Les eleccions al Parlament del pròxim 12 de maig seran pràcticament una repetició de les del 14-F del 2021. La majoria dels partits, excepte la CUP, repeteixen candidats i Pere Aragonès (ERC), Salvador Illa (PSC) i Carles Puigdemont (Junts) es preparen per protagonitzar un segon assalt electoral amb molts comptes pendents. Els Comuns també tornaran a presentar Jéssica Albiach amb l’objectiu de ser decisius si l’independentisme perd la majoria, mentre que l’unionisme torna a confiar en el trident format per Carlos Carrizosa (Cs), Alejandro Fernández (PP) i Ignacio Garriga (Vox). L’única excepció és la CUP, que porta Laia Estrada com a cap de llista en substitució de Dolors Sabater.
El primer secretari del PSC i cap de l’oposició, Salvador Illa, parteix com a gran favorit. La majoria d’enquestes li donen una victòria folgada —el CEO pronostica entre 35 i 42 diputats per als socialistes— i té el gran repte d’articular una majoria de govern per treure’s l’espina del 2021. Fa tres anys, Illa va guanyar les eleccions per davant d’ERC i Junts, que finalment van formar un govern de coalició amb el suport de la CUP, tot i que va acabar com el rosari de l’aurora. A priori, tant ERC com Junts han dit que no investiran Illa com a president, però les negociacions postelectorals seran llargues i tindran derivades al Congrés i l’Ajuntament de Barcelona.
La cursa per quedar el primer i imposar el relat
ERC, PSC i Junts es miraran de reüll durant tota la campanya, que girarà al voltant de diversos eixos. Els partits independentistes intentaran arrossegar el PSC a parlar de referèndum i finançament singular, mentre que els socialistes mantindran la seva aposta per passar pàgina i posar èmfasi en els problemes del dia a dia, com la sequera, l’educació i la sanitat. Tot, amb un únic objectiu: quedar per sobre de la resta. El PSC necessita una victòria sense pal·liatius que, a poder ser, permeti acabar amb la majoria absoluta independentista al Parlament, ja que això obriria un nou escenari de pactes.
Per la seva banda, ERC i Junts mantenen el seu pols etern per l’hegemonia dins de l’independentisme. El 2021 els republicans van quedar per davant i això va impulsar Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat. Els republicans voldrien disputar-li la primera posició al PSC, però ara mateix res fa pensar que això sigui possible i, per tant, hauran de fer veure que lluiten per guanyar les eleccions mentre realment el que volen és quedar per davant de Junts. A l’altra banda del ring independentista, els juntaires atien la por a un bipartit PSC-ERC i esperen rendibilitzar l’efecte Carles Puigdemont, que gràcies a l’amnistia està més a prop que mai de poder tornar a Catalunya, tot i que no està gens clar que arribi a temps per a una hipotètica investidura perquè la justícia espanyola maniobra per endarrerir al màxim l’aplicació de la llei.
Tots els pactes estan oberts
Pau Torres, investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, afirma en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que “no seria estrany d’imaginar un govern en solitari del PSC amb el suport puntual d’ERC i els comuns, semblant a com hem tingut ara amb ERC”. I afegeix: “Podria ser també una espècie de tripartit on ERC en formés part juntament amb els comuns i presidit per Salvador Illa”. El professor associat de Ciència Política de la UB, Jesús Palomar, apunta una altra possibilitat: “No seria tan inviable, si els números donen, un govern del PSC i Junts”.
Derivades al Congrés i a l’Ajuntament de Barcelona
Les eleccions catalanes arriben en un moment crític per a tots els partits i els pactes postelectorals estaran condicionats per una negociació a tres bandes amb derivades al Congrés, al Parlament i a l’Ajuntament de Barcelona. El PSOE i Sumar tenen una majoria molt justa a Madrid i depenen d’ERC i Junts per estabilitzar la legislatura. Un escenari en el qual PSC hagués de triar soci de govern entre els dos partits independentistes tindria efectes col·laterals al Congrés, ja que l’exclòs podria boicotejar la resta de la legislatura.
A l’Ajuntament de Barcelona també hi ha pendent un pacte per ampliar el govern municipal. Jaume Collboni (PSC) govern amb només 10 regidors i necessita sumar socis. ERC surt com a més ben parada, però no es pot descartar l’entrada dels Comuns, que si són decisius per formar govern a la Generalitat exigiran sense cap mena de dubtes un lloc a l’altra banda de la plaça Sant Jaume.
