La Candidatura d’Unitat Popular entra amb força al debat lingüístic en les darreres hores de la precampanya per al 12-M. Els anticapitalistes han introduït en societat un decàleg de “propostes urgents per a l’impuls de la llengua” en un moment d’especial emergència pels atacs que pateix el català. Per als cupaires, la Generalitat no ha estat a l’altura del repte: la reacció de les administracions catalanes, a ulls de la formació, “ha estat clarament insuficient i s’ha adaptat a les imposicions de l’Estat“. En aquest sentit, des del partit emfatitzen el vincle entre la llengua i la qüestió nacional catalana, en una defensa que implica “garantir el nostre futur com a poble”.
La majoria de les iniciatives cupaires se centren en l’àmbit educatiu; un espai clau per a la conservació i impuls del català, i un dels més estomacats per l’ofensiva espanyola. En aquest sentit, els anticapitalistes demanen derogar la “llei que certifica la fi de la immersió lingüística” a les escoles del país, tot defensant l’exclusivitat del català com a llengua vehicular de referència. L’escut contra el TSJC, en aquest sentit, aniria acompanyat, d’un “pla de xoc a l’escola” que inclogui qüestions com una millora del suport lingüístic als alumnes i de la formació continuada per als docents, fet indestriable d’un “enfortiment de l’escola pública” per recuperar-la com a baluard lingüístic. Fora de les escoles, però, l’educació postobligatòria també té un rol en tot plegat, amb l’impuls de la llengua també a l’FP i a la universitat.
Més enllà de les qüestions educatives, la CUP detecta la rellevància de donar vies d’accés al català també al dia a dia del jovent i la ciutadania en conjunt. En aquest sentit, des del partit veuen imprescindible la “protecció i promoció” de l’audiovisual i la música en català. Així, els anticapitalistes posen sobre la taula la creació d’una agència pública de doblatge i traducció de continguts, així com una discogràfica pública, totes dues amb el mandat d’impulsar l’ús del català al cinema, la televisió i el consum musical. La defensa del català, a més, ha de transcendir l’àmbit del principat: aquesta acceleració de la cultura audiovisual en català hauria de servir, per als cupaires, com a eina de “defensa de la llengua arreu del domini lingüístic”.
Una conselleria pel català “amb recursos”
En una altra de les seves 10 mesures, la CUP ha recollit el guant llançat pel president de la Generalitat i candidat d’ERC a les eleccions del 12-M, Pere Aragonès, que va proposar, ja a inicis de la precampanya, la creació d’una conselleria per al català. Aquesta estructura dins el consell executiu, però, ha de ser “ambiciosa i amb recursos”; i operar de tal forma que tingui incidència a les decisions del conjunt del Govern. El decàleg, de fet, hi preveu una assignació del 0,5% del pressupost total de la Generalitat, amb l’objectiu de “garantir els drets lingüístics que depenen directament” de les administracions del país.
Català al lloc de treball
L’impuls del català també pren protagonisme al món econòmic i laboral. En aquest sentit, des de la CUP defensen la necessitat de facilitar l’accés a l’aprenentatge del català per a aquells sectors per als quals la parla “agreuja la seva vulnerabilització”. Així, proposen millorar l’oferta d’escoles d’adults amb una reactivació dels Plans Educatius d’Entorn, talment com els Plans d’Acollida Municipals i els centres de normalització lingüística, tot plegat per garantir que “cap persona no quedi exclosa del dret a l’aprenentatge de l’idioma”. Aquestes hores d’estudi, de fet, podrien desenvolupar-se “en horari laboral i costejat per l’empresa”. En l’àmbit de la inversió pública, els cupaires suggereixen incloure clàusules lingüístiques tant en els programes de subvencions com en els contractes que hagi de planejar l’administració, per garantir les “bones pràctiques lingüístiques” a tot el teixit econòmic i social.
