Ada Colau és a Barcelona i ja fa campanya i ja col·loca missatges electorals. En el seu primer acte, després de donar suport a Pedro Sánchez –dilluns anunciarà si plega o no de la Moncloa per les pressions judicials de la dreta–, ha criticat amb duresa el PSC per ser “còmplice” d’altres casos de lawfare que afectaven l’esquerra. Segons les previsions inicials dels Comuns, la presència de Colau a la campanya de Jéssica Albiach no s’havia de produir tan aviat. L’exalcaldessa formava part, juntament amb Jaume Asens, de l’expedició de la flotilla, una missió humanitària que havia de portar aliments i medicaments a Gaza a través del Mediterrani turc. La missió encara no havia salpat i un seguit d’endarreriments l’han convertit en un cúmul d’incerteses. La mateixa Colau ha denunciat, ja a Barcelona, les “pressions” i la “impunitat” d’Israel per impedir la salpada d’un vaixell amb ajuda humanitària. Albiach, divendres passat, anunciava el retorn, però insistia que Colau i Asens tornaran a Istanbul si torna a haver-hi una data “definitiva”. Mentrestant, però, tocarà posar-se el xip de campanya.
Colau no ha participat del bany de masses que aquest diumenge s’ha donat la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, a l’Hospitalet del Llobregat, amb la candidata Albiach i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, com a principals escuders. Diuen a les files dels Comuns que els mateixos Colau i Asens han decidit reaparèixer en actes més petits i que s’incorporaran “progressivament” a la campanya. La seva estrena va ser dissabte en un acte al barri del Poble-sec de Barcelona. Sigui com sigui, ara que ja és aquí, quin efecte pot tenir algú amb tanta projecció pública i mediàtica en l’electorat dels Comuns? Les darreres enquestes pronostiquen que Jéssica Albiach hauria de batallar per retenir els vuit diputats que té ara al Parlament, tot i que alguns sondeigs no descarten un creixement lleuger.
L’atenció mediàtica de Colau
La campanya dels Comuns compta amb un escull no menor. Jéssica Albiach és de les líders millor valorades, també és de les més desconegudes. Ella mateixa ha reconegut –ho fa inconscientment (o no) en tots els mítings– que la sensació general és que el focus d’aquestes eleccions està posat en Carles Puigdemont, Salvador Illa i Pere Aragonès. “El 12-M no va de les aventures i desventures de tres homes que es pensen que estan als anys 90”, insisteix en cada acte, alçant la mà i demanant protagonisme. Toni Aira, professor de comunicació política de la UPF, creu que els Comuns faran “de la necessitat virtut” i aprofitaran la tornada de Colau a Barcelona per guanyar espai. “Hi ha més gent Colauista que Albiachista”, recorda el professor, que defineix l’exalcaldessa com “un mitjà de comunicació amb potes”. L’expert afegeix que Colau “no deixa ningú indiferent” i que marca “perfil ideològic”. “Fixa la diferència entre una certa composició del que han estat, eren i no sé si encara són, els Comuns i el que és el PSC”. Aira preveu una Colau a l’atac perquè, sense ocupar l’alcaldia, ja no ha d’anar “amb el fre de ma posat”. “Essent alcaldessa ja el retirava quan ho necessitava”, puntualitza l’analista per definir encara més el personatge polític. Toni Aira creu que cedir-li el protagonisme de la campanya “no seria l’ideal”, però que els Comuns fan “sumes i restes” i “potser no tenen més remei si hi volen tenir presència”.
Colau ha aterrat en campanya amb dos missatges molt clars: denunciar el “genocidi” del poble palestí i criticar el PSC més alineat amb les elits. Toni Aira recorda que els Comuns aspiren “a existir” aquest 12-M, fet que explicaria l’energia amb què ha tornat Colau del seu viatge a Turquia. “Els Comuns van guanyar amb ella l’Ajuntament, i amb Domènec unes eleccions generals a Catalunya. Ara, l’expectativa és la d’un tripartit, però com a força molt minoritzada. En campanya, el que fa Colau és voler singularitzar aquesta diferència; que els Comuns, a diferència del PSC, tenen una sèrie de banderes. Per tant, s’enfoca en això”, detalla Aira per explicar el dard de Colau als socialistes.
S’incorpora a aquesta anàlisi el també professor de ciències polítiques de l’UPF Toni Rodon, que afegeix una altra possible causa que explica el calbot de Colau al PSC: “També hi ha una estratègia més personal de Colau, que, recordem, les seves relacions amb el PSC no passen pel millor moment, sobretot amb la direcció socialista a Barcelona”. Durant l’acte al Poble-sec, l’exalcaldessa va recordar les querelles que va rebre el seu govern municipal del “poder immobiliari i la màfia de l’aigua privatitzada”, i va acusar el PSC de mirar aleshores cap a una altra banda.
Frenar les fuites dels Comuns
Tots dos experts apunten que Colau pot ser útil per evitar la fuita de vots al PSC. El darrer Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) pronostica que els Comuns només retindran la meitat del vot aconseguit el 2021. Un 16% faria les maletes cap a la proposta de Salvador Illa (PSC) i un 7% mudaria el seu vot cap a Pere Aragonès (ERC), segons els resultats del sondeig públic. És només un pronòstic, però suficient per detectar quines són les fuites dels Comuns. I encara cal veure quina decisió pren Pedro Sánchez i com impacta en la campanya.
Amb aquest escenari, Colau irromp sense tenir les mans lligades per l’alcaldia i podrà atacar sense empassar-se gripaus, com sí que ho fa Yolanda Díaz, o sense caure en les contradiccions del grup parlamentari. Toni Aira s’explica: “A ningú se li escapa que la negativa al Hard Rock no era el principal càlcul polític dels Comuns. Veien que no anaven en bona direcció, perquè l’any passat sí que van votar sense problema uns pressupostos amb un Hard Rock que tenia els mateixos termes. La trajectòria dels Comuns i Sumar és molt nítida, com un partit molt minvant”, detalla per explicar el moviment d’Albiach al Parlament. Tanmateix, amb un Salvador Illa disparat a les enquestes i amb l’única esperança d’entrar en un tripartit, el professor de polítiques relata que Colau “personifica” un tipus de relació concreta amb els socialistes. “Quan pactava amb els socialistes ho feia de manera que al PSC no li era còmode. I a més, ho va fer liderant. Colau representa això per al seu electorat”, apunta Aira.
El risc d’eclipsar Albiach
Hi ha un altre element clau en aquesta campanya i on la figura d’Ada Colau desperta més dubtes. Per als Comuns serà clau aconseguir representació a Tarragona i Girona. En aquest sentit, Colau és un element polític perfectament conegut a Barcelona, però tot un “misteri” fora de l’àrea metropolitana, diuen els experts. Sigui com sigui, Aira recorda que la figura de Colau “dona presència de marca” i respon al “primer manament dels partits en campanya: existir”. “Segurament Colau et traurà més titulars que Albiach sigui on sigui”, explica Toni Aira.
En cas de consumar-se aquesta hipòtesi, Albiach disminuiria la seva presència als mitjans. Toni Rodon remarca que “fer conèixer Albiach en dues setmanes és complicat” i creu que els Comuns estan basant la campanya “més en la marca de partit”. Un exemple podria ser l’acte de dissabte a Sant Feliu del Llobregat, quan Albiach va demanar el vot a tots aquells electors que el 23-J (eleccions espanyoles) van optar per la papereta de Sumar. L’expert insisteix en la seva idea: “No seria bona idea centrar-ho tot en Albiach, malgrat no ser una líder mal valorada”.
El seu company Toni Aira compara el cas dels Comuns amb el d’ERC, que conscient del coneixement limitat que hi ha de Pere Aragonès aprofita el “lideratge carismàtic” d’Oriol Junqueres. En tot cas, ERC s’enfronta al perill de mostrar un president de la Generalitat en exercici “que no se’n surt ell sol”. Un problema que no tenen uns Comuns que, en canvi, sí que volen projectar la seva candidata de cara a un futur. Sigui com sigui, les campanyes electorals no deixen de ser un conjunt d’eslògans, precedits d’operacions matemàtiques que busquen escalar una marca concreta en un rànquing. I si posant Colau a l’equació sumes més que restes, no hi ha res més a dir. El 12-M surten les notes.
