El ministeri de l’Interior ja ha registrat Alhora, la formació política esperonada per Clara Ponsatí, l‘exconsellera d’Educació a l’exili – i encara empaitada pel jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena– i pel filòsof i activista independentista Jordi Graupera. La data del registre és del passat 11 de març, just dos dies abans que el president de la Generalitat, el republicà Pere Aragonès, convoqués eleccions anticipades pel fiasco dels pressupostos. Ara, el tàndem Graupera-Ponsatí, ja tenen oficialitzada la formació electoral per poder concórrer als comicis del pròxim 12 de maig.
De fet, el seu plantejament inicial era constituir el partit independentista en un any. Ara, però, la convocatòria avançada obliga a accelerar els terminis i les previsions. El pròxim 23 d’abril, diada de Sant Jordi, serà l’acte d’inici al Teatre Borràs de Barcelona tot i que estava previst per presentar el projecte i poder posar les bases per a un futur congrés i anar organitzant la implantació territorial. L’èxit de la convocatòria, autofinançada per la concurrència a través del pagament d’una entrada de 12 euros per persona, ha obligat a celebrar una segona sessió. Ara, el dia 23 es projecta com el primer gran acte de la formació independentista i, en certa manera, de la campanya electoral.
Feina feta, no té destorb
La constitució i el registre de la formació, domiciliada a Barcelona, és un pas absolutament imprescindible per poder participar en els comicis i complir requisits de la llei electoral, menys rigorosos que no pas per a una agrupació d’electors. Amb Alhora ja formalitzat, els impulsors de la iniciativa política han d’enllestir el programa electoral, futures llistes electorals i recalcular un pressupost de campanya electoral.
El projecte, clarament independentista, busca trencar la dicotomia que, segons Ponsatí i Graupera, ha imposat el processisme. Una dicotomia que es planteja en termes de tria, és a dir, o bon govern o independència. Un mantra que volen trencar apostant clarament per la independència amb “idees, coratge i solvència” però alhora defensant que “el bon govern és possible”.
