i el dels pèl·lets, ja que “quan amb el Prestige la Xunta es va quedar sola, perquè Madrid no va fer el que havia d’haver fet”. Però el govern de la Xunta d’aleshores, amb Manuel Fraga al capdavant, “era molt més fort que el d’ara”. I destaca un altre factor: a part que la Xunta “és més feble”, a l’Estat espanyol “hi ha un govern de signe contrari al de Galícia”. El còctel, per tant, pot ser letal per al PP amb les eleccions a tocar i havent perdut l’últim líder territorial fort, Alberto Núñez Feijóo, que ha fet el salt a Madrid per a res, perquè tampoc ha aconseguit arribar a la Moncloa.
La Unió Europea crida l’atenció a l’Estat espanyol
La gestió de la crisi dels pèl·lets ha arribat a la Unió Europea, que ha estirat les orelles a l’Estat espanyol. El Comissari de Medi Ambient, Oceans i Pesca, Virginijus Sinkevičius, ha alertat dels perills dels pèl·lets: “Les 25 tones de pèl·lets de plàstic que es van vessar a la costa gallega amenacen el medi marí i activitats econòmiques com la pesca”. No va ser l’única veu autoritzada europea que va criticar el paper espanyol, ja que el portaveu de Medi ambient de la Comissió Europea, Adalbert Jahnz va voler alertar sobre el perill que suposen els pèl·lets: “La Comissió és molt conscient dels impactes adversos de la contaminació per microplàstics i en particular la pèrdua de pèl·lets de plàstic en el medi ambient”, va dir.
