Si per alguna cosa ha sorprès la candidatura dels Comuns al Parlament de Catalunya ha estat per posar de número 1 per Girona Eloi Badia, regidor de l’Ajuntament de Barcelona des de novembre del 2015 fins a les eleccions municipals del maig del 2023. Nascut a Barcelona l’any 1983 i enginyer industrial de formació, Badia és el que en l’argot polític es pot considerar un candidat paracaigudista. Certament, l’encara diputat al Congrés dels Diputats té lligams amb Girona. A la seva declaració de béns del Congrés figura que, el desembre del 2020, es va comprar allí un habitatge amb la seva parella. Però pràcticament tota la carrera política l’ha fet a la capital catalana; a les eleccions del 2019 seguia empadronat a Barcelona -en un article a Crític, ell mateix explicava les raons per les quals votaria Ada Colau com a alcaldessa-, i el juliol del 2023 també va ser candidat al Congrés per la circumscripció de Barcelona.
A les eleccions al consistori barceloní del 2015, Badia va ser el número 12 de la llista encapçalada per Colau. Els Comuns van treure 11 regidors i Badia es va quedar a les portes d’entrar. No obstant això, la tardor d’aquell mateix any, la marxa de Raimundo Viejo a les eleccions espanyoles va permetre que Badia accedís al plenari. Durant el seu primer mandat, va ser regidor del districte de Gràcia i de Presidència, Aigua i Energia, i al segon, va repetir com a responsable polític de Gràcia i es va fer càrrec de l’àrea de Transició Ecològica i Emergència Climàtica.
De Barcelona Energia a l’intent de municipalitzar l’aigua
Al llarg de prop de vuit anys al consistori barceloní, Badia les va veure de tots colors. Un dels seus grans èxits va ser la creació de Barcelona Energia. Ell va ser un dels principals impulsors d’una empresa pionera en el sector públic que ofereix energia, de procedència renovable, a preu de mercat. Com a regidor de Gràcia va posar en marxa un pla de millores al Park Güell, amb una inversió de 25 milions, mai vista fins llavors. I va ser un dels artífexs en desenvolupar la zona de baixes emissions (ZBE) a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Si bé la primera ZBE va ser tombada per deficiències per la justícia i ara el govern de Collboni ha hagut d’anul·lar més de 140.000 multes, el TSJC no va qüestionar en cap moment la normativa, obligatòria a tots els municipis de més 50.000 habitants per protegir la qualitat de l’aire.
Com a president de Cementiris de Barcelona, va haver de fer front, el setembre del 2017, a l’esfondrament de més de 140 nínxols del cementiri de Montjuïc. Durant el seu primer mandat es va obsessionar a tirar endavant una funerària pública, que va ser tombada definitivament al plenari del febrer del 2019, amb l’abstenció d’ERC i el vot en contra del projecte del PSC. Badia tampoc se’n va sortir amb l’intent de municipalitzar l’aigua, i el sistema de recollida d’escombraries Porta a porta es va posar en marxa al barri de Sant Andreu del Palomar el 2021 sense estar prou madur -fet que va provocar nombrosos problemes de brutícia als carrers i entre crítiques dels veïns-, i la seva expansió a altres barris de la ciutat es va aturar.
El cas Tersa
Fins no fa gaire l’exregidor barceloní tenia una causa judicial oberta com a investigat per la presumpta emissió de partícules contaminants de la planta de tractament de residus urbans Tersa, una empresa de la qual va ser president. El candidat dels Comuns per Girona va declarar l’abril de l’any passat i, abans de la publicació d’aquest article, continuava investigat, segons Enric Navarro, vicepresident de l’entitat Airenet, personada en la causa oberta contra Tersa. “El cas encara es troba en fase d’instrucció i la investigació segueix endavant a l’espera de les decisions que pugui prendre la jutgessa”, va dir. Amb posterioritat a la publicació d’aquest article, s’ha sabut que la jutgessa ha decidit arxivar la denúncia per presumpta contaminació contra Tersa, ha avançat el Periódico
Moltes querelles contra els Comuns i Colau han quedat arxivades. Així va passar també amb la que una comunitat de propietaris va interposar contra Badia, per presumpta prevaricació i malversació de fons públics, com a regidor de Gràcia per la cessió del casal okupa Tres Lliris a l’Associació de Joves de Gràcia. Els residents es van queixar de molèsties provinents del casal, però la denúncia va ser arxivada pel jutge, el febrer del 2023, perquè no hi va veure transcendència penal. Aquest passat abril, els veïns van presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional, perquè reobri la causa, tot i que caldrà veure si prospera.
Adeu a l’Ajuntament
El gener del 2023, Badia va comunicar, juntament amb la tinenta d’alcaldia Laura Pérez, que renunciava a presentar-se a un tercer mandat a l’Ajuntament de Barcelona.
Mesos abans s’havia vist immers en la polèmica de la borsa de treball municipal, a la qual es va presentar per aconseguir una plaça d’enginyer sent membre del govern, i va acabar tirant la tovallola. “Se m’ha utilitzat per deslegitimar l’Ajuntament i uns processos que són impecables i s’han elaborat de forma extraordinària. Ho lamento i hi renuncio”, va dir.
Des de l’any passat, Badia és diputat al Congrés. A les eleccions del 23 de juliol, va ocupar el cinquè lloc de la candidatura de Sumar-En Comú Podem, encapçalada per Jaume Asens, també extinent d’alcaldia a l’Ajuntament de Barcelona, i acompanyat en els primers llocs de Gerardo Pisarello i Gala Pin, que també havien sigut regidors amb Colau. El pròxim 12 de maig, els Comuns es disputen un escó a les terres gironines amb Aliança Catalana, en paraules de la cap de files i candidata a la presidència de la Generalitat, Jéssica Albiach, que es basa en dades que proporciona la demoscòpia. I la carta per a aquesta aposta és el reubicat Eloi Badia.
