Carles Puigdemont, el candidat de Junts+ Puigdemont per Catalunya a la presidència de la Generalitat, va signar dimarts l’Acord del Vernet en un acte a Perpinyà (Catalunya Nord) amb set formacions independentistes i va reivindicar l'”exemple de suma”, en la línia del compromís “d’anar més enllà de Junts”. Joventut Republicana de Lleida, Alternativa verda, Reagrupament, Acció per la república, Estat Català, Moviment d’Esquerres de Catalunya (Mescat) i Demòcrates són les set formacions que s’han sumat a la llista unitària que encapçala el president a l’exili. Amb aquest acord algunes de les formacions sotasignats renoven el seu compromís amb Carles Puigdemont i Junts de l’any 2021 i d’altres, concretament Estat Català i Joventut Republicana de Lleida, són noves incorporacions. D’altra banda, les formacions Independentistes d’Esquerra i Solidaritat Catalana, que formaven part de l’acord de les passades eleccions al Parlament, no repeteixen en aquesta ocasió.
El manifest signat per aquestes set formacions a Perpinyà proposa tornar a l’”estratègia guanyadora” del Primer d’Octubre i deixar enrere la desunió i les “lluites intestines”. Així, fa una crida a “organitzar-nos de manera solidària, i des de la generositat” per construir un front que doni cabuda a “totes les sensibilitats” que integren el moviment independentista. Junts, a banda dels partits que formen part de la candidatura, manté la incògnita de qui seran els independents que acompanyaran Carles Puigdemont, que serà cap de llista per Barcelona, a les llistes electorals. A hores d’ara, només s’ha anunciat quins seran els altres caps de llista: Salvador Vergés a Girona; Mònica Sales a Tarragona, i Jeannine Abella a Lleida.
Qui és qui en la llista de socis de la coalició de Puigdemont
Demòcrates, l’escissió dels independentistes d’Unió
Demòcrates ja va concórrer amb Junts per Catalunya a les eleccions del Parlament de l’any 2021 arran de l’acord ‘Lleials A l’1-O! Activar la Declaració d’Independència de 2017’. En aquelles eleccions, convocades després de la inhabilitació del MHP Quim Torra, la formació independentista, una escissió de l’antiga Unió Democràtica de Catalunya de Josep Antoni Duran i Lleida, va obtenir representació parlamentària amb la portaveu política, Assumpció Laïlla, per la demarcació de Barcelona. Antoni Castellà, que va ser la persona que va signar el nou acord aquest dimarts, va prendre el relleu com a diputat de la presidenta de Junts, Laura Borràs, el juny de l’any passat després que la Mesa del Parlament executés l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) i li retirés l’escó. Abans, la formació també havia format part de Junts pel Sí.
Moviment d’Esquerres de Catalunya, el partit impulsat pels maragallistes
Moviment d’Esquerres (Mescat), el partit impulsat per antics maragallistes i que en les eleccions del 2017 va concórrer a les llistes d’ERC i abans va formar part de Junts pel Sí, va aprovar el desembre del 2020 concórrer amb Junts en les eleccions al Parlament del 14 de febrer del 2021 amb l’objectiu d’aglutinar “el màxim de forces independentistes” i “fer efectiva la república catalana”. El partit va avalar aleshores que l’exalcalde socialista de Sitges Jordi Serra formés part de la llista de Barcelona i que Pere Albó, que va ser batlle de Sant Feliu de Guíxols, anés a la de Girona, i arran del resultat electoral va ser elegit diputat al Parlament.
L’encarregada de renovar la continuïtat de l’acord va ser la coordinadora adjunta del partit, Teresa Garcia, i la formació va reivindicar que forma part del pacte com a representants del “socialisme democràtic català per dignitat, compromís i responsabilitat amb la ciutadania de Catalunya”. De fet, Mescat ja havia emès un comunicat conjunt amb Reagrupament i Acció per la República, que també formen part de l’acord del Vernet, per reclamar una llista unitària encapçalada per Carles Puigdemont.
Acció per la República, fidels a Puigdemont
Una altra de les formacions que renova el seu compromís amb Carles Puigdemont i Junts per Catalunya és Acció per la República, un partit que es defineix com a progressista, demòcrata i republicà compromès a fer efectiva la declaració d’independència del 2017. La formació, hores abans de l’anunci de Puigdemont, ja va deixar constància en el comunicat conjunt abans esmentat que calia recuperar el pols amb l’estat espanyol partint d’una candidatura de país encapçalada pel president a l’exili que bastís “un front ampli sobiranista“. L’acord va ser signat per Oriol Izquierdo, exassessor de Laura Borràs durant la Presidència del Parlament i que va ocupar el lloc número 41 per la demarcació de Barcelona a les eleccions del 2021, i té Aurora Madaula, diputada i secretària segona del Parlament en la legislatura que ara s’acaba, com a rostre visible.
Reagrupament, l’escissió d’ERC que va passar pel PDeCAT
Reagrupament va néixer d’una escissió d’Esquerra Republicana mentre el partit formava part del govern tripartit amb el PSC i ICV. Les tensions per aquella coalició van esclatar l’any 2009 i va sorgir Reagrupament, liderat Joan Carretero, que havia arribat a ser conseller de Governació del tripartit presidit per Pasqual Maragall. Després de moltes convulsions internes, del 2016 al 2020 va mantenir un conveni de col·laboració amb el Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), partit sorgit de l’antiga Convergència. El juliol del 2020 es va desvincular totalment del PDeCAT i es va sumar a Junts per Catalunya, amb qui va arribar a un acord per formar part de la candidatura de les eleccions al Parlament amb l’aleshores president de la formació, Josep Sort, com a número 65 de la llista de Junts a Barcelona.
Tot i això, Sort no va acabar sent candidat arran d’una polèmica per uns tuits masclistes i on feia servir un to despectiu per atacar els espanyols: “Dimiteixo de tots els càrrecs i responsabilitats orgàniques i altres”, va anunciar aleshores a la xarxa social. A més, aquests fets van comportar que la direcció de Junts acordés per unanimitat de suspendre’l de militància.
Tres anys més tard, Reagrupament, autor del comunicat conjunt amb Acció per la República i Mescat, ha renovat el seu compromís amb Puigdemont amb la signatura de l’acord a càrrec d’Enric Solé, secretari de la Junta Reagrupament i conseller nacional de Junts.
L’Estat Català de Josep Andreu
Estat Català, partit fundat l’any 1922 per Francesc Macià, està presidit per l’exalcalde de Montblanc Josep Andreu des de fa poc més d’un any. De fet, Andreu, que va militar durant més de 30 anys a Esquerra, va ser el cap de llista de Junts al Senat per la demarcació de Tarragona en les eleccions espanyoles del 23 de juliol i ara ha estat l’encarregat de signar l’acord amb Junts de cara a les pròximes eleccions a la cambra catalana. Anteriorment, a banda d’alcalde durant setze anys consecutius, també va ser diputat al Congrés i al Parlament per Esquerra.
Joventut Republicana de Lleida
El suport de Joventut Republicana de Lleida, que va signar Agnès Serra, a la candidatura de Carles Puigdemont ha provocat una reacció agra de les Joventuts d’Esquerra Republicana. Es tracta d’una organització política fundada a començament del segle XX a Lleida amb importants dirigents com Humbert Torres i Alfred Perenya i l’any 1930 els seus membres es van integrar a Esquerra. Actualment, segons consta al registre de partits polítics del ministeri de l’Interior, el seu president és Jaume Dalmau Clua i la formació té la mateixa direcció postal –C/ Democràcia, 24– que la seu de Junts a Lleida. Les Joventuts d’Esquerra Republicana van reaccionar a l’acord deixant clar que “de Joventut Republicana només n’hi ha una i som nosaltres”, i van reivindicar els seus “més de 90 anys d’història i van instar l’organització a “deixar de fer el ridícul”.
Alternativa Verda
El suport d’Alternativa Verda a Carles Puigdemont ha provocat una picabaralla entre dos partits. Alternativa Verda (Moviment Ecologista de Catalunya) i Els Verds-Alternativa Verda, dues formacions que tenen noms i logos similars i que han polemitzat a través de comunicats públics per l’acord del Vernet. La primera formació, presidida per Josep Puig, han confirmat que són la formació que forma part de l’acord i els segons se n’han desmarcat. Sigui com sigui, la formació que dona suport a Puigdemont va néixer ara fa 40 anys a la Bisbal d’Empordà com la primera organització política verda d’obediència estrictament catalana.
