Una “detenció tècnica“. Aquest és el concepte que s’estimen més utilitzar els Mossos d’Esquadra per qualificar un virtual arrest del president a l’exili, Carles Puigdemont, si torna al Principat. Una tornada que ha anat agafant força des que el passat mes de març va anunciar a Elna la seva candidatura a les eleccions al Parlament del 12 de maig. Des de l’Ajuntament del municipi nord-català i acompanyat de la plana major de Junts per Catalunya i tota la biosfera de l’àmbit octubrista, es va comprometre a tornar per a una virtual investidura. Un compromís que es va reforçar durant la campanya, i després de les eleccions, amb la possibilitat de ser ell mateix qui es presentés a la investidura.
Des d’aquest moment, el Tribunal Suprem espanyol i els cossos i forces de seguretat de l’Estat, així com els Mossos d’Esquadra, es van posar en guàrdia davant la possibilitat plausible del seu retorn al Principat. Els Mossos van posar ja negre sobre blanc les instruccions quan el Congrés va aprovar la llei orgànica d’amnistia, advertint, a través d’una ordre interna signada pel comissari en cap del cos, Eduard Sallent, que qualsevol sospita de la presència d’algun exiliat s’havia de comunicar a la Prefectura del cos: que no actués ningú pel seu compte. Una mesura per tenir sota control l’operativa que s’hauria de dur a terme i que, ara per ara, dirigeix la poderosa Comissaria General d’Informació. A poc a poc, i a mesura que el termini s’exhaureix, els Mossos contemplen diversos escenaris, però, principalment, el que han batejat com a “detenció tècnica” i la participació directíssima d’altres cossos de seguretat de l’Estat.
Com Ponsatí?
La “detenció tècnica” és un arrest en compliment d’una ordre judicial, sense una voluntat expressa policial. És a dir, un compliment concret d’una ordre jurisdiccional que suposa comunicar al detingut que està en recerca i captura i acompanyar-lo fins a la presència del jutge. De fet, amb membres de l’exili ja s’ha practicat aquesta fórmula: va ser el cas de l’exconsellera Clara Ponsatí, cas en què es va seguir un protocol semblant. En primer terme, comprovar personalment per part de la Prefectura que l’ordre de detenció era vigent i, en segon terme, enviar a arrestar-la a un veterà sotsinspector que va assumir el paper amb resignació i amb el posat desmenjat que ja ben poc podria treballar de paisà.
És a dir, els Mossos d’Esquadra practicarien la detenció per tal de donar compliment a l’ordre emesa pel jutge instructor del Procés, el magistrat Pablo Llarena. El dubte és si seria presentat davant el jutge de guàrdia del lloc on pugui ser arrestat o bé si seria conduït directament cap al Suprem, a Madrid, com a tribunal coneixedor de la causa. Tot això depèn del que el jutge ordeni en cas que Puigdemont ja sigui a Catalunya. De tota manera, els analistes d’Informació tenen molt clar que la detenció de Puigdemont no serà com la de Ponsatí, ni de bon tros. Sospiten que bé una caravana de periodistes i de gent que poden envoltar la seva figura i fer una barrera de protecció natural que impedeixi actuar de manera “proporcional, congruent i amb oportunitat”. És a dir, que no sigui pitjor el remei que la malaltia i la detenció obligui a un desplegament policial i operatiu amb imatges semblants a les del Primer d’Octubre.
I els altres cossos?
De tota manera, els Mossos d’Esquadra no descarten que el jutge instructor encomani l’arrest a altres cossos policials com el Cos Nacional de Policia o la Guàrdia Civil. És a dir, que els comissioni especialment per a aquesta actuació i s’informi els Mossos quan la policia de la Generalitat informi de la presència del president Puigdemont a Catalunya. En aquest sentit, sospiten que hi ha plans alternatius de detenció per part de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, encobertes com a funcions d’estrangeria i control de fronteres, així com la col·laboració més directa d’aquests cossos amb la Gendarmeria i la Policia Nacional francesa, que poden informar dels moviments de Puigdemont abans d’arribar a la frontera.
Això és, un operatiu especial, fins i tot, amb unitats com el Grup de Reserva i Seguretat de la Guàrdia Civil, unitats especials de la Prefectura del Servei d’Informació de l’institut armat o del CNP, membres de la policia judicial, o fins i tot, el Grup d’Operacions Especials del Cos Nacional de Policia. En definitiva, els Mossos assumeixen que hi ha la possibilitat que siguin desplaçats de l’actuació per part dels uniformats espanyols i que es limitin a garantir l’ordre públic o fer d’unitat de suport de les forces actuants que el jutge Llarena hagi decidit.
