Rússia és culpable. Sembla que a tot arreu i sempre. Així es desprèn d’un dels darrers informes de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE), el gran think tank del ministeri de Defensa. El document, amb el títol Nova Caledònia: el futur incert d’una illa francesa a l’Indus Pacífic, del passat 10 d’abril i al qual ha tingut accés El Món i que porta la signatura de la doctora en Seguretat Internacional María Pilar Doñate Sanz, defensa la tesi que rere el procés independentista de la colònia francesa s’hi troben l’Azerbaidjan, la Xina i Rússia amb el “propòsit de desestabilitzar l’Elisi”. També acusen especialment Rússia de ciberatacs i campanyes de desinformació.
D’aquesta manera, els analistes del ministeri que dirigeix Margarita Robles tornen a embolicar Rússia amb els moviments sobiranistes que posen en dubte els grans estats europeus. De fet, el mateix IEEE va alimentar la connexió russa del procés del Primer d’Octubre en diversos documents i estudis, que van ser abonats per l’Institut Elcano, el gran think tank de l’Estat i els informes del Departament de Seguretat Nacional, que aleshores dirigia el general Miguel Ángel Ballesteros. Una idea que va generar fins a tres instruccions judicials on s’intentava relacionar Rússia, els seus serveis secrets, amb el procés independentista i el mateix president a l’exili, Carles Puigdemont.
“Un període de violència”
Segons resumeix el document, el 13 de maig de 2024, a Nova Caledònia es va iniciar “un període de violència en resposta a la tramitació d’una llei que permetria modificar el cos electoral de l’illa”. Un escenari que el govern francès va voler afrontar decretant “un estat d’emergència que es prolongaria durant setmanes i que inclouria la prohibició de reunió, portar armes o vendre alcohol, el tancament de l’aeroport a vols comercials”.
A partir d’aquest fil, el document d’opinió de l’IEEE subratlla “el futur d’incertesa de l’illa” en base dos eixos. D’una banda, “el pes del seu passat colonial”. I de l’altra, “les ingerències a l’illa i en l’independentisme canac de potències com l’Azerbaidjan, la Xina i Rússia el propòsit del qual implica desestabilitzar l’Elisi.”
Rússia, Crimea o Ucraïna
Atès el que explica el document, l’objectiu de Rússia amb Nova Caledònia són els “interessos econòmics i geopolítics” que hi pot tenir. “Sense entrar en detalls sobre com la relació entre els dos països [Rússia i França] s’ha anat tensionant a causa, entre molts altres factors, de la posició del país gal davant l’annexió de Crimea el 2014 o la invasió d’Ucraïna el febrer del 2022”, contextualitza l’anàlisi. “Rússia, per tant, també tindria un paper en l’evolució dels esdeveniments de Nova Caledònia per diferents mitjans”, emfatitza el think tank de Defensa.
Així, ressalten que pel que fa a l’independentisme, “el Kremlin es donaria suport a Kémi Séba, un famós influencer panafricanista nascut a França i de família beninesa, crític amb el colonialisme.” Així citen alguns mitjans -Jeune Afrique o Die Welt- que informen sobre el cobrament de l’influencer de 400.000 dòlars des d’entitats dirigides per Wagner -grup privat de defensa concertat amb l’executiu de Vladímir Putin- entre el 2018 i el 2019 i actualment se li estaria duent a terme una investigació per ingerència estrangera.
“A més, els ciberatacs imputats al Kremlin s’han succeït”, sentencia l’IEEE. D’aquesta manera citen exemples suposats com el del 21 de maig del 2024 l’arxipèlag hauria patit un fort ciberatac després de l’anunci de la visita d’Emmanuel Macron a Nouméa; el 31 de desembre del mateix any aquest anirien dirigits a serveis públics de Nova Caledònia i la Polinèsia. “Tot i això, Rússia estima que la situació de Nova Caledònia (i altres illes com la Martinica), es deuen a un procés de descolonització inacabat”, conclou el document.
