Aquesta nit s’ha celebrat el tradicional debat de TV3 i Catalunya Ràdio. Una cita política de primer nivell en unes eleccions especialment transcendents com són les del pròxim 12 de maig. Un debat conduït per la periodista Ariadna Oltra i pensat per fer lluir la condició de públics dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Dues hores de debat que es pot resumir amb un adjectiu per a cada candidat. I més en un debat que ha tingut polèmica interna, perquè el presentador estrella del programa matinal de Catalunya Ràdio i director del Col·lapse, Ricard Ustrell, ha expressat en antena que no veuria el debat perquè havia de penjar un quadre.
El debat ha estat viu, amb algun anunci, però previsible en la majoria de propostes dels candidats. Tampoc ha aclarit de manera definitiva els possibles pactes postelectorals. Conscients del públic del canal, de l’alt nivell d’indecisos i del protagonisme de la llengua, la seguretat i l’habitatge o el Hard Rock els candidats els han exposat, però en els marges habituals que han anat exposant en la llarga precampanya i campanya.
Salvador Illa (PSC): Prudent
El candidat socialista no va fallar al seu habitual posat semiinstitucional, però va ser prudent per no perjudicar els averanys de les enquestes que el fan fort com la tele d’un geriàtric. Va replicar Comuns, Junts i ERC amb l’argumentari usual que han estat fent massa coses junts per ara queixar-se. Fins i tot, va recordar a la CUP que havia investit tres presidents, entre ells, Quim Torra. De tota manera, s’ha guanyat el títol d’hàbil perquè va poder colar l’anunci electoral tot assegurant a l’audiència que, si és president, nomenarà Núria Parlón de consellera d’Interior i el major Josep Lluís Trapero de director general de la policia. Va ser un titular més que una notícia, que en els temps que corren en els debats, és tot un tresor.
Pere Aragonès (ERC): Concentrat
El candidat republicà va arribar amb un equip força nombrós als estudis de TV3. S’havia preparat el debat amb dades i amb el punt a favor d’haver ostentat la presidència. Va saber posar els números i tenir alguna sortida divertida en les rèpliques a Alejandro Fernández. Va fallar en el setge a Illa, que fa tres anys que l’imita de president a l’ombra. Les cleques a Junts per haver arribat al camí de la negociació van quedar una mica apagades. Tot i el panorama poc esperançador de les enquestes, Aragonès es va mostrar tranquil i sense entrar a l’atac ofensiu. Només quan va arraconar el candidat popular recordant-li la corrupció quan Fernández l’acusava de “processista”. Potser deu tenir altres sondeigs a la cartera.
Josep Rull (Junts): Familiar
El candidat de Junts va guanyar-se el primer titular en el primer torn de preguntes, en el joc que TV3 va fer amb els candidats per tal que formulessin una pregunta als seus contrincants. Fins a quatre li van formular una pregunta a Rull, que ahir es va posar corbata. La pregunta de la candidata cupaire, Laia Estrada, va marcar el posicionament definitiu dels juntaires amb el polèmic Hard Rock. Rull va qualificar el projecte de “turisme familiar”. Si més no, un adjectiu curiós per definir un projecte que incorpora casinos i sales de joc. Rull va interpretar el paper del convergent amb estelada amb rigor i desimboltura. Va redimir el seu estil de Mossèn Tronxo per acostar-se més al de Don Camilo.
Ignacio Garriga (Vox): Previsible
Si sempre fas el mateix, dius el mateix i opines el mateix, al final tothom et pren les mides. El discurs de l’extrema dreta espanyola contra la immigració, la seguretat o la “màquina d’odi de TV3” està més vist que el TBO i després de l’atzucac dels primers anys, els contrincants han après a contraatacar. De res li va servir ensenyar una mena d’esprai antiviolacions o carregar contra els immigrants. Els rivals han perdut la por i van entrar en el cos a cos ficant a Garriga no només en alguna mala estona sinó en un punt ridícul. Però el moment més tendre de la nit va ser quan el candidat de Ciutadans va acusar-lo de ser poc espanyol. Un moment memorable. Per altra banda, Garriga tampoc no comptava que Ariadna Oltra és un brau que no s’arronsa.
Jéssica Albiach (Comuns): Connectada
La candidata dels Comuns va sortir amb ganes. Ha trobat un lema còmode per identificar-se acusant els partits més majoritaris de ser la “coalició de l’asfalt”. Va atacar sense embuts Garriga i, fins i tot, va utilitzar les mateixes tècniques d’oratòria que utilitza l’extrema dreta amb bons resultats. De fet, el va fer callar i el va acusar desacomplexadament de mentir. Albiach sabia que en el debat podia arrossegar algun dels indecisos de les enquestes i retenir algun socialdemòcrata a qui no li agraden els projectes com la B-40 sencera o el Hard Rock. És a dir, va fer una pesca selectiva de votants. Va saber connectar amb el públic d’un partit que, no oblidem, té un coixí de 150.000 afiliats a Comissions Obreres.
Laia Estrada (CUP): Entregada
La candidata de la CUP s’hi va esmerçar. Estrada va esmolar les eines tot i que la rapidesa de la seva oratòria li fa més mal que bé. Potser no caldria dir tantes coses i dir-les més clares. Va ser natural en algun punt del debat com quan va fer de Carles Rexach exclamant amb sentiment un “ojalá!” quan el candidat del PP acusava Junts i a ERC d’haver comprat l’agenda cupaire. Estrada va obtenir el premi de la primeríssima part del debat quan va inquirir directament a Rull sobre el Hard Rock, i el juntaire va dignificar el projecte elevant-lo a l’estranya categoria de “turisme familiar”. Estrada va treure el seu punt de professora de secundària quan va demanar a Oltra que fes fora a Garriga quan el cap de files de Vox s’estava posant més desagradable que empassar-se una ampolla de litre de Bitter Kas. La paraula que més va utilitzar “naltros”, molt indicatiu de la seva formació.
Carlos Carrizosa (Ciutadans): Irrellevant
El líder de Ciutadans ja està de sortida. De fet, només calia veure com es va guarnir pel debat, amb una samarreta del cor amb tres banderes. i una americana. Només li faltava un llapis a l’orella i semblava un modern i simpàtic fruiter de mercat. D’aquests que diu flors a les clientes i arregla el preu del meló tocat. Carrizosa ha decidit que sabent que ha de desaparèixer la seva formació, almenys es diverteix. Una opció lloable fins al punt de convertir-se en una autoparòdia. Mai se li reconeixerà prou l’esforç que va fer per criticar la poca espanyolitat de Vox i, sobretot, per acusar-los de no ser monàrquics. Carrizosa serà com serà, però no és ximple, i sabia que aquest missatge és molt més profund. Potser els identificava amb els falangistes republicans? Una contraposició per reconvertir Ciutadans en l’espanyolisme de Zara que ha resultat un fiasco. Sia com sia, es trobarà a faltar aquell: “Senyor Carrizosa, per què em demana la paraula?”.
Alejandro Fernández, candidat del PP al debat de 3Cat 07-05-2024 / Mireia Comas
Alejandro Fernández (PP): Engrescat
El candidat del PP va ser l’últim a arribar al debat. Venia pujat de voltes després de la visita dels líders estatals dels populars que s’han animat en veure els resultats de les enquestes. De tota manera, Fernández va anar més amb cura que en el debat de La Sexta a l’hora de fer gala de les seves habilitats gracioses i discursives. Al debat espanyol va prendre mal, perquè al davant hi tenia Rull -no discuteixis mai amb un home que s’ha tirat quatre anys a la presó amb l’ajuda del teu partit- i un Illa que, amb la clenxa impertorbable, li va fer sortir els colors de les barbaritats que els populars van fer durant el Procés. Precisament, Fernández va recuperar el cop quan va acusar els independentistes de processistes. Ara bé, va caure en la folklorització quan va dir, més o menys, que havíem de fer el català en una llengua “simpàtica” per tal que la gent enraonés. Mira, es veu que als alemanys, per parlar alemany, no els demanen explicar acudits.
Ariadna Oltra: Excel·lent
No hi pot haver discussió. La moderadora del debat, Ariadna Oltra, i el teloner de luxe que és Carles Costa, van fer un paper esplèndid. Moderar un debat és molt desagraït, i Oltra bé que ho sap, però un cop més se li ha d’agrair com el va dirigir. Per això, concentrada i gens agarrotada, va dirigir amb traça, ofici, simpatia i rigor un debat que fàcilment podia haver sortit de mare. Va saber tallar amb un estil d’Angela Merkel les astracanades de Garriga i va encintar els altres candidats recordant que, al plató, qui manava era ella.
La tele: Exemplar
Sense cap mena de dubte, TV3 i Catalunya Ràdio van ser un exemple del que han de ser uns mitjans públics. Un debat tradicional, però amb innovacions, un decorat rigorós i amb un equilibrat punt d’infoentertaiment que ajuden a entendre per què TV3 és una televisió de país. Un extraordinari repàs històric als debats, de la mà d’un dels millors picapedrers de la informació política com Antoni d’Armengol, emès pocs minuts abans que Oltra donés el tret de sortida, regalava la dimensió històrica i social del que ha de ser un servei públic informatiu. L’esforç, cura, enginy i rigorositat dels serveis informatius i tècnics de la casa va oferir un magnífic espectacle televisiu que semblava un quadre d’aquells que es pengen a les grans institucions per dir com s’han de fer i dir les coses.
