Els empresaris que van invertir per finançar en les operacions urbanístiques investigades pel cas Pretòria han atribuït totes les revaloritzacions dels terrenys de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres, així com els guanys econòmics que es van obtenir, a l’efervescència que vivia el sector immobiliari en aquell moment, entre 2001 i 2007. L’inversor majoritari, l’expropietari de Burberry, Eugenio Mora, explica que va ser un “inversor pur” i que en cap cas va intervenir en les negociacions de cadascun dels projectes. Mora diu que era Luís Andrés Garcia, ‘Luigi’, qui “s’encarregava de tot” perquè era el “gestor” de les operacions: “El meu únic interès era fer diners d’una forma o d’una altra”.
Durant la seva declaració en el judici del cas Pretòria, Mora s’ha definit a ell mateix com un “mer” inversor que res sabia dels tràmits que es feien o es deixaven de fer perquè la seva inversió generés beneficis. L’empresari explica que quan se li van oferir els diferents projectes se’ls va “creure” i afirma que, en el pitjor dels casos, s’hagués quedat amb un terrenys que, en aquell moment de ‘boom’ immobiliari es revaloritzaven cada any.
En tots els casos Mora ha detallat que, tot i que la intenció dels inversors era acabar executant els projectes constructius previstos, finalment cap d’ells es va dur a terme perquè altres inversors van oferir quantitats que superaven les seves expectatives. “En aquella època ens hauríem d’haver esforçat molt per no guanyar diners amb el sector immobiliari”, ha afegit l’advocat de Mora, Francisco Pretus.
També l’advocat i inversor, i soci de Mora, Antonio Peñarroja, ha explicat que la “voràgine immobiliària” del moment feia possible operacions urbanístiques com les que s’investiguen. Peñarroja va invertir a Badalona i Santa Coloma de Gramenet i també explica que en tots dos casos van arribar ofertes “saboroses” per comprar els projectes abans que els poguessin desenvolupar.
Ni Peñarroja ni Mora han pogut aclarir les incongruències que la fiscal, Ana Cuenca, ha fet notar en relació a les dates de les diferents compravendes de terrenys amb les respectives revaloritzacions i tramitacions administratives necessàries, que demostrarien el pla preconcebut de la trama. Els empresaris s’han desvinculat de tota tramitació o negociació amb els ajuntaments i asseguren que era ‘Luigi’ qui s’encarregava de gestionar tots els projectes.
Pretus, que era l’advocat de Mora en aquell moment, sí ha explicat que quan ‘Luigi’ els presentava els projectes feia notar que calia sol·licitar als ajuntaments uns canvi d’usos dels terrenys per fer-los rentables: “Era una possibilitat que estava prevista, però en cap cas garantida”, matisa Pretus, alhora que recorda que només la compra de terrenys era interessant perquè en aquell moment “es revalorizaven un 15% cada any sense fer-hi res”.
En la sessió del judici d’aquest dijous també ha declarat l’empresari Jordi Mensa, que ha reconegut que recorria sovint a ‘Luigi’ per obtenir informació “pública” sobre altres licitacions d’obres. “Ell tenia la informació de manera més ràpida i això per a una empresa és estratègicament important”. La declaració de la resta de testimonis es reprendrà el 8 de maig, quan està previst que declarin una desena d’agents de la Guàrdia Civil.
