Una qüestió prejudicial obre una porta que permetrà que l’exili pugui córrer per Europa sense cap problema. És una resolució sobre una qüestió prejudicial que ratifica el principi de non bis in idem (no es pot jutjar ningú dues vegades pels mateixos fets). La resposta ha sigut difosa aquest dimecres, 12 de maig. De moment, ja és perfectament aplicable al conseller Lluís Puig. Segons el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), les directives i el tractat de Schengen indiquen que no es pot tornar a detenir un ciutadà europeu que ja té sentència ferma en un altre estat membre de la Unió Europea pels mateixos fets, com seria el cas de Puig amb Bèlgica. És a dir, consideren que les ordres de detenció no serien aplicables perquè són “cosa jutjada”. De fet, aquesta resolució –que res té a veure amb el cas català– era esperada per la defensa estratègica internacional de l’exili que dirigeix Gonzalo Boye, perquè permet interpretar que en el cas de Puig ja pot circular lliurement per Europa.
La resolució de la Gran Sala s’ocupa d’una petició de qüestió prejudicial d’un Tribunal Contenciós Administratiu alemany. Aquest tribunal, a través de l’afer C-505/19, demanava al Tribunal de Justícia de la Unió Europea interpretar l’article 54 del Conveni de Schengen, que regula el lliure moviment de persones i capitals per l’espai europeu. Una interpretació necessària en un cas del 2012, quan els Estats Units van demanar la detenció d’un ciutadà seu a Alemanya a través de la Interpol, que tenia càrrecs de corrupció en contra. Ara bé, la justícia alemanya ja havia processat el mateix ciutadà pels mateixos fets. El cas s’havia tancat i la responsabilitat penal quedat extingida el cas amb el pagament d’una multa.
En rebre l’odre vermella de detenció, la policia alemanya va dubtar si podia ser detingut de nou pel mateix cas, per ordre d’un tercer estat. De fet, l’ordre de detenció era una “notificació vermella”, és a dir, que no li permetia desplaçar-se a estats membres de la Unió, amb l’excepció d’Alemanya, sense que corrés el perill de ser detingut. Per això es van dirigir al TJUE per aclarir si l’article 54 s’havia d’interpretar en el sentit que quedava prohibit cursar ordres de detenció per una causa en què un dels estats membres ja hagués determinat que havia quedat extingida la responsabilitat. En definitiva, el TJUE considera que l’article 54 “s’oposa al fet que un estat persegueixi una persona pels mateixos fets pels quals ja ha estat jutjada amb sentència ferma per un altre estat”.
El cas és perfectament aplicable a Lluís Puig, sobre el qual la justícia belga ja va dictaminar –de manera ferma a través del tribunal d’apel·lacions de Brussel·les– que l’ordre de detenció no es podia concedir. Una sentència a la qual ni la fiscalia belga va presentar recurs. Amb aquesta resolució ferma de Puig i la resposta a la qüestió prejudicial del TJUE en el cas d’aquest ciutadà nord-americà, es pot interpretar que l’exconseller de Cultura ja pot circular per Europa sense que li sigui aplicable una ordre de detenció com les que ha emès, per a tota la Unió Europa, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena arran de la causa del Procés. De retruc, aquesta interpretació podrà ser perfectament extensiva al cas de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí que, ja que serà, precisament, la justícia belga la que decidirà sobre les seves ordres de detenció. Tot apunta que mantindrà el mateix criteri de denegar les euroordres i, en conseqüència, amb aquesta resolució del TJUE coneguda avui, podrien circular lliurement per Europa. Fins i tot, instal·lar-se a la Catalunya Nord.
4 
