La número dos de la CUP per Barcelona, Laure Vega, no ha deixat indiferent ningú amb el discurs que ha fet aquest cap de setmana en un míting dels anticapitalistes a Sant Boi de Llobregat. Vega va ser alcaldable per Guanyem Sant Boi l’any 2019, però es va quedar fora del consistori. Actualment, té un càrrec dins el secretariat nacional de la CUP, però prèviament ha militat en diversos col·lectius culturals, feministes, antifeixistes i pel dret a l’habitatge. A més, des del 2021 participa en el Consell Assessor de la Generalitat de Catalunya per implementar la renda bàsica universal. Vega forma part d’Endavant i els seus primers passos dins la CUP es remunten al 2010. També és membre de l’espai de memòria històrica CEUP (Centre d’Estudis de la Unitat Popular).

El potent discurs de Laure Vega
Un dels consellers del govern va dir que podíem ampliar l’aeroport. Total, en vint anys s’hauria amortitzat, per a quan s’inundés. Crec que no van pensar gaire en què aquí vivim bastanta gent i que això que s’hagués d’inundar alguna cosa en vint anys, potser ens importava una mica. Ho hem fet. He vist aquest poble fotre’s una llet, contra una altra llet, a tornar a aixecar-se i a tornar-ho a fer. He vist com Plataforma per Catalunya entrava en aquest ajuntament, ens denunciava a tots i nosaltres anàvem i sabíem que ells eren més, que eren més violents i que els hi era igual tot, però hi érem. El que no pot ser és que se’ns estigui dient a la CUP que perquè diem que els nostres vots valen alguna cosa i que volem parlar del referèndum que té un 70% de suport a Catalunya estem carregant-nos la democràcia. Escolti, perdoni, la democràcia se l’estan carregant quan hi ha no sé quantes mil persones que no poden votar. Quan es desnona la gent de casa seva, quan no hi ha una feina en la que puguis treballar vint anys seguits perquè has d’estar canviant tota l’estona. La meva generació i les que venen darrere, aquest futur que seran dels joves que no viuran mai a la mateixa casa. Però és que què? Un any, dos anys. Meritxell Batet dient que la gent no té problemes per pagar-se el seu habitatge. La ministra d’Economia dient que s’ha de parlar que ens hem de jubilar als 70 és tal barbaritat que no m’estranya que hi hagi incompareixença.
No m’estranya que hi hagi incompareixença. I aquí nosaltres hem de fer autocrítica, perquè moltes vegades no hem estat a l’alçada. Moltes vegades hem col·locat un horitzó que, de tan lluny, era impossible, i sabem el que són ells. Sabem que són una gent que anirà com una piconadora, que estan prohibint revistes, que han decidit que el nostre idioma és terrible. Que han decidit, a mi se’m trenca el cor, pensar que ara mateix hi ha adolescents a València que no poden sortir de l’armari perquè tenen por. Que ens importa que hi hagi una bandera perquè no és una bandera, no és un símbol, és precisament que vam poder dir que allà estava allò. I ens importa que hi hagi revistes en català, perquè resulta que és la nostra llengua, que l’hem après a trancas y barrancas alguns, que la defensarem fins a les últimes conseqüències. Quan dic que el vot importa ho dic perquè precisament són els barris que tenen menys renda aquells on opera especialment l’abstenció. A Sarrià s’aixequen el diumenge al matí, van a missa, mengen paella, copa puro i cafè i voten, perquè ells voten cada dia. No voten com nosaltres cada vegada que ens conviden a eleccions. Ells voten cada dia. Si pugen el lloguer o no pugen el lloguer. Si ens pugen l’electricitat o no ens pugen l’electricitat. Si pugen la benzina o no pugen la benzina. Les nostres vides, en quina llengua, si els nostres crios tenen escoles públiques o no. Ells voten cada sant dia i no, no em dona la gana. I l’únic que pot prometre la CUP, realment el que pot fer al Congreso, és dir que no és normal. No és normal que mori gent a Melilla, no és normal que no apugin els sous, no és normal que pugi com puja la llum. No és normal que el senyor de Mercadona s’estigui embutxacant el nostre sou del mes en minuts, no és normal. I que haurem de plantar-li cara. Realment la trinxera estarà al carrer, però nosaltres com a mínim haurem de poder posar alguna cosa. I crec que avui en dia, donar la cara hauria de tenir un valor i crec que és el que esteu fent en realitat vosaltres. Nosaltres, simplement estem al servei.