El dia 12 de març és la data límit per constituir el Parlament. Un termini que les forces polítiques independentistes no descarten exhaurir per bastir un acord parlamentari per a la configuració de la Mesa de la cambra. Ara bé, segons diversos negociadors de JxCAT, ERC i la CUP, de moment, la primera data que han indicat és el deu de març, dimecres de la setmana que ve. La intenció és evitar fer una constitució en divendres. És a dir, que volen apurar els terminis però tampoc al màxim.
De moment, des d’ERC defineixen que la negociació ha començat “a velocitat de dièsel”. Va arrencar lentament però que ha anat agafant velocitat progressivament i avança de manera segura. Els republicans intenten bastir un acord amb la CUP. Com que veuen que l’acord amb JxCAT respon a la idea de condemnats a entendre’s perquè no hi ha una alternativa coherent amb els discursos de campanya, després volen posar sobre la taula l’acord amb la CUP per a la signatura dels junters, amb els quals també hi ha converses simultàniament. De fet, les dues formacions han deixat molt clar la “predisposició” a la negociació. En aquest sentit, els cupaires se senten acaronats per republicans i junters. Com a mostra, la roda de premsa d’aquest migdia de les tres formacions per presentar una resolució en suport als membres de la Mesa querellats per la fiscalia per desobediència. El protagonisme ha estat de la CUP.
Sia com sia, les negociacions continuen amb el lema que “no hi ha més alternativa” que un bipartit amb el suport de la CUP. Aquesta tarda, Laura Borràs i Elsa Artadi s’han trobat al Parlament, i Pere Aragonès, Marta Vilalta i Josep Maria Jovè s’han reunit al despatx del president de la cambra amb l’excusa que s’havien de preparar la conferència que aquest dijous pronunciarà el candidat dels republicans. Els passadissos de la cambra, aprofitant la celebració de la Diputació Parlament, ha estat l’escenari d’un autèntic ritual de trobades, converses discretes i entrades i sortides dels despatxos.
El fet diferencial d’aquestes negociacions és el factor Jordi Sànchez, secretari general de JxCat, que avui s’ha deixat veure en la concentració de suport als Síndics. Sánchez, batejat com a “Ho Txi Min” per les seves tàctiques de negociació, s’ha apartat del ball de càrrecs que, per exemple, es va viure en les negociacions pots electorals del 2017. Sànchez centra la negociació en l’estratègia de la legislatura i un calendari d’actuacions encara que sigui a dos anys vista. Una proposta que fa que ERC arrufi el nas, perquè no vol encadenar-se a una agenda concreta temporal. Segons Junts, ERC també inclou en l’horitzó de l’agenda de la legislatura les eleccions municipals. Una oportunitat dels republicans per reblar la seva victòria a les urnes i consolidar la seva estratègia de via àmplia.
Són precisament els punts estratègics el que més enfanga la negociació. El portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, s’afanya a les reunions a mostrar enquestes que posen “la independència com la tercera preocupació dels catalans”. Un argument que provoca el xoc amb negociadors de pes de la màxima confiança de Laura Borràs, com Francesc Dalmases, que li “recorda que l’any 90 era la preocupació número mil i no per això vam deixar de ser independentistes”. En tot cas, el debat, més que sobre càrrecs, és sobre estratègies.
Interior per a ERC i Josep Costa, a Exteriors
Tot i aquesta premissa, els negociadors d’una banda i una altra ja comenten l’esbòs del que seria un Govern bipartit. De moment, Salut i Ensenyament continuarien a mans d’ERC. Territori i Sostenibilitat seria remodelat i trossejat, en el benentès que es crearia una conselleria que podria recollir la iniciativa política i la gestió de la “transició ecològica”. Exteriors passaria a mans de Junts per Catalunya, que proposaria Josep Costa, que ha ja ha deixat clar que no té gaires ganes de continuar com a diputat, si finalment Carles Puigdemont renuncia a l’acta. Costa també ha sonat per anar al Consell de Garanties Estatàries. Pel que fa a Justícia, quedaria a mans dels junters, segurament amb l’actual conseller d’Interior, Miquel Sàmper, que és advocat. I ERC assumiria Interior, amb Ester Capella o Carles Castillo. Cultura també es mantindria a l’òrbita de Junts.
El ball de cadires també depèn de la decisió de Laura Borràs sobre si opta a presidir el Parlament. En aquests sentit, els favorables a aquesta opció contemplen la possibilitat que d’aquí un any i mig sigui inhabilitada. “És millor que l’Estat inhabiliti una presidenta del parlament, que una consellera o una vicepresidenta amb unes funcions poc executives”, comenten les mateixes fonts. Però aquesta opció tampoc té unanimitat dins a JxCAT, tot i que un dels seus principals defensors és Jordi Sànchez.
1 
