Contra tot pronòstic, el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen va perdre la segona volta de les legislatives i va quedar relegada a un inesperat tercer lloc, per darrere del Nou Front Popular i la coalició centrista de Macron, que va obtenir el segon lloc. Una rebregada que el partit d’extrema dreta presenta com una “victòria diferida” que els prepara per a les eleccions presidencials del 2027. Tot i la derrota al conjunt de l’estat francès, l’extrema dreta manté la Catalunya Nord com un dels seus bastions i va guanyar-hi a les quatre circumscripcions. Experts consultats per El Món consideren que aquest resultat és conseqüència d’un caldo de cultiu “perfecte” que genera que la població se senti més propera a les tesis de l’extrema dreta que a les esquerres o l’extrema esquerra. La segona regió més pobra de l’estat francès i la que té uns índexs d’atur més alts és una terra que se sent abandonada per París.
El corresponsal francès a Barcelona de Le Parisien, entre altres mitjans, Henry de Laguérie, assenyala en conversa amb aquest diari que l’èxit del Reagrupament Nacional a la Catalunya Nord “quadra molt” amb la seva població. “És el segon departament més pobre de França, se sent totalment menystingut per París, i això va més enllà dels polítics, perquè també inclou les elits econòmiques i mediàtiques”. La gent de la regió, segons diu, se sent “exclosa” d’una França que va bé, perquè no els soluciona alguns problemes com l’atur o el preu de la benzina.
Per la seva banda, el fundador del Cercle d’Alumnes de l’Institut d’Estudis Polítics de París (Science Po), Rodérick Egal, assenyala que aquesta victòria “de carrer” de l’extrema dreta va més enllà de la Catalunya Nord perquè també ha guanyat còmodament a la Mediterrània. “La Catalunya Nord és una de les regions més pobres de França” i la combinació de “pobresa i ràbia” afavoreix l’extrema dreta”. “La gent se sent abandonada pel seu país”, que se centra en París. “Una de les característiques principals del vot a l’extrema dreta és aquesta sensació d’abandonament, i la de buscar culpables”, sentencia.
El perfil del votant de Reagrupament Nacional a la Catalunya Nord
De Laguérie també fa un perfil del votant de la formació de Le Pen a la Catalunya Nord. Abans de res, remarca que quan travesses la frontera franco-espanyola i arribes a la zona “t’adones que en deu anys ha crescut molt la Catalunya Nord, sobretot la zona de cases aparellades”. I, per a ell, aquestes zones són la clau. “És una perifèria que no són barris molt humils, són cases que costen 200.000 euros, amb un petit jardí i la seva barbacoa, i en viure així s’han aïllat bastant del centre i els serveis públics els queden més lluny”, remarca.
En aquest sentit, afegeix que són gent que és possible que visquin “més aïllats, tothom a la seva casa, i hi ha menys vida associativa, i el Reagrupament Nacional ha tingut molt èxit entre aquesta classe mitjana baixa”. “Són gent que paga impostos, però que triga un any a concertar una cita amb un metge especialista o que troba que el nivell de l’escola pública ha baixat”, exposa. Això “és un caldo de cultiu perfecte”. A tot això, De Laguérie creu que cal sumar que l’esquerra “ha abandonat una part d’aquesta població”, que no connecta amb un progressisme “elitista” que no viu com ells i els parla de coses que res tenen a veure amb les preocupacions del seu dia a dia.
Cap sorpresa sobre la victòria de l’extrema dreta a Elna
Elna és un dels llocs simbòlics de la Catalunya Nord, on la suïssa Elisabeth Eidenbenz va fundar la Maternitat, una institució humanitària dedicada a ajudar dones exiliades. En aquest municipi que governa l’alcalde comunista i catalanista Nicolas Garcia, també va guanyar el Reagrupament Nacional. Henry de Laguérie deixa clar que això “no és nou”, perquè “ja s’ha vist que moltes zones que eren feus històrics del Partit Comunista els electors han passat directament a l’extrema dreta”. En canvi, Rodérick Egal ho atribueix a dinàmiques de vot diferents depenent de si les eleccions són municipals o legislatives, però també assenyala que l’alcalde té bona fama, però “no per ser comunista, sinó perquè és ell i dona una altra clau”. “Hi ha una tradició francesa del comunisme municipal que ha aguantat des de la postguerra, però va caient a poc a poc i cada cop són menys”.
De Laguérie considera que la victòria del partit de Marine Le Pen és “un fracàs de l’esquerra” perquè la vincula amb el seu distanciament de les classes populars. En aquest sentit, subratlla que l’esquerra on “més èxit té” és al centre de París, o a ciutats com Tolosa o Bordeus. “El Front Nacional és el partit de la gent que sent que està perdent poder adquisitiu amb la globalització”, argumenta. “Els diputats que hi ha a la Catalunya Nord de l’extrema dreta ningú sap qui són”, opina Egal, però creu que la gent expressa la seva “ràbia” amb el seu vot contra Macron i “volen que Jordan Bardella siguin primer ministre”.
‘L’Estaca’ sona a Perpinyà, però també a París
D’altra banda, Rodérick Egal assenyala que hi ha hagut una “reacció” de la gent a Perpinyà, on l’extrema dreta “no ha tret uns resultats tan bons com a les zones més rurals” de la Catalunya Nord, i veu positiu que la gent d’esquerres hagi tornat a parlar. “Això és un dels efectes més importants d’aquestes eleccions i pot donar fruits en un futur”, apunta.
Al seu torn, De Laguérie també destaca que a la Catalunya Nord hi ha gent d’esquerres que “intenta resistir” i afegeix que hi ha senyals que l’esquerra “ha millorat una mica”. De fet, el periodista va ser l’autor del vídeo enregistrat davant l’Ajuntament de Perpinyà, governat per l’extrema dreta, mentre sonava L’estaca, de Lluís Llach.
La suite de leur puissante vidéo : pic.twitter.com/Zb8JBXFJN6
— pablo pillaud-vivien (@ppillaudvivien) July 5, 2024
“Aquesta derrota al conjunt de l’estat francès ha sigut una alegria per a l’esquerra de Perpinyà”, explica sobre les converses que va tenir amb alguns dels manifestants sobre la concentració. “Em van dir que feia anys que no podien celebrar res aquí”, detalla. La cançó de Llach, un dels símbols de la resistència antifranquista a Catalunya, no només va sonar a la Catalunya Nord, ja que tres dies abans de la cita electoral va sonar als carrers de París. Ballarins i ballarines de l’Òpera de París van fer una performance i van signar un manifest per deixar clar que calia barrar el pas a l’extrema-dreta. França ha aconseguit un respir, però, “en cap cas, una victòria de ningú”, conclouen els dos experts.
