El president a l’exili Carles Puigdemont ha anunciat a Elna (Catalunya Nord) que serà candidat a la presidència de la Generalitat en una llista unitària a les eleccions del 12 de maig. Un anunci que ha reblat amb el compromís que si obté prou majoria per ser investit, tornaria de l’exili encara que tingués el risc de ser detingut perquè “els jutges espanyols no apliquin l’amnistia“. L’anunci ha estat en format de conferència en una sala , amb cinc-centes cadires, plena com un ou de quadres de partit i de fidels del president.
Ara bé, més enllà del simbolisme del moment, la iconografia de l’acte també ha servit com un primer acte de campanya, amb retrets encoberts a ERC i la seva forma de pactar amb el govern espanyol. “Nosaltres no tenim un idil·li amb les esquerres espanyoles”, ha assenyalat per marcar el camp de joc. Seguint aquest fil ha repassat els assoliments aconseguits en els darrers cent vint dies, on ha collat fort i ha tret pit del sarró de l’acord d’investidura. Un model explicat en metàfora futbolística.
Wembley o el Bernabeu
“No s’ha suspès cap de les trobades entre partits a Suïssa, no sé quantes vegades s’ha reunit la taula de diàleg, però les trobades de Suïssa sí que les sé”, ha ironitzat. Una crítica àcida a les reunions a les quals es van comprometre el Govern de Pere Aragonès i el govern de Pedro Sánchez amb Podemos. “No es pot negociar a la Moncloa, que és com jugar al Santiago Bernabeu amb l’àrbitre i el VAR comprat; per negociar s’ha de jugar a Wembley i amb àrbitres internacionals”, ha comparat.
Puigdemont ha passat llista dels assoliments des de l’acord d’investidura. D’entrada, el nom que es va batejar com “acord de Brussel·les” amb el que “un primer ministre espanyol va haver de pactar la seva investidura fora d’Espanya”. Per altra banda, els termes de l’acord, en tant que reconeixia l’abolició dels drets de Catalunya des del decret de Nova Planta. Després, la normalització del català al Congrés o “veure un ministre d’Exteriors espanyol defensar aferrissadament el català”. I, l’amnistia, que “deien que era impossible i inconstitucional” i “no la vam votar el primer cop perquè no teníem clar que hi entrés tothom”. Un sistema que ha advertit que es podrà repetir en els futurs pressupostos espanyols. Al capdavall, ha apuntat que aquesta fórmula serà la que utilitzarà per negociar aquesta legislatura “un referèndum d’autodeterminació”. “Un referèndum d’autodeterminació”, ha insistit per afegir que no pactarà “una consulta… perquè comences amb una consulta i acabes votant un nou Estatut”. I ja ha advertit que no permetrà aquesta negociació s’allargui.
