L’intent de censurar El meu avi del tradicional Cant d’Havaneres de Calella de Palafrugell ha engegat la batalla política, especialment per part dels partits independentistes. La decisió de l’alcaldessa del municipi empordanès, la socialista Laura Millán, ha provocat diverses protestes, tant socials com des de les formacions. Sense anar més lluny, les joventuts de Junts per Catalunya van convocar una protesta a l’entrada de la vetllada, per denunciar la prohibició. També ho va fer Alhora, el partit de Jordi Graupera, que va preparar 2.000 fulletons amb la lletra de la cançó per esperonar les queixes dels assistents.
La protesta d’Alhora ha deixat encara més tensions amb el consistori dirigit pel PSC. Agents de la policia local de Calella van identificar els militants mentre repartien els fulletons, un moviment que la formació ha titllat de “persecució política”. Fins a tal punt ha arribat la batussa que els de Graupera es plantegen denunciar l’ajuntament. Per la seva banda, la corporació municipal ha al·legat motius burocràtics per justificar la presència policial: asseguren que els manifestants d’Alhora no haurien demanat permisos per a la seva concentració, com si haurien fet els joves juntaires. A més, argumenta la mateixa Millán, “només es va fer una identificació per saber qui eren i què estaven fent, per motius de seguretat”. En un comunicat previ als actes, Alhora avisava de la convocatòria, i acusava el PSC de “lluny de defensar el patrimoni cultural popular, entregar-lo al projecte assimilador espanyol”.
Sense “censura”
Després que tant els assistents com els músics presents a la cantada es revoltessin contra la decisió de l’Ajuntament, clausurant la vetllada amb El meu avi, Millán ha sostingut que “en cap moment ha censurat la cançó”. Simplement, al·leguen, ha quedat fora del programa de festes. De fet, l’alcaldessa ha reivindicat la decisió, apuntant que, si bé “la gent vol cantar” l’havanera, la polèmica “ha fet reflexionar” sobre el cas. Cal recordar que els socialistes s’han remès a la participació del compositor de la tonada, Josep Lluís Ortega Monasterio, en una suposada xarxa de prostitució amb menors. “La justícia farà el seu camí i anirà esclarint el que calgui que s’esclareixi”, ha defensat. En endavant, assegura que consideren recuperar la figura del director artístic de la Cantada, que seria responsable de gestionar “les polèmiques, també locals” que l’afecten, fora de les mans del consistori.
