La dreta, l’extrema dreta i la ultradreta fa una setmana que assalten els carrers de Madrid per mobilitzar-se davant la seu del PSOE, al carrer Ferraz, amb el suport de dirigents de Vox com Santiago Abascal i amb aparicions estel·lars com la d’Esperanza Aguirre. Protesten contra l’amnistia i contra els pactes que els socialistes espanyols estan assolint amb Sumar, EH Bildu, ERC, BNG, Junts per Catalunya i el PNB per a la investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, com a president espanyol.
De moment, ja han aconseguit que el CIS faci un gir i doni la victòria al PP en unes eventuals eleccions al Congrés si es fessin ara. En aquest context, aquest diumenge, hi ha convocades protestes contra l’amnistia a Barcelona i, en teoria, a totes les capitals de demarcació de l’estat, amb Madrid inclosa. La de Barcelona la va convocar la plataforma Cataluña Suma por España després de la foto de Carles Puigdemont amb una delegació del PSOE encapçalada per Santos Cerdán a Brussel·les, sota una imatge gegant del referèndum de l’1-O. El lema és No en nombre de España, no a la amnistía. I el PP, que fingeix que no té res a veure amb les concentracions de Ferraz, sí que s’ha apuntat oficialment a aquesta protesta i ha incentivat que s’escampi per la resta de l’estat.
Revuelta, proper a Vox però seguint la consigna d’Aznar: “Qui pugui fer alguna cosa, que la faci”
El canal que està servint per convocar les concentracions a Ferraz és la plataforma Revuelta, propera a Vox, però experts consultats per El Món apunten a l’expresident espanyol José María Aznar com l’instigador intel·lectual de la mobilització per la crida que va fer el passat 2 de novembre, en un acte conjunt amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo: “Qui pugui fer alguna cosa, que la faci, qui pugui aportar alguna cosa, que l’aporti, qui es pugui moure, que es mogui”.
Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en extrema dreta, manifesta que “a molts votants del PP els sembla bé aquestes manifestacions i han fet el que va dir Aznar”. Segons Rius Sant, més enllà dels aldarulls, “el PP no pot condemnar aquestes protestes perquè els semblen bé” i perquè, d’altra banda, “no pot escopir contra els seus votants que han anat a Vox i poden tornar o van tornar”.
El professor de Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Marc Guinjoan, per la seva banda, subratlla que “inicialment les protestes anaven una mica en la línia del que va dir Aznar”. Tanmateix, apunta que “quan el PP ha vist que això estava liderat per l’extrema dreta, que hi havia actes violents i que estava ple de banderes franquistes i feixistes se n’ha hagut de desmarcar” perquè, segons apunta, la formació de Feijóo “no ha tingut una altra opció”. “Al final no pots donar suport a un moviment que és violent perquè durant tots els anys del Procés has tingut el mateix discurset de merda i, per tant, no pots ara tampoc estar defensant el que en el seu moment vas estar criticant quan no hi havia violència”, conclou.
El politòleg de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Toni Rodon, per la seva part, assenyala que el PP abans era un “partit camaleó”, és a dir “era vist com un partit moderat per a gent moderada, un partit de dretes per a gent de dretes i un partit d’extrema dreta per a gent d’extrema dreta”. En canvi, això es trenca quan sorgeix Vox “i dins el partit hi ha una tensió i una lluita interna, perquè Feijóo seria la cara més moderada, però aleshores sorgeix Ayuso, que flirteja més amb l’extrema dreta”. “Són molts equilibris que el partit ha de fer i dona incentius perquè es radicalitzi”, però subratlla que tot prové d’un mateix mal, “l’anticatalanisme estructural que hi ha a Espanya”.
La frustració de PP i Vox per la derrota del 23-J
Un altre factor que ha motivat aquestes manifestacions és la frustració del PP i Vox per la victòria insuficient en les eleccions espanyoles del 23-J –que s’ha transformat en una derrota– quan es veien virtuals guanyadors: “Estan nerviosos perquè han perdut el que tenien a les mans”, diu Guinjoan en aquest sentit, i assenyala que la dreta “està molt agitada” perquè ve de malbaratar unes eleccions que “tenien coll avall que guanyarien” i també perquè “el que previsiblement s’aprovarà és un paquet legislatiu que és molt ideològic, al qual bona part de la població espanyola s’hi oposaria des d’un punt de vista conceptual si no fos perquè darrere hi ha la possibilitat de solucionar un conflicte i formar un govern d’esquerres”.
Rodon és del mateix parer de Guinjoan i assenyala que “estan molt frustrats perquè la dreta i l’extrema dreta s’esperaven una victòria rotunda en les eleccions del juliol i això no es va produir”, però remarca que les protestes són una suma de la “reacció a curt termini pels pactes” i de “la frustració que s’ha anat acumulant” al llarg d’aquests tres mesos i escaig. D’altra banda, assenyala que Vox està aprofitant aquest escenari “per marcar perfil”, ja que les últimes eleccions “no va complir expectatives”. Afegeix que tant a la dreta com a l’extrema dreta l’amnistia els sembla “una autèntica barbaritat perquè no els entra al cap” i, per tant, protesten i aquestes mobilitzacions, segons ell, “porten a la violència perquè s’hi acumulen individus de perfil molt extrem, feixistes”.
L’aparició de la ultradreta a les protestes
Rius Sant assenyala que l’aparició de les formacions d’ultradreta s’han sumat a les concentracions a posteriori, perquè el primer que convoca una manifestació davant la seu del PSOE a Madrid és Vox, a través d’una entitat “no legalitzada” anomenada Revuelta. “Revuelta convoca a manifestar-se davant del PSOE i això ha anat creixent”, fins al punt que s’ha sumat “tota la ultradreta al marge de Vox” amb les seves pancartes i consignes -amb crits a favor de Primo de Rivera– sense que ningú els digui res”. “El PP ho rebutja, Vox toca a sometent i crida a la mobilització i les entitats de la ultradreta han sortit al carrer”, perquè “Vox amb la ultradreta més radical no està incòmode i van junts”.
En aquest sentit, assenyala la presència en les manifestacions de grupuscles com Falange, Falange de la Jons, Democracia Nacional, Hacer Nacion i Bastión Frontal, entre d’altres. Sobre Bastión Frontal, l’entitat antisistema liderada per Isabel Medina Peralta, l’expert en extrema dreta explica que aquesta “es va dissoldre fa un any i mig i aquesta setmana van reactivar el compte de Telegram” i apareix la seva líder, que té l’entrada prohibida a Alemanya pel seu discurs antisemita, enfilada a una marquesina amb el braç en alt i també intentant fugir d’un furgó policial.
Afegeix que a les manifestacions s’hi reuneix molta gent jove de perfil “ultracatòlic” cantant el “Cara al sol sense que ningú ho aturi” i és que, segons ell, “a Vox, que es canti Cara al sol, no li molesta perquè en el fons no reneguen d’aquests valors o orígens”. La tensió ha anat creixent fins que van començar els incidents violents, però “Vox tampoc els va condemnar”. Tot això s’explica perquè “el que motiva a la dreta i la ultradreta és el Procés”. En conclusió, Xavier Rius Sant creu que aquesta gent surt al carrer perquè “el que és nuclear de la ultradreta és la unitat d’Espanya i ara la unitat d’Espanya queda qüestionada perquè s’amnistia aquells que volen tornar-ho a fer“.
Ambient guerra-civilista
El politòleg de la UPF Toni Rodon espera que aquest moviment “no vagi més enllà de la mobilització”, i no creu que en l’Europa Occidental actual “pugui anar més enllà i veure un 23-F”, però alerta que “sí que hi pot haver una mena de cop tou” si les coses es compliquen molt durant la legislatura, que augura “difícil”. En aquest aspecte, tot i que ara no veu possible aquest escenari, posa sobre la taula la possibilitat que el PSOE i el PP puguin arribar a “un consens d’estat” en referència al “nacionalisme espanyol” i “implementin molts límits”. Així mateix, creu que tant PP com Vox estan “buscant tensionar l’ambient” al carrer, però dubta que travessin el Rubicó malgrat que, com bé apunta, “per part de Vox ja ho han fet demanant a la policia que no intervingui”.
Tot i això, posa èmfasi en el fet que ambdues formacions “tenen un discurs que és complicat perquè defensen la Constitució, i ara no faràs coses que vagin en contra de la Constitució”, però avisa que poden fer ús de “subterfugis indirectes” com ja estan fent: “Utilitzar tot el seu poder mediàtic, fins i tot en diaris suposadament d’esquerres, i fer servir la porta de la judicatura i del poder judicial, que han fet servir els últims anys, perquè és un món que intel·lectualment els és molt proper”, cosa que “els permet actuar sense actuar”. Tot plegat, apunta Marc Guinjoan, és un reflex de les dues Espanyes, que “es fan evidents cada cop que es vota”. “Aquesta és una divisió importantíssima a Espanya, té conseqüències sobre tots els factors polítics, econòmics, culturals, de drets i sobre el debat territorial”.
