Que les del 9-J són unes eleccions europees amb més en joc del que normalment es llegeix a uns comicis sempre llunyans a la ciutadania queda clar en qualsevol de les intervencions dels candidats dels grans partits de l’Estat. Segons la darrera edició de la Poll of polls de la branca europea de Politico, un agregat de les principals enquestes per a la composició de l’Eurocambra a partir del pròxim diumenge, el Partit Popular Europeu i les dues extremes dretes -els Conservadors i Reformistes de la primera ministra italiana Georgia Meloni i l’Identitat i Democràcia de Le Pen i Salvini– superarien els 320 escons, a uns 56 de la majoria absoluta que permetria trencar la geometria tradicional a Estrasburg, formada per democristians, socialdemòcrates, liberals i verds. No és d’estranyar, doncs, que l’ascens de les opcions reaccionàries, així com els braços oberts de la dreta tradicional cap a les seves figures més prominents, hagin ocupat una posició central entre els partits presents al debat de Televisió Espanyola, el darrer abans de posar les urnes.
En unes eleccions europees especialment que són un camp verd per a postures ultres especialment en matèria migratòria, el xoc amb la dreta ha vingut per aquest cantó. Algunes de les opcions progressistes han estat especialment vehements amb les seves contraparts: sense anar més lluny, l’exministra d’igualtat i candidata de Podem al 9-J, Irene Montero, ha dirigit diversos atacs cap a la cara visible de Vox, Jorge Buixadé. “Li dic racista perquè és vostè un racista”, etzibava. Montero, en aquest sentit, ha rebutjat el pacte europeu de migració i asil, atès que “compra el relat” que els moviments migratoris són “un problema i una amenaça”. Ha estat alineada en aquest punt amb Estrella Galán, la número 1 de Sumar, que retreu a la CE haver aprovat un “retrocés en drets”. També especialment dura ha estat la candidata socialista i ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, que ha atacat PP, Vox i Cs per “vincular immigració i delinqüència”. En la seva línia, els partits de la dreta espanyola han cridat a enfortir les fronteres europees i dotar de més capacitat la policia per donar una resposta unilateral a l’arribada de migrants.
La qüestió migratòria ha evidenciat també les diferències entre Junts i Esquerra Republicana. La cap de cartell d’Ara Repúbliques, Diana Riba, ha volgut deixar explícita aquesta distància, tot acusant Junts de “voler seleccionar migrants” -en referència a unes declaracions de la número 2 de la candidatura juntaire, Neus Torbisco-. Aquest retret ha encès la taula entre els partits catalans, i ha impulsat el tercer de la candidatura, Aleix Sarri, a demanar a Riba disculpes pel seu comentari, tot reclamant una “millor gestió de les fronteres”. Des de Junts, a continuació, han acusat el Govern de Pere Aragonès de “defugir” la gestió dels fluxos migratoris, tot reivindicant la “capacitat d’integració” de la societat catalana.
Catalunya a Europa
Les enganxades entre els principals blocs que opten a escó a les eleccions europees també han estat protagonitzades sovint pel procés cap a l’autodeterminació de Catalunya. A diferència de la qüestió migratòria, Junts i ERC han volgut deixar clara la seva sintonia en la qüestió nacional, en defensa de la llei d’amnistia aprovada pel Congrés dels Diputats. Per contra, les concessions a l’independentisme han estat la principal arma de les tres dretes espanyoles: el candidat de Ciutadans, Jordi Cañas, ha titllat de “delinqüents” les persones exiliades, i ha retret el PSOE “haver-los amnistiat per investir un president”. Tant PP com Vox han pres el mateix camí, en clar atac contra el president a l’exili Carles Puigdemont. Als comentaris de Buixadé, ha sortit al pas el mateix Sarri: “a banda de franquista, mentider”. També ha generat certa confrontació l’oficialitat del català, el basc i el gallec a Europa, molt reivindicada per Riba i Sarri. “És indispensable que siguin idiomes oficials”, reitera la candidata d’ERC. Sense tanta vehemència, però en la mateixa direcció, s’ha expressat la candidata de CEUS -la candidatura que inclou, entre altres, el PNB-, Ohiane Agirregoitia, que ha reclamat “fer passes en l’oficialitat de llengües minoritzades”. La defensa de la llengua catalana ha provocat estirabots per part dels candidats de la dreta: Montserrat ha descartat les posicions dels independentistes considerant-los “hipòcrites”; mentre que Cañas ha llançat una ofensiva contra la immersió lingüística.
PP i PSOE, en clau interna
Tot i l’abast continental dels comicis, els dos principals partits de l’Estat s’han trobat més còmodes allà on han pogut discutir exclusivament de qüestions locals. La número 1 a la llista del partit d’Alberto Núñez Feijóo a l’Eurocambra, Dolors Montserrat, ha buscat el cos a cos amb la ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, sempre que ha pogut, amb les fórmules properes als designis de Vox que els han caracteritzat en les darreres conteses electorals. L’encreuament entre populars i socialistes ha estat marcat per la causa judicial contra la dona de Pedro Sánchez, Begoña Gómez; un afer que Montserrat considera un “atac a l’estat de dret i als jutges” per part del partit del govern. Ribera, per la seva banda, ha llançat a la cara de la popular l’estancament de la renovació del Consell General del Poder Judicial, entre retrets contra el PP per “haver-se passat cinc anys prenent el pèl als espanyols”. En resposta als atacs pel cas del màster, Ribera ha lamentat la campanya de la dreta tradicional espanyola amb “la denúncia falsa d’un grup ultradretà com Manos Limpias”.
L’Europa en guerra
Els conflictes a Ucraïna i Palestina també han servit als partits per encreuar fortes crítiques, especialment arran de l’addició de l’Estat espanyol a la denúncia sur-africana al Tribunal Internacional de Justícia contra Israel. Els dos espais de l’esquerra alternativa han cercat a l’uníson pressionar el PSOE. Els intercanvis entre Ribera i Montero -amb mocador palestí al coll- han deixat una tensa pregunta directa de l’exministra d’igualtat cap a la que fora companya seva de consell: la candidata de Podem ha qüestionat la posició d’exteriors respecte del genocidi perpetrat per Israel, tot demanant per què el ministre José Luís Albares no “ha pres partit” per cap de les dues parts al judici. Ribera, per la seva banda, ha volgut esquivar als atacs posant al centre de les prioritats de l’executiu “el genocidi”. “Aquest país ha tornat a dir alt i clar no a la guerra”, conclou.
