Josep Maria Vallès (Barcelona, 1967) va aparcar la seva professió de periodista per sumar-se l’any 2019 a la llista de Junts per Sant Cugat, que aleshores liderava l’exalcaldessa Carmela Fortuny. Va arribar a l’alcaldia el 2023 després de guanyar les eleccions del 28 de maig d’aquell any. Tot i poder governar en minoria –amb 9 regidors, es va quedar a 4 de la majoria absoluta, però a molta distància del segon, ERC, amb només 4 cadires–, va apostar per un pacte amb Esquerra per donar “estabilitat” a aquest municipi del Vallès conegut, entre altres coses, per la joia del romànic que és el monestir. És un dels dos únics alcaldes independentistes de Catalunya en poblacions que freguen o superen els 100.000 habitants. L’altre és el cupaire Lluc Salellas, de Girona, l’entrevista amb el qual amb motiu de l’equador del mandat podreu llegir demà.
Vallès ja té clar que vol repetir com a candidat del partit de Carles Puigdemont l’any 2027, per intentar ser reelegit alcalde. Si ho aconsegueix, podrà tirar endavant un projecte de ciutat de vuit anys, però aquests dos primers li han servit per posar ordre als comptes del consistori, que arrossegava un deute acumulat de 32 milions d’euros entre el 2022 i el 2023, i tancar el 2024 amb un superàvit de 2 milions. Defensa que amb les arques municipals sanejades, és hora d’escometre alguns canvis i de presentar projectes com la construcció de 3.000 habitatges que, segons subratlla, representaria el 6% dels 50.000 que ha promès el president de la Generalitat, Salvador Illa, al qual no estalvia retrets però diu que s’hi reunirà aviat per abordar aquesta qüestió, que ja ha presentat al Govern. En parla en aquesta entrevista amb El Món, on també aborda el paper del món municipal en clau nacional, com a eina per rellançar el moviment independentista de cara a les pròximes eleccions municipals. I lamenta que Junts i Esquerra “es miren l’un a l’altre bastant malament a escala nacional”.
Arriba a la meitat del mandat. Quina valoració fa del funcionament del govern de coalició amb ERC?
És que és la primera vegada que governo, i la primera vegada que governo en coalició, i amb Esquerra, i la veritat és que l’afinitat és màxima. Jo sempre parlo del govern de la ciutat, no del govern de Junts i d’Esquerra. Treballem com un govern. Som 13 regidors que ens reunim cada setmana, i que debatem de totes les àrees de l’Ajuntament. Tots som responsables de tota l’acció de govern.
Aleshores, no hi ha dues àrees separades i cadascú es gestiona les seves carteres?
Home, els regidors estan repartits per àrees, però quan debatem i parlem, parlem de tot. Els d’Esquerra poden parlar de les àrees que porta Junts, i a l’inrevés. I tothom fa propostes.
Per exemple?
L’altre dia els vaig demanar que de cada regidoria, de totes, m’enviessin el que consideraven que estarà acabat l’abril del 2027.
Just abans de les eleccions.
Però això ho vull saber ara. No una carta als Reis, sinó el que realment el que estarà acabat. I amb aquestes propostes, o accions, que creuen que estaran fetes, el que faré és prioritzar. Però prioritzar sobretot a les àrees de govern. Insisteixo, govern. No de Junts i Esquerra.
Parlava de la carta als Reis. Té intenció de tornar-se a presentar?
Tinc intenció de tornar a presentar-me.
El seu és un projecte a llarg termini?
La meva intenció era fer primer un mandat, però quan portava poc temps ja vaig prendre la decisió de presentar-me a un segon mandat. Crec que dos mandats són per poder veure i acabar de fer tot allò que hem sembrat.
Aspira a una activitat política més enllà de Sant Cugat?
No, no. I sempre ho he dit. De fet, vaig tenir l’oportunitat, en les últimes eleccions al Parlament, d’anar a la llista de Junts, i li vaig comunicar al secretari general del partit que la meva dedicació era exclusivament Sant Cugat.
Durant aquests dos anys de mandat ha eixugat un deute pròxim als 32 milions d’euros i ha passat a un superàvit de 2 milions. Com s’ho ha fet?
Teníem un dèficit acumulat entre el 2022 i el 2023 de 32 milions d’euros i, al final, amb un any, aquest març passat, vam fer la liquidació del pressupost i Intervenció ens va donar la bona notícia que havíem superat aquest dèficit. Al final, és bona gestió, però també hem fet ajustaments, com faríem en l’àmbit domèstic. No podem estirar més el braç que la màniga. Per tant, ha sigut un any de contenció. Sí que hem sembrat, planificat i hem començat a projectar moltes coses per poder tirar endavant durant la resta de mandat, però era necessari patir un any que no patir durant els quatre següents. Ja estarà resolt aquest tema, i ara podem començar a fer inversions, fer el pla de voreres, podem fer moltíssimes coses.
On s’ha aplicat aquesta contenció?
S’han fet ajustaments en totes les àrees, i les essencials s’han tocat el mínim possible. Sant Cugat és una ciutat molt activa, tant en l’àmbit cultural com en l’esportiu i l’econòmic, i es fan moltíssimes activitats, socials i culturals sobretot, que també depenen de la logística, de les hores dels treballadors de l’Ajuntament, de les ajudes municipals. No són activitats obligatòries per a un ajuntament, però el de Sant Cugat hi ha donat suport des de sempre. I hem hagut d’ajustar moltíssimes coses.
El PSC no acaba de veure clar com s’ha revertit el dèficit en un any.
Al PSC li dic que parlin amb l’interventor. No és que l’equip de govern digui que ja ho ha resolt, no ho diem nosaltres, ho diu Intervenció, que és funcionari un habilitat de l’Estat. Si té dubtes dels habilitats de l’Estat, doncs que s’ho faci mirar.
I la millora de la salut de les arques del consistori es traduirà al carrer?
Es traduirà en moltíssimes coses. Ara comentava el pla de voreres. La ciutat de Sant Cugat és un municipi molt ampli. Si comparem amb Barcelona, tenim la meitat de terme municipal que Barcelona. Sí que tenim una part de Collserola, però imagina’t els metres o quilòmetres lineals que tenim de voreres. No estem parlant només del centre de Sant Cugat, sinó que hi ha la Floresta, Mira-sol, les Planes, Valldoreix, Volpelleres, Can Mates, que són barris que han anat creixent de diferents districtes de la ciutat. I fa anys que, sincerament, no es fa un manteniment important de les voreres. De l’espai públic, perquè no són només les voreres, també és la calçada. Doncs aquest any ja comencem a invertir 3 milions i mig d’euros, que poden semblar molts diners i ho són, però serien necessaris molts més, però això ho continuarem ampliant els pròxims anys. La idea és invertir 20 milions en cinc anys per fer l’espai públic perquè si passeges per Sant Cugat, realment, les voreres estan fatals i, al final, tots caminem, i alguns van amb cadira de rodes o amb bastó. Per tant, és important.
Hi ha algun altre tema que li preocupi especialment?
Un altre tema que hem pogut tirar endavant és la neteja, i això ho vam planificar des del primer dia de mandat, perquè teníem un servei de neteja de la ciutat, espai públic i recollida d’escombraries que feia ja cinc anys que estava prorrogat. Per tant, tenim un servei, malauradament, que era per a una ciutat d’uns 70.000 habitants, potser, quan ara ja en som 98.800. En conseqüència, tenim molts contenidors que estan trencats, que no funcionen. I és el tema que la gent més em comenta, neteja i contenidors. I ja vam convocar el concurs, ja està adjudicat, i canviarem els 3.000 contenidors de la ciutat després de l’estiu. Es canvien tots, seran nous. A més, començaran a entrar els nous vehicles i més vehicles de neteja de la ciutat. Això seria una de les coses importants.
Les instal·lacions esportives sempre han sigut també un tema central a Sant Cugat.
Sí, i aquí hi ha un altre dèficit que té la ciutat, perquè des del 2017 que no es feia cap nou equipament esportiu, i la ciutat ha anat creixent. Hi ha molts joves, perquè la ciutat té una mitjana d’edat de 40 anys i, per tant, hi ha molts adolescents, molts nanos i nanes que practiquen esport. Això vol dir que se’ns queden petites les instal·lacions, i ja està en marxa el procés de licitació. Veurem en aquest mateix mandat un nou pavelló d’entrenament, que augmentarà les hores d’entrenament i de partits. D’altra banda, Sant Cugat només té una residència pública de gent gran, que es va fer durant el mandat de l’alcalde Joan Aymerich, amb la participació de la Generalitat, l’any 1992. Sí que hi ha moltes altres residències a la ciutat, però són privades, i no tothom s’ho pot permetre. Per tant, després de parlar amb la Generalitat i veure realment que no estan per fer noves residències públiques, però sí per concertar places, vam convocar un concurs, que ja està adjudicat, per fer la segona residència pública al municipi.
I l’alcalde de Sant Cugat ha de fer equilibris entre el centre urbà i zones com la Floresta o les Planes?
Sí, perquè són realitats molt diferents. El passat 20 de maig vam tenir un Consell de Barri a les Planes que va ser complicat perquè allà les preocupacions són molt diferents. Per exemple, a les Planes encara queden alguns carrers per urbanitzar. Aquí està tot urbanitzat, i hem de tapar forats. Són realitats molt diferents i preocupacions diferents. Però per això és bo fer aquests consells de barri, anar tot arreu, parlar amb tothom i escoltar tothom.
Al febrer van presentar una proposta per construir 3.000 habitatges al turó de Can Camps. Què s’ha fet des d’aleshores?
És un projecte molt ben travat i molt ben pensat. No és la il·luminació d’un cap de setmana. Hem estat més d’un any parlant amb dos estudis d’arquitectes molt importants, com són Fermín Vázquez Arquitectos i Batlleiroig. Es va fer un encàrrec per separat i van arribar pràcticament a la mateixa conclusió. Seria un nou barri de Sant Cugat amb serveis, amb equipaments, amb comerç, però la gràcia és que és en un terreny públic i, per tant, 2.000 pisos estarien destinats a lloguer públic, que amb el preu de mercat d’avui sortirien a uns 600 euros mensuals. Una xifra que és menys de la meitat del que marca el mercat, perquè avui dia a Sant Cugat no trobes res per lloguer per menys 1.300 o 1.400 euros. I els altres 1.000 serien de cessió per 90 anys. És a dir, passat aquest temps, l’Ajuntament recupera la titularitat d’aquests pisos per tornar-los a adjudicar. A preu de mercat, avui, serien uns 200.000 euros, i crec que per sota dels 450.000 euros no trobes res de venda a Sant Cugat. Tenim fet l’estudi econòmic, l’estudi ambiental i l’estudi paisatgístic. Està fet tot, i ja hi ha hagut diferents promotores que ens han preguntat quan fem el concurs perquè es volen presentar per fer-ho possible. Però per fer-ho possible cal que la Generalitat ens digui que sí.
I ha parlat amb la Generalitat?
Hi hem parlat. Fa un parell de mesos vam tenir una primera reunió amb la consellera Sílvia Paneque.
I?
La veritat és que li va sobtar al projecte perquè, al final, estaria fent el 6% dels 50.000 pisos que vol el president de la Generalitat, Salvador Illa. I és en un terreny públic urbanitzable a la part baixa de l’antic camp de golf de Sant Joan, en una zona que ara actualment és d’equipaments. Allà, teòricament, hi havia un pacte entre Generalitat, Ajuntament de Rubí i el de Sant Cugat per fer activitat econòmica. Mira, quin millor equipament l’habitatge dotacional i l’habitatge per a joves i per a famílies, en aquest cas, de Sant Cugat. Això ho tinc molt clar, no per a famílies de Barcelona, sinó per famílies de Sant Cuat. Li va agradar la proposta, i hi ha una comissió de treball per intentar avançar, i fer-ho el millor possible. I ara, el dia 26 de juny, em rep el president de la Generalitat per poder-li explicar i per demanar-li que em doni llum verda amb aquest projecte.
Formaria part dels 50.000 pisos que ha promès Illa fins al 2030?
Sí. Hem calculat que el 2030 podríem tenir una primera fase perquè, clar, són 3.000 pisos. No es fa en un mandat, ni molt menys.
L’accés a l’habitatge és un repte per a Sant Cugat, que és el municipi amb els preus més alts de Catalunya?
És un dels reptes de ciutat, però crec que de la majoria de les ciutats. És un problema de país. Però a Sant Cugat jo diria que encara més perquè els preus del mercat són molt alts i són molts els joves, o no tan joves, o famílies, que han de marxar de la seva ciutat.
I què estan fent?
En paral·lel, estem treballant una altra iniciativa que vam aprovar al març al ple, i l’hem traslladada al Parlament de Catalunya, perquè la gent que es pugui presentar per optar un pis de lloguer de protecció oficial porti un mínim de deu anys empadronada, perquè ara la llei diu que són tres anys. Nosaltres volem augmentar-ho a 10 anys per premiar la gent que porta més anys arrelada en una comunitat. A Sant Cugat, a Rubí o on sigui. Crec que té el seu sentit. I, a més, la iniciativa preveu que sigui un padró de 10 anys però intermitent. És a dir, que la gent que ha hagut de marxar de Sant Cugat, quan torni, no perdi els anys que ha estat empadronat anteriorment a la ciutat.
Va anar a Waterloo a presentar-li la proposta al president a l’exili, Carles Puigdemont. Com la va rebre?
Li vaig explicar tant aquesta proposta com els projecte dels 3.000 pisos. I la proposta li va semblar magnífica, i s’ha de treballar al Parlament de Catalunya per fer-ho possible. Tinc, evidentment, el suport del partit, i Junts per Catalunya ja ho està treballant al Parlament, perquè cal el suport de diferents grups per fer-ho possible.
Sobre l’empadronament, el Parlament ha demanat al Govern un canvi legal per multar municipis que es neguin a empadronar. Hi està d’acord?
Crec que, com a mínim, hem de respectar i hem de fer prevaldre la legalitat. No podem permetre que hi hagi gent que ni viu a Sant Cugat i que s’hi acaba empadronant. L’empadronament ha d’afavorir la cohesió social i els drets i deures de les persones. No pot afavorir un mal ús d’infrahabitatge, dels serveis socials, dels serveis sanitaris, perquè acaba col·lapsant uns serveis als quals tenen dret, evidentment, la gent que viu a la ciutat. I, per tant, això és el que hem de continuar fent.
Això va en el sentit del que ha aprovat recentment la Convenció Municipalista del seu partit?
Sí.
De fet, vostè la presideix. La convenció va apostar per endurir les condicions d’empadronament, però també proposa que els okupes no es puguin inscriure al padró municipal com a habitants dels pisos on viuen.
Sí, la presideixo. Soc el president de l’Espai Municipalista de Junts i fa uns mesos que treballem en aquest àmbit. És una de les preocupacions que tenim, i ratifico les decisions que ha pres el partit.
Una altra de les decisions que han pres a Sant Cugat és activar la Bústia del Català per recollir vulneracions dels drets lingüístics. N’ha rebut alguna ja?
Tenim la bústia activa des del passat mes de febrer, però de moment no hem rebut cap cas significatiu. El nostre objectiu és protegir el català dels abusos que a vegades es comenten i garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants. Sobretot volem treballar des de la col·laboració i la pedagogia i descartem, de moment, l’aplicació de sancions.
Per què?
No és una iniciativa per sancionar. La sanció crec que de ser l’últim camí en tot. També podríem sancionar… Bé, hi ha coses que sí que sancionem a Sant Cugat. Per exemple, les caques de gos, perquè és una cosa increïble.
El pròxim dia 31 de maig l’Associació de Municipis per Ia Independència, l’AMI, celebra unes jornades de càrrecs electes a Girona. Hi participarà?
Malauradament no hi podré participar. Estaré fent d’alcalde de Sant Cugat. La meva dedicació a la nostra ciutat, els santcugatencs ho saben bé, és absoluta de dilluns a diumenge.
L’hi pregunto per saber si creu que l’independentisme s’ha de rellançar des del municipalisme?
Jo crec que els municipis tenen molta força en tots els àmbits, sobretot pel que fa a problemes. Al final som a la primera trinxera, som a primera línia. Som els que podem traslladar al partit o als nostres diputats a Madrid o al Parlament de Catalunya totes aquelles problemàtiques que hi hagi. Que és el que faig, bàsicament, i el que fem jo crec la majoria d’alcaldes i alcaldesses. I de fet, ens estan ajudant a solucionar moltes coses des del Congrés. Sobre el que em demanes, no ho hem treballat, però és una oportunitat. Des dels municipis es pot treballar per tornar a posar en solfa aquest tema, tot i que realment la gent, com diuen les enquestes, sembla que estigui per altres coses.
De fet, el seu partit va demanar “ajuda” als alcaldes de Junts davant “la desconstrucció nacional” del Govern…
A mi no m’agrada parlar de política nacional, la veritat. Jo estic per Sant Cugat i prou feina que tinc. Però sí que és cert que ara tenim un govern de la Generalitat que diu que és el govern de tots, que va anunciant moltíssimes coses, però crec que no s’acaben de veure coses efectives. Al final, el moviment es demostra caminant. Illa està intentant diluir l’ambició d’un país i ha fet una sèrie de gestos que altres presidents no han fet mai. Crec que els exemples els sap tothom, no cal que te’ls repeteixi. Per tant, jo crec que està intentant diluir una mica aquesta ambició d’un país que va anar a les urnes en el seu moment i que va mostrar el que va mostrar.
Les eleccions del 2027 són clau per a l’independentisme?
Jo veig les eleccions del 27, bàsicament, per continuar treballant, en el meu cas, pel projecte de Sant Cugat, i ajudar amb tot el que sigui possible. És cert que, al final, la lectura que se’n fa d’unes eleccions municipals, o de qualsevol elecció, sempre és si l’independentisme puja o baixa en funció de qui guanya. Jo intentaré, el 2027, guanyar novament les eleccions i guanyar encara millor que el 2023. Si això ha de servir no només per millorar la ciutat de Sant Cugat, que és el meu principal objectiu, sinó també per ajudar a avançar en la independència de Catalunya, doncs benvingut sigui.
La cohesió que vostès tenen al govern municipal pot servir com un exemple que Junts i ERC poden col·laborar en altres àmbits i deixar de mirar-se de reüll?
La política local és molt diferent de la política nacional. A la política local ens hi posem, i tots, eh. Mira, no hauria de parlar per ningú, però parlo pels 25 regidors. Ens hi posem tots per solucionar els problemes de la gent. Més enllà d’ideologies, perquè al final els problemes són molt concrets. He parlat de neteja, he parlat de pisos, he parlat de… Malauradament, però, a escala nacional, els partits es miren bastant malament l’un a l’altre. Hi ha moltes desconfiances i jo crec que aquí la col·laboració és molt més fàcil perquè el dia a dia fa que ens reunim més, ens veiem més i sabem quins són els problemes, els tenim detectats i mirem els podem solucionar.
Creu que s’haurien de prioritzar pactes com el de Sant Cugat?
Jo hauria pogut governar sol perquè, tot i que va entrar a l’Ajuntament també En Comú Podem, els quatre partits d’esquerres no van sumar. Però realment vaig creure que era millor fer un govern estable, i només ho podíem fer amb un partit, en aquest cas, com Esquerra. Entre altres coses, per afinitat, però també perquè era l’únic partit que em donava la majoria. Es va donar tot, les dues opcions.
I si aquesta situació es repeteix de cara al 2027? Està obert a repetir?
A hores d’ara és molt prematur parlar d’això. Hem de veure quins són els resultats de les municipals del 2027. A Junts treballarem per obtenir un millor resultat que el 2023 i garantir que a Sant Cugat no torni a sumar cap tripartit i quadripartit d’esquerres, un experiment que en el mandat anterior no va funcionar en absolut. Sí que puc dir que avui tenim un govern sòlid format per Junts i ERC, que està treballant des del primer dia del mandat per resoldre urgències i també per planificar el millor futur possible de Sant Cugat, que és el que la ciutadania espera de nosaltres.
Quins objectius es marca en aquests dos anys que li queden de mandat?
Hi ha moltíssimes coses en marxa, però que la gent realment percebi que aquest govern s’ha posat a treballar des del primer dia. I crec que ho comença a notar. Però a partir del segon semestre d’aquest any, ho començarà a veure molt més quan vegi els canvis en tema de neteja, el tema de voreres. Un altre dels problemes importants de Sant Cugat és la mobilitat. No sé si has tingut problemes per entrar a Sant Cugat o no.
No, cap problema. Però què passa?
Tenim la sort de disposar d’uns ferrocarrils amb set parades internes, que és com un metro del Vallès intern, i que és superpuntual i que va molt bé. Però ens queda per millorar el transport de bus urbà, que és pèssim. Tenim bastant ferro donant voltes per Sant Cugat. És un servei que no acaba de ser puntual, que no acaba de funcionar bé, fins i tot les plataformes per discapacitats dels autobusos a vegades no es despleguen. Si no tenim un transport urbà que uneixi bé els districtes amb el centre, la gent continuarà agafant el cotxe. Estem parlant amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que té la competència del transport urbà, per millorar-ho.
Quant temps fa d’això?
Espero i desitjo que aquesta setmana ho tanquem perquè portem un any. El ple de l’Ajuntament va aprovar un requeriment contra l’Àrea Metropolitana perquè realment assumís la competència i posés els vehicles que qualsevol ciutat necessita, i que estigui en òptiques condicions. Volíem portar l’Àrea Metropolitana als tribunals. Ho vam aturar i hem estat un any parlant, i havíem arribat gairebé a una solució, però començo a tenir dubtes que arribi a bon port.
Si no arriba a bon port, portaran l’AMB als tribunals?
Exacte, i acabarem comprant nosaltres els autobusos perquè volem servir la ciutat i que tingui un bon transport públic.
Entenc que després aquest cost el requeririen a l’AMB?
És que hauria de ser així, perquè els santcugatencs estan pagant al voltant de 6,5 milions a l’any per un transport urbà que no reuneix les condicions. Però, bé, espero solucionar-ho i no arribar a aquest punt. Intento arribar a consensos, dialogar, i després d’un bon any havíem d’arribar a un bon punt, però ara tinc dubtes.
