Canvi de dimensió en l’estratègia política d’ERC. Un home clau de la direcció dels republicans, com Lluís Salvadó, actual gerent del partit, va admetre davant el consell nacional de la formació -màxim òrgan de decisió entre congressos- que els acords d’investidura amb el PSC i PSOE són “de fet, acords de legislatura”. Salvadó va ser l’encarregat al conclave, celebrat aquest dissabte passat, de passar comptes sobre la feina feta en les negociacions tant amb el Govern de Salvador Illa com amb la Moncloa de Pedro Sánchez.
Per a Salvador, mà dreta del president d’ERC, Oriol Junqueras, les negociacions estan “encaminades a fer complir els compromisos que es van establir en el passat amb Esquerra pel PSC i PSOE”. En el conclave va explicar que “els acords d’investidura, validats en el seu moment per la militància, són, de fet, acords de legislatura, amb uns continguts que requereixen anys per la seva implementació”. Una definició que ha fet arribar a tota la militància en el resum executiu del contingut del Consell Nacional, al que ha tingut accés El Món. Un canvi de rasant a la vista que ERC sempre va insistir que els acords es limitaven a la investidura i no eren pas un xec en blanc pel Govern dels socialistes.
Un total de 20 apartats
El consell nacional va servir perquè Junqueras exposés el missatge polític i el posicionament de la formació. De fet, el líder dels republicans va defensar a capa i espasa, la “necessitat d’una governança catalana de les infraestructures ferroviàries i aeroportuàries del país”. Tot plegat per evitar que l’economia catalana quedi “estrangulada”. De fet, Junqueras va reivindicar el paper d’ERC davant “les dificultats que ens genera la incompetència de l’Estat i la manca d’ambició nacional d’altres formacions polítiques”. “A Catalunya hi ha formacions polítiques que no saben on són i no saben on van, i d’altres que no saben on són i no volen anar enlloc”, va advertir.
En aquesta línia, va recuperar la idea de Joan Tardà de tractar el partit de “camàlics” perquè a ERC li toca “aixecar el nivell de l’ambició nacional del país”. D’aquí que va centrar la pilota en vint qüestions dels que la direcció va donar informació i va fer balanç de l’estat dels acords. Una llista dividida en cinc blocs: repressió, recursos, gestió d’infraestructures, competència i defensa de la llengua.
Així, la direcció va detallar la reducció del deute de 18.000 milions de Catalunya amb l’Estat i “la batalla per un model de finançament”, la recuperació de la gestió i el control dels secretaris i interventors municipals i dels jutges de pau, perquè l’Institut Català de Finances disposi d’una fitxa bancària, o per resoldre el “col·lapse” dels exàmens en el carnet de conduir. En aquest context, és en el que Salvadó insisteix en la necessitat de considerar els acords com un pactes de legislatura i no només d’investidura.
