El ministeri de l’Interior d’Espanya, dirigit pel socialista i magistrat de l’Audiència Nacional Fernando Grande Marlaska, continua vetant que la segona autoritat de Catalunya, la presidenta del Parlament, i la resta de membres del Govern, llevat del president de la Generalitat, portin escorta en el seus viatges a l’estranger. Una mesura que es manté vigent, malgrat els intents de canviar-la de la conselleria d’Interior, des de l’aplicació de l’article 155 per la declaració d’independència del 2017 després del referèndum del Primer d’Octubre.
Un exemple d’aquesta pràctica va ser el viatge del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i del vicepresident Jordi Puigneró, a l’Alguer, Sardenya, aquest cap de setmana per la detenció del president a l’exili, Carles Puigdemont. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la consellera d’Afers Exteriors, Victòria Alsina, no van tenir servei de protecció fins que no va arribar la “càpsula” formada pels quatre escortes que acompanyaven la comitiva presidencial, que no va arribar fins dissabte. Una seguretat que va ser completada per un discretíssim servei de policia italiana que feia costat als mossos de l’àrea d’escortes. És a dir, van estar dos dies sense cap protecció específica pel simple fet de ser a l’estranger. “Sort del cap de premsa que es manté atlètic i fa metre noranta”, ironitzava un membre de l’equip de Govern desplaçat a Sardenya.
El protocol per poder acreditar escortes a l’estranger era un canal molt fluid fins l’any 2017. Bàsicament, es tractava de remetre sengles cartes al ministeri d’Exteriors i al ministeri de l’Interior per poder tramitar el traspàs d’armes fora de la frontera catalana. “No hi posaven mai problemes”, asseguren veterans de la conselleria. De fet, ho recorden com un tràmit molt simple. Però, a partir del 155, el veto general es va imposar. “Sempre que hi havia una petició era rebutjada i es va decidir no demanar-ho més que en els casos molt excepcionals”, apunten des del departament que dirigeix Joan Ignasi Elena.
Així, si bé per al president de la Generalitat el permís és una consideració pel càrrec, no és així per a la segona autoritat de Catalunya o la resta de membres del Govern. Només en comptadíssimes ocasions la Moncloa atorga el permís. Per exemple, un cas paradigmàtic va ser un viatge institucional a Mèxic de l’exconseller d’Exteriors, Alfred Bosch. La singularitat del país i la situació d’inseguretat van ser els arguments que el ministeri espanyol va avaluar per atorgar el permís. O bé, un viatge excepcional del vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, a Andorra, que podia tenir algun risc de conflicte.
Aquesta posició de l’Estat ha obligat la conselleria d’Interior a buscar sortides a situacions complexes. Dos exemples ho certifiquen. En primer terme, els 60 anys d’aniversari d’Òmnium a Elna, a la Catalunya Nord. Només el president Aragonès tenia permís per portar escorta. Tot i així, es va ampliar la càpsula d’agents pel nombre d’autoritats que hi assistien. O bé, la darrera edició de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada (El Conflent), on Interior va mantenir durant set dies dos escortes perquè cada dia hi havia una o dues autoritats en els actes acadèmics o institucionals i per vetllar, sobretot, per la “seguretat preventiva”. Això és, reconeixement d’on se celebraven els actes, recollir informació per detectar falles de seguretat o controlar si hi havia un ambient hostil a la presència d’autoritats catalanes i advertir-ho a la policia francesa.
“Hi ha una negativa hostil per part de l’Estat al fet que els Mossos d’Esquadra protegeixin tant la presidenta del Parlament com la resta de membres del Govern”, expressen des de la conselleria. A més, l’enviament d’un escorta desarmat o sense estar habilitat per l’Estat és un problema perquè no existeix la figura del “mosso voluntari”. De fet, només cal recordar el cas dels dos mossos d’esquadra que acompanyaven el president Carles Puigdemont durant el seu viatge a Alemanya i que han estat processats, i de moment, absolts per l’Audiència Nacional. També hi ha el procés obert contra el sergent Lluís Escolà, el mosso que va acompanyar Puigdemont al seu exili i que ara s’enfronta a un judici per prevaricació juntament amb l’exconseller Miquel Buch, que el va fitxar com a càrrec de confiança. És més, El Món també va avançar com el ministeri de l’Interior va vetar protegir el president Puigdemont malgrat les amenaces durant el seu exili a Brussel·les.
