La Candidatura d’Unitat Popular ha volgut fer gala de poder territorial en l’inici de la campanya. Hores després d’encetar la brega pel vot del 12-M en una atapeïda sala gracienca, i a l’espera de fer camí cap a les terres de l’Ebre a disputar amb els Comuns un vot en clau ecològica contra el Hard Rock, els anticapitalistes han triat Olot –un bastió cupaire, confirmen des de l’organització, amb quatre regidors en un ajuntament on són segona força per darrere de Junts– per posar l’autobús a rodar. El cap del grup municipal, Jordi Gasulla, ha estat l’encarregat de presentar alguns dels pesos pesants de l’esquerra independentista. Aprofitant que juguen a casa –les comarques gironines, sobre el fonament de la batllia de la capital, prometen uns comicis reeixits– la formació de Laia Estrada i Laure Vega ha elevat el to contra la política de pactes d’Esquerra Republicana de Catalunya. Després d’un cos a cos entre el president de la Generalitat Pere Aragonès i el primer secretari dels socialistes catalans Salvador Illa per la relació amb els populars, l’esquerra independentista ha redirigit l’ofensiva cap a ERC per exigir que rebutgi clarament els pactes amb el PSC. Els acords amb els de la rosa, alerta Estrada, comporten “la defensa desacomplexada dels macroprojectes”; així com el rebuig a l’autodeterminació o a mesures necessàries com la Renda Bàsica Universal. “Pactarà vostè amb Salvador Illa, senyor Aragonès? Estaria bé saber-ho”, rebla la número 1 per Barcelona.
La mobilització cupaire contra els pactes dels grans partits independentistes amb el PSC -“l’agenda espanyola”- té uns objectius programàtics. El suport socialista al Govern d’ERC ha garantit, segons els candidats, “que s’acabi aplicant el model de Madrid i la patronal”. En aquest sentit, Estrada ha posat sobre la taula una “esmena a la totalitat del model econòmic” català, del que veuen la darrera legislatura com un clar punt àlgid. En la seva agressiva campanya contra els interessos de les grans empreses, la candidata tarragonina ha alertat que el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, “ha marcat l’agenda de la legislatura”. Els grans espais polítics, independentistes i no, “es reuneixen amb ell”; amb l’objectiu de fer efectius uns interessos patronals que coincideixen amb els de les elits madrilenyes. La recuperació de l’agenda nacional que volen fer seva serviria, assegura Estrada, per deixar de “subordinar la política catalana als interessos de Madrid”. El pactisme amb el PSOE, al centre de l’estratègia nacional d’Aragonès, converteix ERC -i tots aquells que l’implementin, afinant el tir també contra Junts- en “un obstacle per a l’autodeterminació del nostre poble”.
La CUP com a punta de llança
El número 1 per Girona i diputat cupaire al Parlament, Dani Cornellà, ha reivindicat la clarividència dels anticapitalistes pel que fa als grans problemes econòmics del país. “El que dèiem fa 10 anys, ara s’imposa”, assegura el gironí, ironitzant, però, amb la “perversió” que en fan la resta de formacions polítiques. L’objectiu -que allunya el projecte de les converses amb els socialistes- és “decidir totes les polítiques que es fan en aquest país, amb tota la gent d’arreu dels Països Catalans”. Els vímets de la Nova Economia Catalana, doncs, queden clars ponència rere ponència: una indústria respectuosa amb el territori, el català en cada barri i la garantia dels serveis públics com a drets universals. Per a fer-ho, més enllà de l’activitat institucional, el cap de llista fa bo el clàssic eslògan assembleari dels mil peus als carrers. “Volem tornar a la revolta, com van fer el 2017”; que la societat catalana mobilitzada sigui la “punta de llança” d’uns fulls de ruta socials i nacionals que no es despleguen si no van junts. Ara fa set anys, evoca Cornellà, “vam avançar cap a la República”. El 12-M serveix, al parer dels anticapitalistes, per tornar a posar-la “al centre de la política”.
“No volem ser colònia”
El número 5 de la llista barcelonina, l’activista cultural David Caño, ha fet bandera dels grans resultats cupaires a les eleccions municipals del 2023. Per segona legislatura consecutiva, els anticapitalistes lideren l’oposició a la capital de La Garrotxa, amb quatre regidors -per darrere només de Junts, que manté el seu domini amb vuit representants al ple local-. En un tram més programàtic de la trobada amb la militància, Caño i la número 2 de les llistes gironines, Montse Vinyets, han doblat l’aposta pels ja forts fonaments territorials del partit amb una munió de mesures programàtiques amb forta incidència a les comarques, com ara la regulació dels lloguers temporals o la vertebració del país amb una xarxa ferroviària de qualitat. “No volem ser una colònia”, ha etzibat una contundent Vinyets, en clara denúncia a les polítiques que “inflen els comptes corrents d’AirBNB, CaixaBank o l’hotel de torn”. En línia amb les denúncies materials de la direcció del partit, la gironina ha criticat la generalitat dirigida per Aragonès, de la qual lamenta que “tota l’activitat institucional s’ha centrat a fer créixer el sector turístic”. El Defensem la terra que serveix de lema de campanya ajuda la diputada a articular una oposició a una gestió econòmica que “ens converteix en colònia”. Contra una Catalunya “de segones residències”, el programa de la CUP cerca garantir la vida i els serveis arreu del Principat, per evitar que la ciutadania acabi “xuclada per les capitals”.
Les estructures econòmiques que condemnen el territori provenen, a parer de Caño, d’una planificació productiva que “acaba sempre governada per Sánchez Llibre”, amb els grans partits independentistes com a corretja de transmissió. “Qui millor ha aplicat el model de Pedro Sánchez ha estat Pere Aragonès”, sentencia -en record al llegat thatcherià fet laborisme amb Tony Blair– un dur candidat barceloní; que recorre a l’orgull de classe per capgirar la situació. “A nosaltres res ens ha estat fàcil”, rememora, amb els exemples de la jornada de vuit hores o la universalització de la sanitat pública. En contra, una lògica “desarrollista” que guanya sense redistribuir. “No sabem cap a on va el 16% del PIB que correspon al turisme” interroga Vinyets; que llegeix la terciarització de l’economia com una clara tria institucional, oposada a les necessitats de la societat catalana. “De tant dirigir l’economia cap als serveis, no s’ha construït una indústria innovadora”, retreu la candidata gironina. La militància territorial dels cupaires, celebra Caño, es mobilitza en resistència al model de creixement etern. “Girona, i les nostres alcaldies, són clara mostra”, fa bandera l’olotí. Recitant Enric Cassasses, engresca les bases: “La CUP som gent a cada poble pensant maneres de canviar aquest model”.
