La política catalana prem el botó de l’estat habitual dels terminis autoimposats. És a dir, el de la pressió, i fins i tot, l’autopressió. A menys de dues setmanes perquè es compleixi el termini de “finals de juliol” anunciat per l’encara secretària general d‘ERC, Marta Rovira,-quan encara era l’exili, en el consell nacional celebrat el 15 de juny- per arribar a un preacord d’investidura, l’agulla de la pressió comença a enfilar números fregant el color vermell. De fet, el PSC-PSOE ha començat a moure fitxes que feia temps dormien el son dels justos, com és el finançament de Rodalies o l’acord per la gestió de l’Ingrés Mínim Vital (IMV). De fet, des del PSC, a diferència de fa dues setmanes, apunten ara que les negociacions “progressen adequadament”. Tot plegat, amb la data prevista de l’1 d’agost per celebrar la consulta a la militància i decidir la postura definitiva.
Tot en el marc de la discreta negociació entre republicans i socialistes per tal de poder investir Salvador Illa. Però, els socialistes han decidit treure el Sant Cristo Gros, i per això, han decidit celebrar una trobada institucional entre el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, i el president espanyol i líder absolut del PSOE, Pedro Sánchez al Palau de la Generalitat. Un conclave que, curiosament, és el primer d’enguany. De fet, Sánchez i Aragonès no celebraven una reunió formal des de desembre de 2023.
Malgrat que tant el govern espanyol, com el PSC, com l’aparell negociador dels republicans neguen que es pugui interpretar la trobada com un accelerador d’un virtual acord, la realitat del relat i el context s’imposa. De tota manera, la cimera arriba en un clima absolutament enverinat a ERC, amb trobades junqueristes i roviristes, baixes sonades de militants com la d’Ernest Maragall i l’escàndol dels cartells per l’alzheimer.
Junqueras torna a ensenyar les dents
Després de la carta que dilluns signaven membres de l’equip negociador reclamant la sobirania fiscal als socialistes per poder bastir un govern d’Illa, els d’Oriol Junqueras celebraven un conclave virtual aquest mateix dilluns amb 120 persones per acabar d’afinar les posicions davant la presentació d’un hipotètic acord. Junqueras també es va deixar veure a l’Acampada Jove de Jovent Republicà, organització que, de moment, s’ha posat en posició d’espera per veure com evolucionen els vents dins la formació. Ara com ara, l’entorn de Junqueras assenyala, a través d’un comunicat al que ha tingut accés El Món, que compta amb uns dos mil suports de la militància després de tres setmanes voltant el país en petites reunions. I destaquen que el 37,5% d’aquests suports són de dones, una xifra superior al percentatge de militància femenina amb què compta ara el partit. Ara aquest moviment s’ha autobatejat com “Militància Decidim” i ja ha recorregut 35 comarques, de les 41 que té el país.
En aquest sentit, Junqueras, que no el junquerisme, es manté al marge de la negociació amb els socialistes aprofitant que el rovirisme encara no ha trobat un lideratge clar amb què s’identifiquin les idees i la proposta. Tot fa pensar que ben aviat, a més del manifest, podria celebrar-se una presentació pública d’una candidatura de “renovació” amb noms com Marta Vilaret, cap d’ERC per negociar la llei d’amnistia o Georgina Oliva, actual responsable de la Direcció General d’Atenció a la Infància i exdiputada al Congrés, amb alguns noms rellevants del rovirisme que van signar el manifest així com prohoms com Dionís Guiteras, Marta Vilalta, Josep Maria Jové o Laura Vilagrà. El junquerisme, però, ha aprofitat l’escletxa que li ha deixat l’aparell per situar la seva candidatura com la que “vol ressituar ERC on li pertoca ser i allà on el país necessita que sigui”.”
Seguint aquest fil, els junqueristes avisen que continuaran la campanya pel Camp de Tarragona, al País Valencià, a les Illes, al Pirineu i la Catalunya Central per arribar a la tardor amb els deures fets. “Fem una campanya pensada i adreçada a qui és l’ànima i el motor d’ERC, la militància”, indica el mateix comunicat. Així mateix, avisen que continuaran treballant “lluny dels focus més mediàtics i amb l’objectiu de dotar les seves converses amb els afiliats de la necessària intimitat que tota organització necessita, per abordar reptes interns i de repensament del projecte futur que l’organització ha d’oferir al conjunt dels catalans i catalanes per assolir la plena sobirania política i la millora de la seva qualitat de vida”.
Una crisi interna en plena negociació de la investidura
La fortalesa de la qual es vanta el junquerisme debilita, en certa manera, la posició del rovirisme de cara la negociació d’investidura. Una situació que percep la direcció del partit. La baixa d’Ernest Maragall per la gestió de l’escàndol dels cartells ha estat un torpede que Calàbria no s’esperava. A més, aquest dimarts corria la brama que possiblement Sergi Sabrià podria fer el mateix pas, per evitar definitivament l’expedient intern. En tot cas, la maniobra del PSOE augmenta la pressió per tal que ERC cedeixi en un virtual acord que tingui cara i ulls per presentar a la militància.
Ara bé, junquerisme i rovirisme admeten que “ara com ara és difícil” que la militància avali un acord per “bo que sigui”. D’aquí que vagin amb peus de plom de cara a anunciar preacords. Fonts d’ERC admeten que la Moncloa posa el crit al cel cada vegada que senten l’expressió “finançament singular” i deixen en una posició molt difícil la possibilitat de pactar. D’aquí que a poc a poc es van presentant acords sobre reclamacions històriques que es resolen a dies que fineixi el termini per arribar a un pacte entre republicans i socialistes. “No s’aconseguirà convèncer a la militància si només s’utilitza la racionalitat, ara a ERC hi ha emoció”, apunten fonts de l’equip negociador.
Aquest dimecres, la trobada pot servir per afinar la situació i clarificar el tauler de la política catalana. Però, ERC també és conscient de l’element distorsionador del pacte i és la negativa a aplicar l’amnistia tant a Junqueras com Romeva així com Jordi Turull, Toni Comín, Lluís Puig i Carles Puigdemont. En el cas de Puigdemont, la possibilitat que sigui detingut quan intenti arribar al debat d’investidura, si és que n’hi ha, encara posaria més difícil una votació favorable a Illa per tal que sigui investit.
