Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van actuar en coherència amb els drets fonamentals de reunió i manifestació. Aquesta és la conclusió del vot particular emès pels dos magistrats del Tribunal Constitucional, que contradiuen la sentència desestimatòria del recurs d’emparament del conseller Jordi Turull. Un argument que dona oxigen als futurs recursos europeus dels líders de l’independentisme civil.
Els magistrats Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer exposen en les 26 pàgines del seu raonament una demolidora explicació que ataca la base de la sentència condemnatòria per sedició del Tribunal Suprem contra el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez. Els magistrats es mostren convençuts que el 20-S i l’1-O no va ser res més que una manifestació legal emparada pel dret de reunió.
“També són acceptables els dubtes relatius al fet que els actes de el 20 de setembre i 1 d’octubre de 2017 representin actes típics d’alçament públic i tumultuari desenvolupats a partir de conductes de força o vies de fet“, conclouen els magistrats. “És laxa la interpretació d’aquests mitjans comissius realitzada per les resolucions judicials impugnades com a sinònims de pèrdua procedimental”, afegeixen. Així, respecte la manifestació del 20-S, sobretot davant la seu d’Economia, els magistrats discrepants conclouen que “admet dubtes projectar la idea d’aixecament tumultuari sobre aquestes mobilitzacions“. “Els esdeveniments del 20 de setembre del 2017 es desenvolupen en el curs d’una concentració, per la qual, en principi, es troben emparats en l’exercici del dret de reunió, sense perjudici dels excessos en què alguns manifestants poguessin haver incorregut en l’exercici d’aquest dret“, afirmen.
També interpreten una línia similar sobre el referèndum. “En relació amb la multitudinària mobilització ciutadana de l’1 d’octubre de 2017”, continuen els magistrats, “els incidents que es van produir, encara que importants, van tenir caràcter aïllat, per la qual cosa no resulta fàcil atribuir a aquesta mobilització ciutadana que va tenir lloc aquest dia per tal d’exercir un suposat dret de vot elements tumultuaris”.
Per reblar el clau, els vots particulars emfasitzen que no hi havia risc de sedició perquè aquest delicte “no criminalitza mers actes col·lectius de ciutadans intentant l’incompliment d’ordres judicials, sinó ‘l’atac i consegüent efectiu risc per a la manera democràtic de convivència que es van voler donar tots els ciutadans espanyols'(…)”. En aquest sentit, pensen que el mateix sistema democràtic tenia elements per aturar els “riscos” a través del que qualifica de “molt alt control institucional” que es podia dur a terme amb la “suspensió de qualsevol tipus d’eficàcia de la normativa que pretenia donar legitimitat a l’anomenat referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i dels seus resultats”. Així mateix destaquen que la pretensió real dels condemnats era “pressionar el govern espanyol a negociar un referèndum”.
154 
