L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) no vol deixar perdre un dels fronts més descuidats del procés independentista. De fet, va ser una de les trinxeres que semblava més controlada, però va ser un fracàs per la manca de suports internacionals. D’aquí que la Comissió d’Incidència Internacional (Cii) de l’ANC hagi elaborat, de manera informativa, un document confidencial on esbossen allò que per a l’entitat ha de ser la paradiplomàcia independentista en el nou cicle polític obert amb Salvador Illa de president de la Generalitat, amb l’independentisme trinxat al Parlament i l’aplicació lentíssima i arrossegant els peus de la llei d’amnistia.
El document, al qual ha tingut accés El Món, proposa que l’entitat que presideix Lluís Llach assumeixi canvis interns i externs, així com esmolar més l’estratègia internacional. Es proposa reforçar la magra Oficina Internacional de l’ANC i l’ampliació i “sistematització” de les feines, tasques i personal adscrit a la Comissió d’Incidència Internacional. En aquest sentit, també demana reactivar les assemblees a l’exterior i reformular el Consell de les Assemblees Exteriors Catalanes (CAEC), l’òrgan de coordinació de les Assemblees Exteriors. Però més enllà d’aquesta catarsi interna l’ANC vol articular una diplomàcia catalana conjunta amb altres entitats o associacions que fa temps que ronden pel món. El document rebla el neguit que expressa el document sobre la “difícil situació” de l’ANC a l’exterior.
Xarxa diplomàtica… privada
Però un dels punts forts és l’estratègia de creació de xarxa amb altres entitats catalanistes que treballen a l’exterior. Una necessitat i més després que l’aparell de l’Estat ha carregat els neulers en les despeses o activitats institucionals, de la Generalitat o les diputacions, dedicades a la promoció exterior de Catalunya, encara que fos en programes de caràcter exclusivament econòmics. De fet, l’acció del tribunal de Comptes o del Jutjat d’Instrucció 13 i 18 de Barcelona van esmerçar-hi tots els esforços a buscar fons públic en la promoció independentista a l’exterior.
En concret, l’ANC vol enfortir llaços amb la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) l’Organització de Nacions i Pobles no Representats (UNPO), les vies que ha obert Òmnium Cultural més enllà dels Països Catalans o Foreign Friends of Catalonia, així com la Societat d’Estudis Militars, Sobirania i Justícia i Moviment per la Independència de Catalunya. De fet, l’informe avalua els avantatges i els problemes que es poden generar en les col·laboracions i en quin grau s’han d’establir. Per exemple, raona que amb la FIEC, més que integrar-s’hi cal “cercar acords de cooperació puntuals entre les dues entitats”. O bé, es vanta que l’UNPO prepara un informe “sobre la repressió recurrent de l’estat espanyol, l’ús de l’espionatge i l’abús de les acusacions antiterroristes contra el moviment d’autodeterminació de Catalunya”. També remarca “el manteniment i el reforç” amb Foreign Friends of Catalonia, que té seu a Alemanya, amb les activitats que organitza amb “grups d’estrangers sensibles al tema català”. Tot plegat amb l’ànim de poder participar en totes les iniciatives d’aquestes entitats tant en l’àmbit de Catalunya, com sobretot, internacionalment.
Reorganització interna
En aquesta línia, la Comissió d’Incidència Internacional ha plantejat el projecte “Ampliem la Cii” perquè consideren que les onze persones que l’integren són “clarament insuficients per portar a terme la tasca d’internacionalització que li és pròpia”. Així, insisteixen en “convidar a col·laborar a exmembres d’aquesta comissió, del secretariat o de les assemblees exteriors”. De fet, n’hi ha que col·laboren, fent suport lingüístic o comunicatiu. Precisament, aquest projecte consistiria a fer “més sistemàtica i més formal aquesta col·laboració”. En aquest sentit, la Comissió ja ha preparat una llista de persones que poden ser convidades que haurien de signar un “compromís de confidencialitat”.
En aquest paquet inclouen també nodrir i refermar l’Oficina Internacional que descriuen com un “pilar bàsic de l’acció internacional de l’assemblea” que fa suport a les assemblees exteriors. Segons explica aquest document, la integraven tres persones, però que per la baixa del cap de l’oficina i un administratiu, el primer semestre del 2024, només hi treballava una sola persona. La intenció és que a principis d’octubre s’integri una altra persona per reforçar aquesta oficina que veuen clau per la internacionalització.
Reactivació de les assemblees exteriors
“Difícil”. Així defineixen la situació que viuen les assemblees exteriors de l’ANC. “Moltes persones ja no participen en les activitats o s’han donat de baixa o han deixat de pagar la quota de soci hi ha càrrecs caducats i sense perspectives de renovació, i és visible una certa desmotivació general”, es llegeix al document. Per això, l’ANC va organitzar una trobada el passat vuit de juliol per mirar “d’identificar tota una sèrie de qüestions que preocupen” a la derivada internacional de l’assemblea.
Resseguint aquest fil, la Cii també incideix en esperonar la CAEC, Consell de les Assemblees Exteriors Catalanes, l’òrgan que, en principi, les ha de coordinar. El document expressa que les darreres trobades d’aquest organisme, hi ha hagut una “molt baixa participació”. De fet, les dades ratifiquen la inquietud, en el sentit, que el passat 21 de juliol van celebrar una reunió només amb deu participants, dels quals quatre ja eren de la Cii, i els sis restants representants de les assemblees exteriors d’Alemanya, França, els Estats Units, Països Baixos, Euskadi i Madrid. Una participació tan reduïda que els signants del document utilitzen com un “element per reflexionar”. Així que estableixen com a prioritat, “analitzar com rellançar la CAEC”. La solució és celebrar una reunió d’aquest organisme cada dos mesos.
Val a dir, que tot i el problema que viu l’acció exterior que depèn de l’ANC, encara continuen vigents algunes de les seves iniciatives, com ara la protesta contra la Junta Electoral Central Espanyola (JEC) per la gestió del vot exterior a les darreres eleccions al Parlament del passat 12 de maig. Concretament, denuncien “la manca de seguretat en la custòdia dels vots (vots perduts pel camí) i la vulneració del dret de vots dels catalans de l’exterior”. Vots que no van arribar a les urnes per “defectes de forma” i que no es computen enlloc, ni tan sols com a nuls. Les Assemblees miraran de potenciar les queixes individualitzades i grupals, a través dels casals, per vulneració dels drets polítics dels residents a l’exterior a través de la Sindicatura de Greuges i del Defensor del Poble espanyol. L’acció exterior comença a reflotar.
