El ple del Tribunal Constitucional, ha declarat per unanimitat, la inconstitucionalitat de la Llei del Referèndum, suspensa el passat 7 de setembre. El Tribunal entén que la llei topa amb les competències de l’Estat, qui ostenta el poder per celebrar consultes de caràcter referendari.
Però, a més d’aquesta qüestió competencial, els magistrats asseguren que la norma vulnera, entre altres principis constitucionals, “la supremacia de la Constitució, la sobirania nacional i la indissoluble unitat de la Nació espanyola”.
“Ni el poble de Catalunya és titular d’un poder sobirà, exclusiu de la Nació espanyola constituïda en Estat ni pot ser identificat com un subjecte jurídic que entri en competència amb el titular de la sobirania nacional’, alerten els magistrats per recordar que la “Constitució és la norma suprema” .
A més el TC carrega contra la tramitació parlamentària de la llei al Parlament. Concretament, acusa a la cambra de cometre “greus fallides del procediment legislatiu”, afectant d’aquesta manera a la formació de la voluntat de la Cambra, als drets de les minories i als drets fonamentals de tots els ciutadans a participar en els assumptes públics mitjançant representants.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Ollero, assevera que “un poder que nega expressament el dret es nega a si mateix com a autoritat mereixedora d’acatament”. Tota una declaració d’intencions polítiques.
De fet, el relat del TC enfatitza que la Llei del Referèndum aprovada pel Parlament va servir per “alliberar el poder públic de tota subjecció al dret, amb un mal irreparable per a la llibertat dels ciutadans” als que assegura que “deixa a mercè d’un poder que reconeix no tenir cap límit”.
La resolució, de 46 planes, comença remarcant la inexistència dins l’ordenament jurídic espanyol del dret a l’autodeterminació. Els magistrats sentencien que autodeterminar-se entès com un “dret a promoure i consumar la secessió unilateral de l’Estat en el qual es constitueix Espanya no està reconegut en la Constitució”.
Fins i tot, la sentència conclou que el dret a l’autodeterminació no forma part del ordenament jurídic espanyol per via de tractats internacionals. En aquest sentit, recalca que el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte de Drets Econòmics i Socials subscrits per l’Estat reconeixen un dret a l’autodeterminació limitat “als casos de subjecció de pobles a una subjugació, dominació i explotació estrangeres “. “Fora d’aquests supòsits, tot intent encaminat a trencar totalment o parcialment la unitat nacional i la integritat territorial d’un país és incompatible amb els propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides”, asseguren.
