L’escola catalana ha centrat el debat monogràfic sobre el català impulsat per Plataforma per la Llengua en plena campanya per a les eleccions al Parlament del 12 de maig, on la llengua arriba en una situació crítica i molts dels partits, no tots, presenten un reguitzell de propostes per revertir la crisi lingüística del país. El debat va constatar que gairebé totes les formacions que hi van participar -PSC, Esquerra Republicana, Junts+Puigdemont per Catalunya, Comuns Sumar, CUP i el PP- veuen la situació d’alarma, però no hi ha acord com posar-hi remei. Els programes electorals d’uns i altres proposen polítiques diferents per tal d’impulsar la llengua que van des de la creació d’una conselleria de Política Lingüística, o de Llengua, a un pla de xoc per a llengua, passant per la “legislatura del català”.
A diferència del PP, que només dedica una línia del programa al català i és per proposar “suprimir la immersió i substituir-la per un model trilingüe”, la resta de formacions defensen models diferents i no es posen d’acord en la valoració de l’actual model d’immersió lingüística. Mentre els republicans aposten per garantir que el català esdevingui “llengua vehicular normal”, els de Puigdemont volen redefinir el model d’immersió lingüística. En canvi, la CUP reclama la derogació de la llei del català a l’escola i redactar “un projecte lingüístic” per a tots els centres que fixi el català com a única llengua vehicular.
D’altra banda, els Comuns Sumar proposen garantir, mantenir i defensar” el model d’immersió lingüística, però el PSC defensa una escola trilingüe que no segregui els alumnes per raó de llengua. Finalment, Alhora, la formació de Clara Ponsatí Jordi Graupera, que no va ser convidada al debat de l’ONG del català, centra bona part del seu programa en polítiques per impulsar el català, aposta per la creació de la doble xarxa per garantir l’escolarització en català per aquelles famílies que així ho desitgin.
La proposta estrella d’Esquerra: crear una conselleria de Política Lingüística
Esquerra Republicana ja va proposar la creació d’una conselleria de Política Lingüística durant la precampanya i aquesta és una de les propostes estrella del seu programa per fer front a la situació que travessa la llengua. La formació proposa que el català tingui “el màxim rang en l’estructura de la Generalitat” i creu que és l’eina que “culminarà el Pacte Nacional per la Llengua” per fixar l’estratègia de Catalunya en política lingüística fins a l’any 2030 i que haurà d’interactuar amb la resta de conselleries per assegurar el foment del català “en tots els àmbits”. Entre els objectius que es fixen els republicans per a la pròxima legislatura hi ha el de garantir que el català esdevingui “llengua vehicular normal” en un marc de “respecte” i “valoració” per la diversitat lingüística de l’alumnat, millorant l’aprenentatge de les llengües oficials, l’anglès i altres llengües estrangeres i les llengües d’origen, però sempre tenint en compte que “qualsevol plurilingüisme ha de ser autocentrat”. Així mateix, volen impulsar un “pla de xoc” per promoure l’ús del català entre els infants, els adolescents i els joves catalans.
També es fixen l’objectiu que tots els graus universitaris puguin fer-se en català perquè “capacitin l’estudiant per treballar en català”. A més, volen reforçar el sistema d’acollida i formació lingüística destinat a les persones adultes augmentant el seu finançament, desenvolupar i desplegar un programa de formació accelerada per a persones nouvingudes, garantir el domini de la llengua i la formació en drets i deures lingüístics de tots els treballadors públics i recuperar el dret a ser atesos en català i “normalitzar” el seu ús en el món de la salut. Encara en aquest àmbit, els republicans volen garantir aquest dret en altres administracions públiques i, per això, volen facilitar la formació en català i sensibilitzar el personal de l’administració de l’Estat i de l’àmbit judicial i volen acompanyar “activament” l’oficialitat del català a Europa. Finalment, es comprometen a ampliar la presència del català en la cultura i en el món de les noves tecnologies, i a promoure el foment de l’ensenyament i l’ús internacional de la llengua catalana, entre altres propostes.
Junts es proposa que sigui la legislatura del català
Junts per Catalunya defensa que aquesta ha de ser la legislatura del “català” i per això creu que cal posar al centre “totes les polítiques la recuperació de l’ús social de la nostra llengua”, que van des de l’ensenyament als mitjans públics, la creació audiovisual i l’acollida de nouvinguts. Per això, en el seu programa proposa redefinir el model d’immersió lingüística perquè, segons la formació, “és l’únic model que garanteix la cohesió social” de Catalunya, però considera que cal “actualitzar-lo, fer-lo efectiu i cal controlar-ne l’aplicació”. Un altre aspecte cabdal per a la candidatura de Puigdemont és “facilitar l’aprenentatge del català” en l’entorn laboral a través de mecanismes de cooperació entre la Generalitat i l’empresa privada i, d’altra banda, proposa introduir “clàusules lingüístiques” en la contractació pública i en els projectes on col·labori la Generalitat.
Un altre àmbit que per a Junts és troncal en la presència del català és l’entorn digital i el consum que en fan els més joves, i que el fa una eina clau per fomentar la llengua. Per aquesta raó, vol reforçar la presència de continguts en català a les plataformes per garantir els drets dels ciutadans catalanoparlants i també posa un ull a l’entrada del català al món de la intel·ligència artificial a través de seguir potenciant el projecte Aina.
La CUP proposa defensar el català “amb dents i ungles”
La CUP, per la seva banda, fa una bateria de propostes en el seu programa per defensar la llengua “amb dents i ungles” i, com fa Esquerra, proposa la creació d’una Conselleria de Llengua “ambiciosa i amb recursos” que compti amb una dotació equivalent al 0,5% del pressupost de la Generalitat, i que també sigui transversal per “garantir els drets lingüístics que depenen directament del Govern, com l’atenció sanitària en català, els mitjans de comunicació, i els ajuntaments i ha de tenir l’atribució de realitzar estudis preceptius d’impacte lingüístic”. D’altra banda, insta a desenvolupar “accions correctives” per garantir el dret d’opció lingüística en seu judicial i també a incloure clàusules lingüístiques en contractació i subvencions.
En l’àmbit educatiu, la formació anticapitalista reclama la derogació de la llei del català a l’escola que, segons ells, certifica “la fi de la immersió lingüística al sistema educatiu” i demana “blindar legalment” el català com a única llengua vehicular amb el redactat d'”un projecte lingüístic” per a tots els centres, amb l’objectiu de garantir “el principi d’igualtat i no discriminació per raó de projecte lingüístic entre centres educatius”. També diu que el català ha de ser vehicular en la formació professional i que cal “potenciar-lo com a “llengua de docència” a les universitats. D’altra banda, exigeix que es compleixi el Codi de Consum de Catalunya i la protecció i promoció de la producció audiovisual i musical pròpia i en català. També reclama garantir el dret d’accés a l’aprenentatge i ús de la llengua catalana, i en l’àmbit del treball, a banda d’impulsar-ne l’ús, proposa fer veure a les empreses que s’instal·len a Catalunya que han de ser “escrupoloses” en l’ús del català en la seva activitat.
El PSC proposa impulsar el català, però respectant els drets lingüístics dels castellanoparlants
El PSC considera que la política lingüística ha de transitar “definitivament” d’un tractament “sorollós” a un de “rigorós” al servei d’objectius “justos”, “transparents” i “consensuats”. Així, creu que les competències de política lingüística han de tornar a penjar de Presidència de la Generalitat, com ja va passar en els governs de Pasqual Maragall i José Montilla, per poder projectar la llengua “sobre el conjunt de les polítiques de govern”. La candidatura de Salvador Illa defensa en el programa fomentar l’ús del català perquè considera que és “juga el seu futur”, però és partidària de garantir els “drets lingüístics” de la gent que parla català, castellà, occità-aranès a l’Aran o fa servir la llengua catalana de signes i demana assegurar “l’atenció pública en la llengua escollida per cadascú”. També és partidària d’una escola que no segregui els alumnes per raó de llengua i assegurar “a tot l’alumnat el coneixement del català, el castellà, l’occità-aranès a l’Aran i l’anglès (o una altra tercera llengua)”.
D’altra banda, proposa la promoció de “polítiques arrelades al territori i a cada realitat sociolingüística” a través del Consorci de Normalització Lingüística. En aquest sentit, creu que s’han d’incrementar l’oferta de classes de català i sobretot dissenyant actuacions a mida dels diversos segments professionals, i centrar-se en la capacitació per a la conversa en comptes de les titulacions oficials. D’altra banda, els socialistes també incorporen al programa altres propostes com recuperar i produir recursos útils en català per a les edats crítiques en la socialització de la llengua, crear un Laboratori/Observatori de la Llengua i un Consell Social de la Llengua.
Comuns Sumar se centra a fomentar l’ús del català en el món de la cultura
D’altra banda, el programa Comuns Sumar diu que cal “garantir, mantenir i defensar” el model d’immersió lingüística, però centra les seves propostes sobre la llengua en l’àmbit cultural i insta el pròxim govern de la Generalitat a “prioritzar, impulsar, protegir i fomentar el català i l’aranès com a llengües pròpies” per assegurar el seu ús com a llengua de creació de coneixement i cultural. En aquest sentit, proposa crear polítiques públiques que assegurin el seu ús en la creació literària, científica o audiovisual, fomentar la creació de mitjans on el català sigui la llengua vehicular, crear un ecosistema editorial fort, un Pla nacional del català i aranès per consolidar les dues llengües com a eines de creació i expressió artística, reclamar el doblatge en català dels continguts en castellà i subtítols en català al cinema i a plataformes de streaming i impulsar la internacionalització de la cultura catalana.
D’altra banda, els comuns també proposen ampliar l’oferta de cursos de català, i també de castellà, per a les ciutadanes i ciutadans nouvinguts, així com les franges horàries dels cursos per tal que els i les treballadores de la llar i de les cures hi puguin tenir accés, adoptar les mesures “organitzatives, administratives, formatives i informatives” que facin falta per fer efectiu el dret a tenir una administració de justícia en català i continuar defensant l’oficialitat de l’Estat a la Unió Europea.
Alhora proposa un “pla de xoc” per la llengua
Alhora, la formació de Clara Ponsatí i Jordi Graupera, fixa la llengua com un dels punts més importants del seu programa i proposa sis propostes per “garantir el dret a viure plenament en català, per estendre i prestigiar la llengua catalana i per catalanitzar la immigració”. Aquest “pla de xoc” consisteix en: crear una xarxa escolar que garanteixi una educació 100% en català a les famílies que ho vulguin, destinar 1.000 milions d’euros per a cursos de català per a adults que no han passat per l’ensenyament en català, crear una Escola Superior de Magisteri de Catalunya per formar professors perquè calen 5.000 nous professors de llengua i cultura catalanes en els pròxims 10 anys, els treballadors públics han d’acreditar competències en català i fer complir la llei i el règim de sancions, acabar amb el castellà TV3 i Catalunya Ràdio i deixar de contractar empreses que “no respecten la llengua” i afavorir aquelles que “prioritzin” la comunicació en català amb els empleats.
