Ningú vol ser hereu de CDC. Tot i el grapat de formacions que aspiren a ser-ne els successors ideològics, ningú en vol saber res de la seva herència material. Si la setmana passada era JxCAT que negava ser “successora empresarial” de la formació, aquest dilluns ho ha fet el PDeCAT, el partit amb què teòricament es va refundar Convergència. Tot per evitar que el jutge estimi les peticions de la Fundació del Palau de la Música per tal que embargui els seus béns per poder cobrar les indemnitzacions i sancions en tràmit d’execució de sentència. Fins i tot, explica als magistrats que ni tant sols el PDeCAT té el benefici polític dels vots de ser successor del CDC.
El PDeCAT ha presentat al·legacions davant la secció 10 de l’Audiència de Barcelona amb què vol aturar el procés d’embargament. Un recurs presentat arran que la Fundació Privada Orfeó Català Palau de la Música va demanar en procés d’execució l’embargament de CDC i la successió empresaria de la formació en el PDeCAT i JxCAT. Segons l’advocat del PDeCAT, la prova aportada per a la successió empresarial entre CDC i el seu client no se sustena i menys en un tràmit específic com és el 540 de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC). De fet, consideren que aquest article no és d’aplicació perquè “no és d’aplicació a les persones jurídiques sinó existeix sucessió patrimonial universal”.
A més, la defensa del partit de David Bonvehí entèn que no hi ha cap procediment civil específic per declarar la sucessió empresarial de les dues formacions. Així entenen que una acció declarativa d’aquestes característiques no es pot fer a través de l’execució de sentència del 540 de LEC. En aquest sentit, entenen que s’hauria d’haver fet abans a través del ministeri fiscal o bé la mateixa Fundació a través d’una acció específica.
Els advocats al·leguen en el seu escrit, al que ha tingut accés El Món, que per acreditar una successió d’aquesta mena cal un “àbnim defraudatori” i que estigui encaminat a traspassar un patrimoni d’una entitat a una altra per “frustrar les expectatives econòmiques dels acreedors”. La part final de l’escrit és concloent pels advocats a la vista dels resultats electorals. “Si el que es pretèn és treure de l’àmbit jurídic al polític, si el que es pretèn és declarar ‘successor jurídic’ a qui eventualment seria el successor polític; si el que és pretèn és utilitzar el dret constitucional de militància en un partit polític, quan prèviament es va militar en un altre, per justificar la successió jurídica entre dos partits; i si el que és pretèn és que qui tingui els vots respongui dels deutes dels qui els va tenir, no és precisament el PDeCAT el beneficiari del rèdit polític de CDC”, asseveren.
37 
