Estan protegits internacionalment els drets lingüístics dels catalanoparlants? Sí, teòricament, però no en la pràctica. La protecció és tan feble que només hi ha la possibilitat, i molt remota, que un ciutadà pugui reclamar els seus drets concrets per una situació concreta davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Tot plegat, en el cas de l’Estat espanyol on, en el marc de la protecció, difusió, promoció i defensa de les llengües cooficials, no s’acaben de creure els drets dels catalanoparlants.
Així ho han defensat aquest dimarts el professor de dret internacional de la Universitat Rovira i Virgili Alfonso Bondia i la professora agregada de dret internacional públic de la Universitat de Girona Mariona Illamola, en el curs de dret de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que se celebra aquesta setmana a Prada (Conflent). Bondia ha estat l’encarregat de desgranar de quina manera el sistema de dret internacional i els drets humans protegeixen els drets dels catalanoparlants. I per la seva banda, Illamola, ha parlat de les possibilitats jurídiques i polítiques del català d’esdevenir una llengua oficial a les institucions europees.
La barrera del dret internacional
Per a Bondia, cal tenir present una premissa sobre el dret internacional i el seu sistema de protecció per entendre la manca de garanties per protegir els drets dels catalanoparlants en un sentit genèric, de col·lectivitat. I és que el dret internacional regula les relacions entre els estats i les organitzacions internacionals. És a dir, aquests subjectes internacionals són els “creadors de les normes internacionals, els destinataris de les normes internacionals i els encarregats de vetllar pel seu compliment”.
Per tant, no només cal fixar-se en el contingut de l’obligació, sinó també en el sistema que s’ha previst per garantir el seu compliment. A més, cal recordar que “els estats tenen una clara tendència a utilitzar conceptes jurídics indeterminats a l’hora d’assumir obligacions jurídiques internacionals” i una tendència a un control de les normes internacionals “sense un veritable poder coercitiu”. Un entramat que fa “més complicat exigir el compliment i la responsabilitat pels incompliments”.
Un dret humà poc eficaç
En el sistema legal internacional, els drets dels parlants tenen una base triangular: els drets humans, els drets de les minories i el reconeixement de les llengües. Per tant, una de les vies de defensa és considerar els drets lingüístics com a drets humans. Un camí que, segons Bondia, “no ha suposat una millora substancial a l’hora de garantir la seva protecció”. En aquest sentit, Bondia destaca dos problemes. Per una banda, que no hi ha consens a escala general entre els estats per definir el concepte de minoria que són més aviat doctrinals.
Per altra banda, l’estat espanyol no ha acceptat mai l’existència de minories en territori espanyol, tot i que ha acceptat que alguns dels tractats s’apliquin al poble gitano. També cal adduir que no hi ha cap tribunal que pugui jutjar els incompliments dels drets lingüístics perquè són més aviat mecanismes de promoció i col·laboració amb els estats i “denúncia declarativa”. En aquest sentit, en l’àmbit regional europeu, el TEDH ha estat molt cautelós a l’hora de condemnar els estats per vulneració dels drets lingüístics reconeguts al Conveni de Drets Humans, perquè saben que es fiquen en un esbarzer: poden arreglar un problema jurídic però crear un problema polític. El TEDH, a més, prima l’enfocament dels drets individuals i no els col·lectius.
De fet, una qüestió similar passa a la Unió Europea, en plena negociació per l’oficialitat del català. En aquest sentit, la professora Illamola ha proposat diverses opcions legals, judicials i procedimentals per accelerar amb “voluntat política” aquesta oficialitat. Una consideració que comportaria diversos avantatges per a la UE, com ara el “sentiment de pertinença dels catalans”, la “visibilització de la riquesa cultural”, més seguretat jurídica, respecte als drets lingüístics dels ciutadans, afavoriria la integració dels nouvinguts, la igualtat i la proporcionalitat completa amb el benentès que és la 13a llengua més parlada de la Unió, enfortiria la democràcia participativa de la UE i glossaria el lema de la UE “units en la diversitat”.
