Entre bombers no es trepitgen la manguera. La Sala III, del Contenciós-Administratiu, del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat per l’exvicepresident i pres polític Oriol Junqueras contra l’acord de la Junta Electoral Central, de 3 de gener de 2020, que va declarar la pèrdua de la seva condició de diputat de Parlament Europeu. Els magistrats del Contenciós adverteixen en la resolució que la seva decisió s’ha de basar en la sentència de Manuel Marchena, tot i que la defensa de Junqueras aprofitava el recurs per combatre-la. La decisió de la JEC, i ara avalada pel Suprem, es va iniciar per la denúncia presentada per PP i Vox davant l’organisme al·legant que Junqueras tenia la inelegibilitat sobrevinguda, -atès l’article 6.2 de la LOREG- per haver estat condemnat a 13 anys de presó per sedició.
La sentència, de la que n’ha estat ponent el magistrat Pablo Lucas, adverteix que el recurs de Junqueras descansa fonamentalment en combatre la sentència de la Sala Penal que el va condemnar a presó i inhabilitació i que la sala Contenciós, “no només no pot revisar sinó que ha d’estar al que hagi resolt en ferm”. La resolució destaca que la Junta, a instància de el Partit Popular i de Vox, només “va aplicar les conseqüències que la sentència ferma de 14 d’octubre de 2019”. Una decisió que comportava per a Junqueras la pèrdua de la condició de diputat electe, per la “inelegibilitat sobrevinguda a causa de la pena privativa de llibertat que complia”. Tot i que el TJUE va advertir que calia respectar-li la immunitat en resposta a la qüestió prejudicial que va preguntar el mateix Marchena.
Segons els magistrats “no calia que esperés a la decisió que prengués la Sala Segona de Tribunal Suprem a la vista de la sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 19 de desembre de 2019“. De fet, aquesta resolució europea indicava que s’hauria d’haver demanat l’aixecament de la immunitat al Parlament Europeu. Al capdavall, arran d’aquesta resolució Carles Puigdemont i Toni Comín van accedir a l’escó europarlamentari.
Curiosament, la sentència del Contenciós assegura que el TJUE “no diu res sobre el procés principal tot i que tenia coneixement que s’havia dictat la sentència de 14 d’octubre de 2019 tal com reflecteix en la seva exposició d’antecedents”. A més, la resolució indica que “el TJUE va acceptar que es mantingués a la presó al senyor Junqueras encara que s’hauria d’haver sol·licitat l’aixecament de la immunitat que li corresponia des de la seva elecció, consignada en el paràgraf segon de l’article 9 del Protocol número 7 de privilegis i immunitats de la Unió Europea“.
Així mateix, opina que “el TJUE es va limitar a encomanar a la Sala Segona que tragués les conclusions procedents”. “Precisament, per això, aquesta va resoldre el 9 de gener de 2020 que, no estant ja a la presó provisional sinó complint la condemna que li havia imposat, no procedia sol·licitar autorització al Parlament Europeu perquè Junqueras havia perdut la seva condició de diputat”, afegeix la sentència.
Els magistrats del contenciós també assenyalen que el recurs de Junqueras volia aprofitar la sentència del TJUE per assolir una “causa de nul·litat de la dictada per la Sala Segona que, segons es desprèn del plantejament de la demanda, hauria haver operat via les posteriors resolucions d’aquesta”. Així critica que el recurs “no diu res sobre la raó per la qual la Junta Electoral Central va apreciar la inelegibilitat sobrevinguda”. “És a dir” -aclareix- “no arriba a discutir que la condemna ferma a una pena privativa de llibertat comporta la pèrdua del sufragi passiu, és a dir, que determina la inelegibilitat, en aquest cas sobrevinguda, del condemnat”.
17 
