Les previsions d’igualtat absoluta en els resultats de les eleccions al parlament basc es compleixen, segons les primeres enquestes. El sondeig a peu d’urna realitzat per RTVE i Forta apunta que tant abeltzales com jeltzales aconseguirien entre 26 i 28 diputats, si bé els d’Imanol Pradales tindrien un lleuger avantatge en vots. La tercera força, complint les previsions, seria el Partit Socialista d’Euskadi-Euskadiko Ezkerra, que oscil·laria entre els 10 i els 12 diputats. Cal recordar que la majoria absoluta, actualment formada entre socialistes i nacionalistes, se situa en els 38 escons. D’aquesta manera, els d’Eneko Andueza només sumarien amb qualsevol de les dues formacions nacionalistes si el seu resultat final coincideix amb la part alta de les estimacions. El Partit Popular milloraria el resultat del 2020 amb 7 escons, mentre que la pugna per la rellevància entre Elkarrekin Podemos i Sumar es resoldria a favor de la formació morada, que podria entrar amb un escó.
La segona enquesta publicada, per part de Sigma Dos pel diari El Mundo, canvia lleugerament, però de forma rellevant, el panorama. El sondeig per al diari conservador madrileny dona la victòria a EH Bildu, amb un resultat d’entre 27 i 29 escons. El PNB, en aquest cas, es quedaria en els 26-28, si bé guanyaria en percentatge de vot, amb un 34,2% dels sufragis pel 33,4% dels abertzales. El PSE, per la seva banda, retallaria la seva perspectiva en la part alta de la taula, amb un màxim d’11 escons. En la franja baixa, les dades de Sigma Dos capgiren la pugna entre Elkarrekin Podemos i Sumar; i donen als de Yolanda Díaz, representats per la presidenciable Alba García a les eleccions basques, entre 1 i 3 escons; pels 0-2 que assolirien els morats. També canvia la geometria de la dreta espanyolista: la segona enquesta contempla que Vox pugui mantenir el diputat que actualment ostenta a la cambra legislativa; mentre que el PP podria millorar encara més el resultat del 2020 amb fins a 8 escons.
Estranya geometria
Els resultats de les primeres enquestes apunten, en el millor dels casos per als partits del govern, a una continuïtat en la lehendakaritza per al PNB amb el suport del PSE. Ara bé, en la part baixa de les estimacions d’ambdues forces -i més enllà, atenent l’enquesta de Sigma Dos-, els actuals socis no sumarien els 38 escons necessaris per nomenar Imanol Pradales com a successor del també jeltzale Íñigo Urkullu. Cal recordar que ambdues forces han reiterat que es consideren socis prioritaris, i han negat cap intenció de facilitar un executiu d’EH Bildu; si bé l’aritmètica parlamentària acabarà definint les decisions postelectorals.
Repartiment territorial
El sistema de distribució electoral al País Basc atorga a cadascuna de les circumscripcions 25 dels 75 escons de la cambra; ignorant la distribució poblacional. Així, la demarcació de Biscaia, que concentra, al voltant de Bilbao, prop de la meitat dels habitants del país, tria un terç dels representants; el mateix que Guipúscoa i Àlaba, amb molta menys població. Això beneficia principalment EH Bildu, més implantat entorn de Vitoria i Donosti que no pas a la capital, on el domini jeltzale és total. De fet, segons les primeres enquestes, el PNB acumularia més del 40% dels sufragis a Biscaia, pel 29% que celebrarien els d’Otxandiano. Val a dir que l’escletxa és menor a la de fa quatre anys, quan els abertzales no van arribar al 24% i la formació del lehendakari Íñigo Urkullu va fregar el 43%.
L’esquerra sobiranista seria, doncs, primera força a la resta del territori, amb un 40,1% dels vots i 11 escons a Guipúscoa, i entre 8 i 9 seients per Àlaba, amb prop del 31% dels suports. En tots dos casos, capgiraria el recompte d’ara fa quatre anys, quan el PNB va ser primera força a ambdós territoris. Els de Pradales es quedarien entre 7 i 8 legisladors amb poc més del 27% del vot, cinc punts per sota del 2020, a Àlaba; mentre que a Guipúscoa farien un pas enrere d’entre 2 i 3 diputats, amb una oscil·lació entre els 7 i els 8 respecte dels 10 assolits en les últimes eleccions.
