El PP ha fet bones les últimes enquestes i ha aconseguit mantenir la majoria absoluta a Galícia. Amb el 98,5% escrutat, els populars obtenen 40 diputats, dos menys que fins ara, mentre que el BNG obté uns resultats històrics i puja fins als 25, sis més que fa quatre anys. Per la seva banda, el PSOE perd cinc escons respecte del 2020 i es queda amb només 9 diputats, un resultat molt pobre i que, en última instància, ha impossibilitat el canvi de govern a Galícia. La sorpresa de la jornada la dona Democracia Ourensana, que irromp al Parlament gallec amb un sol escó.
Després d’uns quants dies d’incertesa, el PP ha celebrat la victòria, que interpreta com un aval a la seva estratègia. “Teníem raó”, han apuntat des de Gènova. “Si això era un plebiscit, aquest és el resultat”, han etzibat, cofois. Feijóo viatjarà dilluns cap a Galícia per estar al costat d’Alfonso Rueda, que ha aconseguit retenir la Xunta tot i la crida a la mobilització de l’esquerra. “Galícia no accepta xantatges”, ha assegurat Rueda en un discurs gairebé al toc de la mitjanit.
La líder del BNG, Ana Pontón, ha posat valor a la campanya en “positiu” que ha fet el seu partit i que li ha permès consolidar-se com a “alternativa” al PP a Galícia. “Avui tenim més força per continuar lluitant”, ha dit. El candidat del PSOE, José Ramón Gómez Besteiro, no ha tingut més remei que reconèixer la desfeta dels socialistes gallecs, que han tret el pitjor resultat de la seva història. “Acceptem sense reserves el mandat de les urnes”, ha dit. “Ho dic sense pal·liatius”. Besteiro ha lamentat que no s’hagi pogut certificar el canvi de govern que l’esquerra ha tingut a tocar.
L’escrutini ha començat puntual i el PP s’ha situat en una posició molt còmoda des del primer moment, amb els 47 diputats que li donava el vot dels pobles petits, sempre fidel als populars. A mesura que avançaven els minuts, el PP ha anat perdent diputats, però sempre en favor del BNG, que a poc a poc ha anat perdent l’esperança de remuntar les enquestes. El PSOE, que tenia molt males perspectives per la jornada, ha vist com els seus 10 diputats s’han mantingut immòbils durant bona part del recompte i quan per fi hi ha hagut un canvi ha sigut per perdre’n un.
Pocs canvis als blocs esquerra-dreta
Amb aquests resultats, la reculada del PP no ha tingut premi per al bloc de les esquerres, que ha vist com els mals resultats del PSOE —que ha centrat la seva campanya a intentar enfonsar Alberto Núñez Feijóo— han impedit que hi hagués un canvi real. El PP ha perdut dos diputats respecte al 2020: un ha anat cap a Democracia Ourensana, de caràcter més conservador, i l’altre cap al BNG. Per tant, el transvasament net de diputats entre els dos blocs ha sigut de només un, ja que els socialistes gallecs han perdut cinc diputats amb relació a les últimes eleccions, tot a favor dels nacionalistes gallecs.
Al final, les bones xifres de participació no han tingut l’efecte esperat en les esquerres, ja que també hi ha hagut una gran mobilització del vot de dret. Alfonso Rueda ha aconseguit 691.486 vots, gairebé 65.000 més que Feijóo. El BNG ha aglutinat el vot de descontent de l’esquerra i s’ha disparat fins als 460.247 vots, 150.000 més que el 2020. Aquests vots venen principalment del PSOE, que n’ha perdut 50.000, i de Podemos, que fa quatre anys va obtenir 51.630 vots i Sumar només n’ha retingut 27.000. La resta són nous votants i persones que han sortit de l’abstenció.
Què deien els últims sondejos?
L’elevada participació havia donat moltes esperances a les esquerres, que necessitaven una gran mobilització per aspirar a arrabassar la Xunta al PP. Un segon després que la Junta Electoral anunciés el tancament dels col·legis electorals, s’han publicat tres sondejos que coincidien en tot: majoria absoluta del PP amb un lleuger retrocés, pujada històrica del BNG i enfonsament del PSOE. En cap moment ni Sumar, ni Podem ni Vox han tingut possibilitats d’entrar al Parlament gallec, ja que calia un mínim del 5% en totes les circumscripcions on es presentava candidatura. En canvi, Democracia Ourensana juga amb l’avantatge de concórrer únicament a Ourense i, per tant, tenia més possibilitats d’obtenir un resultat suficient per a colar-se en una cambra que fins ara només tenia tres partits.
