Espanya ha deixat de ser una democràcia plena, segons el rànquing anual que publica la prestigiosa revista The Economist. La nota espanyola ha baixat de 8,12 a 7,94 punts, el que suposa que la publicació consideri el país com una “democràcia defectuosa”, i segueix les petjades de la majoria de països del món després que durant el 2021 s’hagi produït un descens generalitzar de la qualitat democràtica global.
The Economist alerta de la preocupació creixent per la independència judicial del país, on el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) està en funcions des de fa més de tres anys perquè ni el PSOE ni el PP ha estat capaços d’arribar a un acord per renovar la seva cúpula. Però no és l’únic aspecte que preocupa als experts de la publicació, que també destaquen vells conflictes que posen en dubte l’excel·lència democràtica que ven l’estat espanyol.
De fet, ni després de la repressió policial i política del 2017 la nota d’Espanya es va veure tan malmesa. A banda de les disputes polítiques per renovar el CGPJ, The Economist destaca que a Espanya hi ha un “augment de la fragmentació parlamentària“, una “lletania d’escàndols de corrupció” i un “creixent nacionalisme regional a Catalunya” que suposen un “repte a la governabilitat” del país.
L’informe de The Economist analitza la qualitat democràtica de més de 160 països d’arreu del món. Més d’un terç de la població mundial viu en estats considerats autoritaris, mentre que només el 6,4% dels ciutadans gaudeixen de les bondats de les democràcies plenes. Aquest darrer percentatge ha caigut lleugerament en comparació amb el 2020 perquè tant Espanya com Xile ha perdut la seva condició de democràcia plena.
La nota mitjana de la democràcia a escala global es va situar en 5,28 punts, una dècima menys que l’anterior i la pitjor puntuació des del 2010, en plena ressaca de la crisi financera. Noruega manté la seva condició de país més democràtica del món amb una nota de 9,75, mentre que l’Afganistan tanca la llista amb 0,32 punts.
1 
