De forma forçada, i a contracor -va marxar sense fer declaracions als mitjans i sortint el primer de l’executiva extraordinària aquest dimecres al vespre-, el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha acceptat retirar-se temporalment de la maquinària del partit a partir del 9 de juny. En una roda de premsa deu hores després, ha explicat que persegueix activar el mecanisme d’un congrés extraordinari i dedicar un temps a “l’escolta activa” de la militància i el país. Ara bé, ha evitat dir de forma explícita si es presentarà o no a la reelecció en aquest congrés del 30 de novembre. Però què significa que la seva permanent nacional l’hagi empès a retirar-se, almenys temporalment, i quines fitxes vol moure Junqueras?
“És molt significatiu que hagin estat els seus els que li hagin obert la porta a marxar, evidencia que Junqueras no té estructura de partit, i també és evident que al territori no hi ha ‘junqueristes’. A les municipals va imposar molts candidats a dit, i això no va agradar. Diu que farà escolta activa al territori, però no l’ha feta fins ara”, apunta una font coneixedora de la situació interna al partit en conversa amb El Món, que assenyala que Pere Aragonès té “molta més estructura de partit i al territori”. Ara bé, fonts de l’entorn del president descarten aquest escenari.
Evitar un Carod-Puigcercós
En tot cas, diverses fonts consultades coincideixen a assenyalar que a ERC no es viurà “un enfrontament com el de Carod-Puigcercós”, sinó que Junqueras estarà “a la trinxera” amb la intenció de presentar-se a la reelecció al Congrés del novembre, sempre que no hi hagi alguna opció millor. “Cal recordar que Oriol Junqueras no s’ha enfrontat mai a cap altre candidat per ser president des del 2011, i ara la gent està molt més en contra de Junqueras que a favor, més després de perdre tres eleccions seguides”, assenyalen fonts coneixedores de la situació interna d’ERC.
Per tant, si algun altre candidat amb opcions decideix fer el pas, Junqueras es retiraria de la cursa. En tot cas, els noms possibles no es farien visibles fins com a mínim després de les eleccions europees, i fins que no estiguin més o menys clares les negociacions per a una investidura, amb la Mesa del Parlament ja constituïda el dia 10.
I com estan les forces dins del partit ara mateix? L’encara president de la Generalitat té l’executiva nacional i el territori clarament decantats cap al seu cantó, especialment perquè va assumir responsabilitats des del minut zero, a més de “tenir molt més recorregut polític que Junqueras, per edat i perquè no té la llosa de ser procés i passat tot i haver presidit la Generalitat”.
“Junqueras ara nota la soledat del líder. Quan anava tot bé, ningú li discutia res, i ara li demanen comptes i s’adona que no té estructura, perquè en el fons, Aragonès ha portat la seva estructura de les JERC. Per tant, algú solvent fa el pas, s’apartarà i acceptarà qualsevol cosa simbòlica”, sentencien fonts consultades per El Món.
Tot plegat, en un partit com ERC amb unes bases molt actives que ja han demostrat en diverses ocasions que el partit es pot revolucionar amb la complicitat o sense de la direcció.
