Nou debat de candidats a les eleccions al Parlament del pròxim 12 de maig. De fet, un debat amb cert punt transcendent per la cadena on s’emetia, La Sexta, i pel públic al qual es dirigeix. En castellà. Teòricament, una audiència que no tindria gaires incentius per anar al col·legi electoral diumenge d’aquesta setmana. No serà el darrer debat, quedarà el tradicional debat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que ha d’acabar de reblar el clau de la campanya de gran abast amb un altre tipus de banc de vots.
Aquesta nit, però, els candidats s’han afanyat a centrar els missatges de cara a captar l’atenció de l’alt nivell d’indecisos que les enquestes apunten. De fet, l‘enquesta difosa aquest migdia del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) calculava que un 30% dels potencials votants encara no tenien clara quina papereta escollir. Un detall de les enquestes d’aquests darrers dies han estat les preguntes i les respostes sobre les “segones opcions de vot” que fan parar boig els tècnics en demoscòpia.
Sia com sia, Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Josep Rull (Junts per Catalunya), Jessica Albiach (Comuns), Ignacio Garriga (Vox), Laure Vega (CUP), Carlos Carrizosa (Cs) i Alejandro Fernández (PP) han debatut sota la batuta de la periodista Ana Pastor. Una moderadora que ha hagut de fer mans i mànigues per no semblar una candidata més, però, que no ha fallat a la seva marca habitual de posat dur i seriós. Un debat marcadíssim per les possibles variables de pactes postelectorals per tal de poder ocupar la casa dels Canonges.
Política de pactes i vetos
Pastor ha obert el foc tot just encetar el debat preguntant sobre possibles pactes. El candidat del PP s’ha conjurat per “enviar al Procés a l’oposició” i amb una advertència perillosa: “No permetrem que Puigdemont emboliqui la troca”. Un comentari que li ha generat la primera enganxada amb el representant de Junts, que li ha retret la forma i el fons. El popular no ha admès amb prou serenor la crítica. Per la seva banda, Albiach ha descartat qualsevol acord amb Junts. Una sentència que ha replicat Illa amb el record que “vostès van votar un pressupost del president Torra, nosaltres no”. Una rèplica que ha deixat parada la candidata dels comuns. La cupaire Vega ha estat fina i ha entrat en el debat acusant el PSC de ser “la filial més de dretes del PSOE amb Junts”
Per la seva banda, Illa ha recordat que ja hi havia una majoria independentista, però que ha “col·lapsat”. De tota manera, Illa ha assegurat que es presentarà a la investidura. Una possibilitat que, pel candidat, suposa una dicotomia: “o bloquejar o obrir una nova etapa”. És a dir, no descarta qualsevol suport. Aragonès li ha suggerit que no s’empassi les enquestes perquè es pot presentar a la investidura i se li “pot quedar cara de Feijoo”, en referència al fet que el líder del PP va guanyar les eleccions i no va poder ser investit. Fernández ha posat en dubte l’autonomia d’Illa i ha assenyalat que, al final, farà el que li mani Pedro Sánchez. Rull ha defensat un pacte independentista per tal d’aprofitar la força de Madrid i Aragonès ha volgut esperar als resultats no sense retreure a Junts que ara reclamin unitat després de sortir del Govern. “La unitat es practica”, ha afegit.
Referèndum?
Aragonès ha obert aquest bloc remarcant que va ser ERC els que van demanar l’amnistia que semblava impossible i que ara ben aviat serà una realitat. Rull ha abonat la mateixa tesi. Vega també ha demanat una sortida democràtica a la situació. Illa ha negat la possibilitat d’un referèndum però ha qualificat de “bona notícia” l’amnistia. Albiach també ha volgut fer costat a una possible consulta democràtica. Un Carrizosa agressiu ha utilitzat el referèndum per estabussar-se amb el representant de Vox. De fet, Carrizosa ha acusat a Vox de titllar Felip VI de “Felpudo VI”. Fernández també ha carregat contra la possibilitat d’una consulta.
Més enllà d’aquests dos grans blocs. Els candidats no han mostrat cap sorpresa en base els seus programes. Albiach ha acusat a Junts, PSC, ERC i PP de ser una “coalició del ciment”. Vega ha carregat contra l’etiqueta que són els “del no a tot” perquè són “els de la feina digna”. Illa i Fernández han apostat desacomplexadament per la B40 i l’ampliació del Prat, i Aragonès i Rull han navegat en aquella delicada línia dels que han governat. Vox, però, ha destacat per algunes intervencions que han fet disparar les alarmes com ara el compromís de “buidar les escoles d’activistes”.
