“ERC ha decidit ser element de desbloqueig i assumir el nostre lloc a l’oposició”. Són les paraules de l’encara president de la Generalitat, Pere Aragonès, instants després d’anunciar que, “per responsabilitat amb ERC i el país”, no prendrà possessió de la seva acta de diputat al Parlament que tothom intenta desxifrar en clau de pactes. Ser element de desbloqueig i ser oposició es pot traduir en un sí a la investidura de Salvador Illa? En una abstenció en segona volta, que requeriria en tot cas un sí del PP i dels Comuns, a tall d’operació Collboni a Barcelona? O vol dir apartar-se de les negociacions amb un no i deixar-ho tot en mans d’un pacte PSC-Junts? I sobre el paper, ERC, ara ja sense candidat, -com a mínim sense saber si l’amnistia arribaria a la tardor i podria presentar-se Oriol Junqueras- sembla que hagi descartat forçar una repetició electoral.
Sigui quin sigui el camí que triï ERC, furgarà en la divisió interna del partit i probablement deixarà ferides en el nou camí de reconstrucció que han anunciat els republicans. A hores d’ara, i amb el pas al costat de Pere Aragonès, les regnes del partit les duu Oriol Junqueras. Per tant, es dona per fet que serà el sector junquerista qui tindrà més força per imposar una decisió sobre el rol d’ERC en la investidura. I si bé és a finals del 2024 que s’hauria de convocar el Congrés Nacional d’ERC per triar una nova direcció, en les circumstàncies en què es troba el partit, i amb l’anunci nítid de Pere Aragonès que seguirà treballant des de la sala de màquines del partit per reconstruir-lo després de la derrota del 12-M, hi ha moltes possibilitats que després de les eleccions europees del 9 de juny els republicans anunciïn un Congrés Extraordinari. L’objectiu seria avançar la retirada de Junqueras i no es pot descartar sigui el mateix Aragonès qui aspiri a liderar aquest full de ruta de la reconstrucció d’ERC. Però en aquest escenari també està garantida la divisió. El mateix Oriol Junqueras ha enviat una “carta a la ciutadania” en què deixa clar que no pensa plegar ni renunciar a seguir liderant el partit, i qui sap, si una futura candidatura quan l’amnistia sigui una realitat: “Em veig amb cor i força de seguir treballant pel nostre país. I fer-ho, com sempre, des del lloc que determini la militància d’ERC, a través dels màxims òrgans sobirans del partit que corresponguin”.
Un “tripartit a l’ombra”, però sense ser-ne esclaus
Tornant a les negociacions per investir president, i a l’espera dels moviments que faci ERC respecte a l’anunci de Carles Puigdemont de presentar-se a la investidura, el PSC ja ha dit que espera entendre’s amb els republicans. Tant per la investidura com per la Mesa del Parlament. La suma més fàcil per a Salvador Illa és un sí d’ERC i dels Comuns, 68 escons en primera volta. Més complex seria si ERC optés per una abstenció, perquè aleshores el PSC necessitaria el sí dels Comuns i del PP, com a Barcelona va tenir Jaume Collboni. Però a hores d’ara sembla més difícil que ERC participi d’aquesta operació amb els populars. “Segurament a ERC no li interessa que el PP tingui la paella pel mànec, més sabent que el PP votaria Illa sense cap mania i que una abstenció d’ERC podria ser llegida en clau de còmplice d’aquesta operació”, apunta el professor de Ciència Política de la UB Jesús Palomar.
De fet, aquest analista apunta a una fórmula que combinaria, a parer seu, el compromís d’ERC de ser “element de desbloqueig” i alhora reconstruir el partit des de l’oposició: “Un tripartit a l’ombra, com el que ja hi havia quan ERC governava en solitari després de la sortida de Junts. Els Comuns i el PSC eren els seus socis prioritaris a la cambra catalana, li van aprovar els comptes i van flanquejar el Govern, això sí fins que els Comuns van deixar caure el pressupost de 2024″, diu Palomar, que creu que “aquest tripartit a l’ombra seria l’opció a triar per ERC si considera que els seus 20 diputats tenen més força que els 15 del PP i, per tant, que Illa els ha de trucar primer”. De fet, afegeix el professor de la UB, “ERC i el PSC intercanviarien els rols de la legislatura anterior, i ERC podria iniciar la reconstrucció des de l’oposició, però alhora permetent la governabilitat del país”. Una política de “suports puntuals” que ERC podria rendibilitzar “recordant a Illa que el van fer president i exhibint els fruits de la negociació constant al Parlament”.
Els Comuns, l’únic soci segur
El consultor en comunicació i professor de comunicació política de la UB Pau Canaleta posa algun matís a aquest “tripartit a l’ombra”: “Una opció possible ara és que ERC desbloquegi permetent que Illa tingui la presidència, però clarament els Comuns i ERC estaran en nivells prou diferents d’aquest tripartit d’investidura. Els Comuns, entrin o no a l’executiu, no tindran un rol d’oposició, sinó que més aviat acabaran absorbits pel PSC i aniran sempre a l’una. En canvi, ERC tindrà un rol d’oposició, negociant cosa per cosa al Parlament, sense un compromís estable que els vinculi a les necessitats del Govern”. En aquest sentit, Canaleta veu una ERC assumint el rol que ha tingut el PSC en aquesta legislatura, “un possible soci amb qui cal negociar-ho tot perquè no hi ha cap compromís de fidelitat, però amb qui es pot parlar i actua amb responsabilitat de país”. A més, aquest expert creu que ERC “serà un soci més estable per al PSC a Madrid que no pas al Parlament”, perquè els republicans hauran d’iniciar la seva reconstrucció com a partit després de la desfeta del 12-M.
Per a Jesús Palomar, aquest “tripartit a l’ombra” podria traduir-se també en un “acord de facilitar la governabilitat a ERC en aquells ajuntaments on calgui, i penso en municipis en què hi ha inestabilitat per falta de majories, naturalment, tindria la seva traducció també a Barcelona, on ERC s’incorporaria al govern municipal del PSC”. Seria, diu Palomar, una mena “d’acord d’estabilitat”, a tot el país, que permetria als republicans iniciar la reconstrucció de forma més tranquil·la. En aquest punt, el professor Pau Canaleta discrepa: “Crec que no hi haurà vasos comunicants entre el Parlament i els ajuntaments, més aviat, ERC adoptarà un rol com el del PSC de fins ara, negociar puntualment”.
En qualsevol cas, tant Canaleta com Palomar descarten completament que ERC s’integri en un tripartit governamental, tot i que la retirada de Pere Aragonès aplani el camí en aquest sentit perquè el partit prengui decisions sense el condicionant de gestionar un president de la Generalitat com a diputat de l’oposició: “Seria rar”, diu Canaleta. Apunta que allò “políticament raonable per a un partit que ha sofert aquesta patacada és anar a l’oposició”. I de fet, sobre el paper, Aragonès va anunciar el pas a l’oposició, però el politòleg avisa que “a hores d’ara no sabem com quedaran els lideratges i les estratègies del partit”. També Jesús Palomar creu que de les paraules de Pere Aragonès s’entén que ERC no tornarà al Palau de la Generalitat, però que assumirà “un rol de responsabilitat” com a partit que ve de governar el país. “Segurament, a ERC li toca deixar que governi qui ha guanyat, que ho ha fet amb molta diferència, no com el 2021, i com a partit de Govern que ha estat, no pot portar el país al bloqueig i a la repetició electoral, entre altres coses perquè encara en sortiria més escamada”, conclou.
A 48 h d’haver conegut el resultat de les eleccions, ERC encara no ha donat pistes clares sobre el seu rol en la investidura. Però el PSC ha demanat deixar-los tranquils uns dies i començar a parlar amb els republicans quan s’hagin asserenat els ànims. I mentrestant, la porta a negociar amb el PP un sí a la investidura no està tancada. Això sí, amb el permís d’una abstenció d’ERC, de Junts o de VOX.
