L’Any Gaudí, amb motiu del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, traspassat el 10 de juny del 1926 a Barcelona, ha començat amb molt mal peu. Primer, va ser l’espectacle produït per l’Ajuntament de Reus (Baix Camp) i la Reial Federació Espanyola de Patinatge, on una recreació audiovisual amb intel·ligència artificial feia parlar en castellà l’arquitecte modernista i gran defensor del català. Però després la polèmica ha continuat. Ara, per un episodi protagonitzat pel comissari de l’Any Gaudí i director de la Càtedra Gaudí de la UPC, Galdric Santana, que ha negat que la premsa de l’època qualifiqués de “separatista” el creador de la Sagrada Família.
Antoni Gaudí era “separatista?”
— Efemèrides d’Arquitectura (@efemarq) January 5, 2026
Doncs segons diu un espanyolot que vivia a Barcelona l’any 1907… sí: Gaudí era un “asqueroso” separatista. I ho justificava tot parlant d’aquest picaporta de la Casa Calvet, on un símbol català n’esclafa un de castellà. Com va la cosa? Fil 😍 pic.twitter.com/X6Xfrcu9g3
Santana va ser entrevistat aquest cap de setmana al programa Via Lliure de RAC 1. Durant la conversa, el presentador Xavier Bundó li va preguntar per un fil del compte Efemèrides d’Arquitectura a la xarxa social X, on s’aporten retalls de la premsa barcelonina i dels Països Catalans d’entre 1905 i 1907 de caràcter lerrouxista per evidenciar que la paraula “separatista” es feia servir per desqualificar-lo. Un exemple és la carta anònima que va publicar El Descamisado: Organo de la PURRIA, en la qual es remarca que a la Casa Calvet, obra de Gaudí, “hay un emblema separatista más asqueroso, si cabe”, que el mosaic de Sant Jordi a la Casa de les Punxes de Josep Puig i Cadafalch. L’emblema és una xinxa sota la Creu de Sant Jordi i la carta recull que Gaudí li va dir al forjador que per esculpir-la “anés a casa d’un castellà, per exemple algun parroquià, i en trobaria moltes”.
L’espanyolisme de 1907 considerava que Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Lluís Domènech i Montaner estaven fent “arquitectura separatista” per la simbologia que incloïen en les seves obres. Això es fa evident a la portada d’El Pueblo, diario republicano de Valencia del 17 de novembre de 1907, una publicació de caràcter lerrouxista, on es parla d'”arquitectura separatista” arran del mosaic de Sant Jordi amb un text a sota on diu “Sant Patró de Catalunya: Torneu-nos la llibertat”. Malgrat l’evidència d’aquest i altres retalls de premsa que recull el fil d’Efemèrides d’Arquitectura, Santana va argumentar que aquests retalls havien de ser “posteriors” perquè, segons ell, “en l’època se censuraven tots” aquests comentaris. Tot fa pensar que ell no havia vist els retalls, que porten ben clares les dates, del 1096 i el 1907. Així mateix, el comissari de l’Any Gaudí es va embolicar encara més i, malgrat admetre que Antoni Gaudí era “catalanista”, va qüestionar la voluntat d’alinear-lo amb l’independentisme actual. “No és científic”, va argumentar.
Vaja… sembla que el comissari de l’Any Gaudí no sap q a la premsa barcelonina de 1907 es qualificava a Gaudí de “separatista” [sic] i q això NO FOU censurat.
— Efemèrides d’Arquitectura (@efemarq) January 11, 2026
El q cal fer aquest Any Gaudí, ja que hom vol ser “científic”, és explicar bé la posició política sobiranista de Gaudí. pic.twitter.com/lQpAxnmleG
“Cal explicar bé la posició sobiranista de Gaudí”
Arran d’aquestes declaracions, Efemèrides d’Arquitectura ha replicat comissari de l’Any Gaudí amb un altre fil a la xarxa social i ha lamentat que Santana “no sap que a la premsa barcelonina de 1907 es qualificava a Gaudí de ‘separatista’ i que això no fou censurat”. En aquest sentit, ha reclamat que l’any Gaudí, ja que el comissari “vol ser ‘científic'”, ha de servir per explicar “bé la posició política sobiranista de Gaudí”. A més, ha compartit el tall d’àudio de Galdric Santana amb un vídeo on es mostren diferents retalls de la premsa catalanòfoba de l’època.
“Fer-nos creure que Gaudí era ‘federalista’ (com diu algun ingenu) o un mer ‘regionalista’ (com diu l’unionisme tronat) no arriba ni a acudit”, sentencia, i assenyala que el comissari de l’Any Gaudí “hauria de saber que si hom vol ser ‘científic’ en qüestions de política cal ser molt curós”. “Sobretot a la Catalunya que va de la Renaixença fins a Macià, perquè el sobiranisme actual es va covar aquells anys i els pares foren la gent de la Renaixença — Gaudí inclòs”, conclou.
