El maragallisme torna, però que no ho malinterpreti ningú. De moment, només en una idea que va posar en marxa Pasqual Maragall quan va ser cap de l’oposició en el darrer Govern de Jordi Pujol amb Artur Mas de conseller en cap. Aleshores, Maragall va “nomenar” un gabinet a l’ombra per fiscalitzar, proposar i teixir relacions amb entitats i organitzacions per fer una funció paral·lela a l’executiva i sotmetre a un rigorós control el gabinet de Pujol. Al cap de l’oposició actual, el socialista Salvador Illa li ha agradat la idea i ha ordenat al seu grup parlamentari posar fil a l’agulla. Una manera, segons fonts dels socialistes, de marcar perfil com a primer partit de l’oposició.
Illa porta de cap tenir una sèrie de noms, molt entrenats en política municipal i al grup parlamentari, per adscriure’ls a cada “conselleria a l’ombra” en forma de mirall per al virtual Govern que pugui articular Pere Aragonès. La coordinació serà a càrrec de la veritable pedra angular del PSC al Parlament, Alícia Romero, bregada en la política municipal i amb molta mili a la cambra –tres legislatures– com a portaveu d’Economia. Romero és l’actual portaveu del grup i domina de ple els ressorts parlamentaris, a més de mantenir bones relacions amb la resta de portaveus de grup.
De fet, Illa treu suc a l’estratègia de Miquel Iceta que després de l’etapa Pere Navarro i Maurici Lucena, va preparar un grup parlamentari de planter per ensinistrar-lo, format per joves promeses de la política municipal i amb una veterana com Eva Granados al comandament. Granados tenia el sobrenom al grup socialista de “teniente Granados” per la capacitat de mantenir unida la tropa en un grup que havia quedat el quart de la cambra després d’haver ostentat durant anys totes les quotes de poder a Catalunya i l’Estat.
Iceta i Granados van ser els encarregats de posar en llocs claus veterans com Assumpta Escarp; un dels alcaldíssims del partit, Cristòfol Gimeno –alcalde de Castellgalí– i baró territorial del PSC a la Catalunya Central, on és molt respectat; David Pérez, etern diputat disposat a les tasques més feixugues, com fer de bastió a la Mesa sense caure en el fang o defensar la continuïtat dels toros; Jordi Terrades, un dels puntals del grup parlamentari, maratonià i amb un sentit molt disciplinat de la política parlamentària; la tarragonina Rosa Maria Ibarra, amb experiència en política municipal; i Ramon Espadaler, que té tots els números per ser el conseller d’Interior a l’ombra després del seu pas per la conselleria i una legislatura de buit a la comissió d’Interior per no contaminar el paper d’exconseller.
Juntament amb els capitans del partit, Iceta va col·locar membres joves com Òscar Ordeig, un eficient diputat sovint enfrontat a Àngel Ros durant les vel·leitats catalanistes de l’actual ambaixador a Andorra; Rubén Moreno, que ha portat debats al Parlament de caràcter social que restaven al marge de l’agenda política; o Ferran Pedret, un dur federalista que era capaç de votar contra les pilotes de goma, abstenir-se pel FOAM i anar amb una bandera republicana a la plaça Catalunya per celebrar l’abdicació de Joan Carles de Borbó i alhora ser l’ariet jurídico-parlamentari de l’independentisme; el jove Pol Gibert que ha picat pedra en comissions complexes i poc vistoses com la de Treball; la manlleuenca Marta Moreta, amb tres legislatures a l’esquena; i Esther Niubó, dedicada en cos i ànima a Ensenyament. Illa ha rematat la jugada incorporant pesos pesants que han resistit la travessa del desert del PSC com la regidora gironina, Sílvia Paneque o noms com Eva Candela.
Així, com a actual cap de files del PSC, un cop controlada la Mesa amb dos pesos pesants com Granados –que coneix molt bé el Reglament– i Pedret, Illa té marge al grup parlamentari. Amb un gruix de diputats entrenats en la selva parlamentària que han suposat les tres darreres legislatures, es pot permetre la creació d’un govern a l’ombra. Aquesta mesura ha tingut més consens que la de forçar un debat d’investidura amb Illa de candidat.
En aquest sentit, tot i que algunes veus arrufen el nas o consideren que cal gestionar “millor els tempos”, n’hi ha que “demanen collar més Laura Borràs” per convocar un ple com a candidat per a Illa. En aquest sentit, des del PSC recorden que si Aragonès s’hi va poder presentar amb 42 vots garantits, Illa no tindria cap problema per acostar-se a aquesta xifra amb una possible entesa amb els Comuns. Per tant, Borràs, tot i la màniga ampla que li atorga el reglament, ho tindria difícil per negar l’opció a dos dies de debat d’investidura del candidat socialista. Dues jornades que ompliria el prime-time televisiu i que li serviria per contrastar el seu programa amb l’exposat per Aragonès. “Un terreny on Illa se sentiria més segur per la seva experiència com alcalde i ministre anant al detall de la gestió”, apunten des del PSC.
Veus contràries a l’intent d’investidura d’Illa
Ara bé, altres membres del politburó socialista consideren que ara per ara aquesta opció tindria “pocs beneficis”, tot i que Illa insistirà a Borràs, en la segona ronda de contactes, per presentar candidatura. L’opció de presentar-se, però, podria traduir-se en una pressió cap a ERC i Junts per tal de formalitzar a corre-cuita un acord de Govern. En tot cas, consideren que forçar un debat sense expectativa i sabent el resultat s’ha de mesurar sobretot en el temps que es presenti.
De moment, el PSC escalfa motors i es prepara per exercicir d’oposició i d’alternativa. La seva estratègia passarà per evitar embolicar-se en el “soroll de Ciutadans” i distanciar-se molt del PP i de Vox. “De fet, el paper minoritari en què han quedat els taronges i els populars ens han deixat un camp amplíssim com a oposició”, subratllen fonts dels socialistes. Tenint present que la quarta força és Vox, als quals, segons els socialistes ja “se’ls veu el llautó” amb la seva estratègia a la cambra. Una panorama que encara els dona “més protagonisme si els Comuns fan peuets amb els republicans en qüestions com els pressupostos o polítiques socials que també vagin avalades per jxCAT”. El PSC, doncs, es rearma.
131 
