El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit rebutjar per unanimitat el recurs d’empara del PSOE contra la decisió del Tribunal Suprem de no revisar els vots nuls de Madrid a les eleccions del 23-J, segons han informat fonts del tribunal. La sala segona del TC ha revisat el recurs en una reunió a primera hora del matí d’aquest dimarts i ha tombat el recurs. Els socialistes confiaven a recuperar l’escó perdut a Madrid —per culpa del vot exterior que va permetre canviar la relació de forces al Congrés— i obliga Pedro Sánchez a buscar el sí de Junts i no només l’abstenció si vol ser investit.

La fiscalia i la magistrada Laura Díez, ponent de la sentència, ja s’havien mostrat contràries a revisar el recompte fet a Madrid. El Suprem, la Junta Electoral Central (JEC) i la Junta Electoral Provincial (JEP) havien denegat ja la petició del PSOE, que ha portat la qüestió fins a la màxima autoritat judicial de l’estat espanyol, prova que demostra la importància que donen a aquesta qüestió. En joc hi havia 30.000 vots declarats nuls a la Comunitat de Madrid.

La diputada de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, i Francesc- Marc Álvaro, diputat d’ERC, durant el ple de constitució de les Corts Generals / ACN

L’aritmètica gairebé impossible del Congrés

Amb els resultats actuals, el PP (132), Vox (33), UPN (1) i Coalició Canària (1) sumen 172 vots, mentre que el PSOE (121) i Sumar (31) es queden en només 152 i necessiten el suport de tota la resta de partits per superar la dreta. Bildu (6) ja anunciat que votarà a favor de Sánchez passi el que passi, mentre que ERC (7), el PNB (5) i el BNG (1) han endurit les seves exigències, però es podrien considerar més pròxims al vot favorable. En total, sumen 171 vots, un per sota de la dreta. Amb aquest context, Junts (7) hauria de votar a favor de Sánchez i no en tindria prou amb abstenir-se.

Un recurs de “transcendència constitucional especial”

La sala segona del TC va admetre a tràmit el recurs del PSOE la setmana passada per la “transcendència constitucional especial”, ja que la qüestió plantejada transcendia el “cas concret” i plantejava una “qüestió jurídica de repercussió social o econòmica rellevant i general”. Els magistrats consideraven que el recurs també permetia el Tribunal Suprem “aclarir o canviar la seva doctrina, “com a conseqüència del sorgiment de noves realitat socials”. Els magistrats conservadors César Tolosa i Enrique Arnaldo van votar en contra i aquest última va anunciar que presentaria un vot particular.

Comparteix

Icona de pantalla completa